Dissabte, a partir de les 19 hores, es disputarà el Nàstic - Alavés, en partit avançat a la jornada de lliga de segona divisió A, retransmés per les càmeres de TV3. La particularitat d'aquest partit, és que podria donar l'ascens matemàtic als de Vitòria en cas d'assolir la victòria. Per aquesta causa, hi haurà un desplaçament massiu a Tarragona d'aficionats del País Basc, es calcula que podríen haver entre 1500 i 2000.
Avui amb una de les entrades més fluixes de la temporada uns 5200 espectadors, el Nàstic ha caigut davant dels jugadors de Paco Flores. L’Almería ha estat més encertat de cara a porta, Medina hagués pogut avançar al Nàstic en el primer quart d’hora però el seu remat s’ha estavellat al travesser de Valerio. Uns minuts més tard al 17, Ortiz de fora l’àrea sorprèn a la defensa i València d’un xut ras.
Després de haver gaudit d'una de les festes més insòlites del futbol Espanyol, el Nàstic ha de jugar aquest diumenge un nou partit intrascendent aquest diumenge. La festa va ser un èxit total, prop de 8500 persones van omplir la plaça de braus i la van colmar de color grana. Un gran espectacle que va tenir tots els ingredients, un gran grup com M-Clan, la participació de tots els estaments del club (jugadors, directiva, futbol base, penyes...) i el fi de festa amb Lax'n'busto. La festa per la permanència pot semblar una idea bona o no, el que està clar és que, un cop realitzada, se'ns ha quedat a tots ben clavada al cor, la ciutat va ser grana tota la nit i sols per aquest fet ja ha merescut la pena.
Buf... després del derbi de dissabte, vull pensar que vam fer un favor als nostres amics de Lleida. I dic això perquè el partit no em va gradarar. Vam estar molt fluixets, poc contundents i sense gaires idees. Per primera vegada en molt de temps, Diego Torres va estar apagadíssim. No em va agaradar gens, és més, em va desagradar. Fins ara ens hem queixat de Bolo, i ara mateix és Diego el que mereix un toc d'atenció, més que res perquè sinò encara se'ns adormirà als llorers. Tampoc el vull criminalitzar, i de fet, ningú de l'equip va funcionar gaire bé, a part de Manolo i Valencia, dos habituals de les meves frases del "m'ha agradat". La primera meitat va ésser soporífera, i sincerament, molt pobre.
La victòria de la Unió Esportiva Lleida davant del Nàstic, ha assegurat pràcticament la permanència en la categoria, amb aquest marcador, els lleidatans han trencat una ratxa de 30 anys de resultats favorables al conjunt grana.