Torna a Tarragona el Llevant, ja han passat 4 anys des de aquella temporada 2001/2002, en la qual el Nàstic va baixar a la segona divisió “b”, i el Llevant es va salvar “in extremis” gràcies a les desgràcies econòmiques del Burgos CF. Però de vegades una mala temporada porta a ser equip revelació a les següents i això li va passar al Llevant. La temporada passada va militar a la primera divisió i va realitzar una gran campanya tot i acabar baixant de categoria als darrers partits, en benefici del Mallorca.
Amics, quina derrota tan descafeinada la de Diumenge. Quin partit més apagat i trist. No em va garadar la passivitat defensiva que tornàrem a demostrar a la lliga. Dos partits guanyats i ja ens tornem a relaxar? No em va agaradar gens l'actitut dels jugadors durant el partit, i menys la poca capacitat de reacció. Falta gol això ja ho sabiem, però tot i així ens permetem el luxe de deixar escapar un davanter (que segons deien era força bo) regalat, estic parlant d'Ekpoki. En línies generals no m'agrada el plantejament que ha fet el Nàstic aquesta temporada, el trobo pobre, que no insuficient, no se, és una opinió personal, com si no s'haguès aconseguit motivar als jugadors. No m'agraden les sensacions que ofereix el Nàstic ara mateix, i tant de bo m'hagi d'empassar les paraules en breu.
Avui el Lorca ha guanyat el seu primer partit a casa al Francisco Artés Carrasco, contra un Nàstic que en cap moment s’ha trobat còmode sobre el terreny de joc. La primera part les ocasions més clares han estat de part dels jugadors de Unai Emery, i València en un parell d’ocasions ha estat esplèndid, però en el minut 44, Facundo Sava, ha guanyat una pilota per alt, i ha marcat el gol del partit.
Bé! Aquest podria ser el crit de guerra deprés del partit contra l'Eibar. El Nàstic va plantejar-se l'encontre com una necessitat i així sembla que ho va desenvoupar. Van agradar les accions d'Antonio Ruz, i també el partit de David Garcia. Va garadar també la banada de Cuéllar a la segona meitat, i si hem de ésser sincers, Manolo va fer un partit molt seriós, com sempre, tot s'ha de dir. En defensa vam estar molt correctes, expeditius en algunes ocasions i en d'altres ordenats i sabent treure la pilota. El que em va agradar més de tot, és la sensació al marxar de l'estadi, de que si el partit haguès durat mitja hora més, haguéssim guanyat igual, una sensació d'aliança amb els "Déus", donava l'impressió de que erem imabatibles.