Avui farem un viatge als inicis del futbol per recordar aquelles confrontacions amb l’altre equip de la ciutat que en aquells anys estava a la mateixa categoria que el Nàstic: el FC Tarragona.

Els periodistes, en ocasions, solem confondre alguns termes. En el mon de l’esport hi ha una paraula que normalment utilitzem de manera equivocada: derbi. Aquest vocable angles serveix –només- per definir aquells enfrontaments entre dos equips de la mateixa ciutat. Per tant ni els Madrid-Barça, ni els Reus-Nàstic, ni el Celta-Deportivo, ho son.

Els únics derbis jugats pel Nàstic en competició oficial han estat contra el Tarragona. Aquest club va néixer l’any 1901, i es va federar l’any 1909. Durant uns anys no va fer activitats, i a partir de 1914 va competir fins l’any 1941, quan les autoritats franquistes li van fer la guitza –pel seu passat esquerrà- fins fer-lo desaparèixer. L’any 1976, va resorgir i des de llavors s’ha mogut entre la Tercera i la Segona Regional.

El Tarragona, vestia samarreta vermella i negra a ratlles amples, i va jugar als camps de La Glorieta i La Pedrera. Solia fer-ho a les 12 del migdia, i mai va tenir jugadors professionals. Una trentena de futbolistes del Tarragona, van ser després del Nàstic, els mes coneguts Wenceslao, Recasens i Antoni Fàbregas, aquest va arribar a jugar amb l’Espanyol a 1ª Divisió.

Els derbis solien ser molt apassionats, i acabaven amb aldarulls, i picabaralles, malgrat que molts socis del Tarragona també ho eren del Nàstic. En total varen jugar 16 partits, amb 11 triomfs del Gimnàstic, i 5 empats. Els granes van marcar 44 gols i en varen rebre 7.

Sempre la superioritat del Nàstic va ser molt manifesta, llevat de la temporada 1935/36, en que es van empatar els dos partits, i quan el Tarragona, al ampar de la II República estava fent un equip més potent que el Nàstic, a l’estiu de 1936, va esclatar la guerra.