Després de haver gaudit d'una ratxa de victòries impensable, el Nàstic de Tarragona porta ja tres jornades consecutives perdent (Recre, Múrcia i Celta). El que podria ser una cosa normal (a priori), degut a l'entitat dels rivals, ha donat el toc d'alarma entre la família grana. Les derrotes van acompanyades d'una preocupant falta de gol i, en ocasions, d'un joc pobre. I és que el Nàstic no ha aconseguit marcar gol en els últims tres partits, i ha fet tres en els últims sis. El coixí dels 32 punts actuals pot servir per mantindre la calma, però la lliga és encara molt llarga i s'ha d'assegurar la permanència.
Podria dir que durant els primers minuts Valencia em va agradar, però mentiria si ho fès extensiu a tot el partit. M’ha agradat la primera meitat del partit contra el Celta. Crec recordar que quan el temps ens “beneeix” el Nàstic no perd. De fet, a la primera meitat vam quedar ben batejats, i no vam perdre. A la segona part, l’aigua beneïda ens va abandonar, i llavors el xàfeg ens el va proporcionar el Celta. S’ha de reconèixer que els gallecs tenen un equip que fa tremolar les cames al més valent, però llavors un es pregunta: ¿Perquè durant els primers 45 minuts vam portar de corcoll a la defensa gallega? David Cuéllar i Iván Ania van disfrutar, al meu parer, fent patir als laterals “celtinhes”. Ja dic, durant 40 minutets vam ser els reis.
El Nàstic s’enfronta demà dissabte a un dels millors equips de la categoría. El Celta de Vigo, amb un pressupost de 12.000.000 d’Euros, és un autèntic equipàs, format en la seva pràctica totalitat per jugadors que han destacat a la primera divisió. A tothom li ve al cap una sensació de fredor al sentir noms com Pinto, Berizzo, Jose Ignacio, Gustavo Lopez i companyia.
M’ha agradat ben poca cosa del partit amb el Múrcia. Podria dir que Cuéllar va estar, juntament amb el David Garcia l’únic jugador que va aportar alguna cosa a l’atac del Nàstic, que desenganyem-nos, és bastant pobre. Ni Diego, ni Bolo i pel poc, però suficient que vaig veure, ni Sergio aportaran gaires gols. La defensa m’ha agradat, en la línia habitual, tampoc és per tirar coets, pero semblava bastant segura (un gol sempre te’l poden fer).
Ja Comença la segona volta. Crec que cap nastiquer podia sommiar amb una classificació tan plàcida després d'haver-se disputat 21 jornades del campionat nacional de lliga, però els número són freds i marquen la realitat de cadascú, el Nàstic amb posicions tranquiles i el Múrcia en places de descens.