Potser aquesta és la pregunta que més s’han fet els aficionats del Nàstic últimament, i és que la ratxa golejadora no pot ser pitjor. Tots recordem aquell partit memorable al camp de l’Elx, on es van fer tres gols i tot i l’empat, es va disfrutar i molt, segurament va ser el millor partit de la temporada dels granes. Ja ha passat pràcticament un mes i els nastiquers no han pogut veure cap gol més del seu equip. Una derrota front el Valladolid (0-1), partit per oblidar, un empat a Tenerife, també per deixar lluny dels records i un partit horrible front el Ciudad de Múrcia (0-0), han fet que s’encenguin les alarmes a Tarragona. Un joc molt pobre ha propiciat que hi hagi una pèrdua d’interès per l’equip, plasmat en la pitjor assistència d’aficionats al camp la darrera jornada al Nou Estadi.
Ha passat una jornada més, i seguim sense guanyar. El partit va ser soporífer, sense cap emoció, i resulta que el Ciutat de Múrcia, que s'hi jugava la permanència, encara va aportar menys que el Nàstic. PErò la veritat és que del partit em quedo amb ben poca cosa. Em van agradar els últims 10 minuts, que van ser quan els jugadors es van adonar de lo trist que era empatar a casa amb l'equip que tenien al davant, però ja era massa tard.
El diumenge torna el futbol a Tarragona (Nou Estadi, 18 hores), sembla que últimament no es parla gaire dels partits que ha de disputar el Nàstic, potser la classificació dóna una tranquilitat a la que no estan acostumats els seguidors granes i els partits són com un segon plat. S’ha parlat de tot durant la setmana, però no en excès del partit del diumenge front el Ciudad de Murcia.
Feia un sol espatarrant, i tot i que les graderies del mític Heliodoro Rodríguez López no presentàven un aspecte gaire poblat, tot feia pensar que veuriem un bon partit, i que per fi el Nàstic trencaria l'estadística de 5 derrotes en 5 partits a terres tinerfenyes. De fet em va agradarl'aposta inicial de Luis César a la davantera. Semblava valent situar a S. Francisco en atac, i millor haguès estat acompanyar-lo de Diego. Tot i això, em va agradar molt l'equip en defensa, tot i que potser vam situar els centrals massa adelantats. Serrano i Abel van rendir al seu nivell i crec que van complir amb les expectatives. Analitzant fredament la davantera, vaig veure un parell de jugadors molt actius, tals com Sergio Francisco i Ania. Molt em va agradar la seva movilitat entre línies, la seva aportació al joc d'atac i les ganes de buscar quelcom més de cara a gol.