TEMPUS FUGIT

Com dèia aquell “ el tiempo da y quita razones”. És a dir, el temps és tossut i posa a cadescun dels equips al lloc que es mereix.

Que la força ens acompanyi! O millor dit: ....

Doncs a mi em va agradar l’equip a Castelló. Si és que es pot dir això, perquè com és lògic a ningú li agrada perdre. Aquest podria ser el titular del partit a Castalia, tot i que cada vegada menys m’agrada parlar jornada a jornada perquè les coses poden variar fàcilment. Tan aviat estàs a sis punts de la lligueta d’ascens, com estàs a només un o caus a quatre. Això és una mena de guerra psicològica que aguantaran els més preparats. I jo crec que el Nàstic està prou preparat per allò de la pressió viscuda les dues últimes temporades. En una ocasió ens va anar molt bé (ascens fa dues temporades) i en l’altra molt malament (descens l’any passat).

En aquesta ocasió, gràcies a l’evolució dels esdeveniments en les tres darreres setmanes, sí que podem agafar-nos a una cançó de The Clash i retre homenatge a Joe Strummer, mort a final de l’any passat. Efectivament, encara que el més coent de l’actualitat grana es troba en el calendari, després del final… en fi, ens estalviarem els qualificatius… el final, déiem, de l’aventura judicial iniciada fa uns mesos, el cas és que encara no havíem tingut l’oportunitat de referir-nos al quart relleu a la banqueta de les dues últimes temporades.

MALAMENT

Si el Nàstic vol aspirar a jugar la promoció d’ascens, fa tot el contrari, si el Nàstic vol engrescar a tota la soferta afició, fa tot el contrari.

ÚLTIMA OPORTUNITAT

El partit de diumenge va ser la repetició dels darrers i les explicacions també, això si, amb un entrenador sense crèdit i amb un to de veu diferent, potser conscient del que li passaria al cap de poques hores.

DECEPCIÓ

Després dels últims resultats del Nàstic estic molt decebut, molt desmotivat. D’acord que encara falta la segona volta; d’acord que no tota la culpa del que passa la te en Granero; d’acord que aquesta setmana vénen dos reforços... d’acord, però aquest equip no em mereix confiança. Me l’han acabada tota. Hem fitxat bijuteria a preu d’or i això ho pagarem car. Aquest equip no té personalitat, li manca esquema. Els grans equips, els de veritat, tenen un perfil, una manera de jugar. El Nàstic d’enguany, no. A principis de temporada, semblava que es tenien les idees clares, estàvem esperançats. Ara, però, hem perdut pistonada, no sabem ni qui som, ni a on anem, ni què volem ser quan siguem grans. La planificació ha fallat, alguns fitxatges han sortit “rana”... i un cop més, ens passegem per la mediocritat de la meitat de la taula de la segona B. Crec que aquest és un any perdut; un any de transició. Sóc dels que pensa que no farem el play-off i, si el fem, el farem sense garanties. Per a ser pràctics, jo començaria a planificar la temporada que ve. Amb o sense Granero, cal començar a preveure la temporada que ve, perquè aquesta ja la veig perduda. Que ningú s’enganyi pensant que estem a 5 punts del play-off i que encara queda la segona volta. Encara espero, no sé quina carambola matemàtica de la temporada passada, per no baixar a segona B. Encara recordo els comentaris optimistes - jo també els vaig arribar a fer - que deien que, un cop acabada la primera volta, ens salvaríem... i ja veieu on ens trobem!.

Em fa por no poder ensopegar

Realment no sé que dir-vos que no sapigueu tots… Que les coses no acaben de funcionar? Ho sabeu. Que alguns jugadors no estan demostrant perquè s’han fitxat? Ho sabeu. Que l’equip no està on tots volem? Ho sabeu. Que han de canviar coses? Ho sabeu. Vaja, poques coses puc aportar des del meu punt de vista que difereixin de les vostres opinions. Segurament, si fessim un mega xat col·lectiu amb tots els seguidors granes hi hauria opinions diferents o contràries, però en el més bàsic coincidiriem. Així doncs, que us explico aquesta vegada...