Buf... després del derbi de dissabte, vull pensar que vam fer un favor als nostres amics de Lleida. I dic això perquè el partit no em va gradarar. Vam estar molt fluixets, poc contundents i sense gaires idees. Per primera vegada en molt de temps, Diego Torres va estar apagadíssim. No em va agaradar gens, és més, em va desagradar. Fins ara ens hem queixat de Bolo, i ara mateix és Diego el que mereix un toc d'atenció, més que res perquè sinò encara se'ns adormirà als llorers. Tampoc el vull criminalitzar, i de fet, ningú de l'equip va funcionar gaire bé, a part de Manolo i Valencia, dos habituals de les meves frases del "m'ha agradat". La primera meitat va ésser soporífera, i sincerament, molt pobre. A la segona, el Lleida va sortir a tope i ens en va clavar dos en un obrir i tancar d'ulls. Va ser llavors quan vam reaccionar, però ja era massa tard. Pinilla, Codina, Cuéllar, Ania, Bolo, Diego, Sergio Francisco... no podrem dir que LC no ho va intentar, però simeplement, no tocava. En general, em quedo amb l'afició, que una vegada més va estar a l'altura i va fer costat a l'equip, ells si em van agradar. Siguem realistes... estem salvats, la UE Lleida necessitava els tres punts, contra ells vam aconseguir jugar el play-off... segueixo? Jo crec que queda molt clar, i la veritat, no m'importa. Perquè no m'importa? Perquè ara només penso en la festa de la permanència! PERMANÊNCIA! Enteneu aquesta paraula? Quants, al Setembre, pensàvem que a falta de 6 jornades per acabar la Lliga ja estariem salvats? Pocs. Doncs ara toca cel·lebrar-ho, que un club com el Nàstic no pot aspirar a gaire cosa més el primer any a la categoria. "Estamos?"
El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi.
¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present.
Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi.
El Nàstic guanya al Xerez per 1-2 amb remuntada inclosa i tanca l’any 2008 de la millor manera possible: amb dues victòries consecutives. Els gols de Víctor Casadesús i Jordi Alba han contrarestat el d’Antoñito per part dels locals. Els sis punts sumats en les dues últimes jornades deixen a l’equip en la zona mitja de la taula i situat a vuit punts del descens i a cinc de l’ascens.
Sí senyor. Hem tancat l’any 2008 d’una forma excepcional. El Nàstic ha estat capaç de superar al segon classificat de la lliga al seu estadi i remuntant. I veient la primera meitat del partit el resultat ha estat una sorpresa. I és que els grana no han fet res de l’altre món als primers 45 minuts, malgrat acabar amb empat a u.
El Nàstic supera per 3 a 1 al Sevilla Atlético i trenca la ratxa de set partits sense guanyar. Els andalusos s’han avançat al marcador mitjançant un polèmic penal que s’ha llançat dos cops després d’haver-lo parat Rubén en primera instància. Malgrat el 0-1 els grana han reaccionat i han remuntat amb gols de Lolo Yedra i Moisés. A la recta final del partit Víctor ha sentenciat amb el 3-1.
¡¡VICTÒRIA!! Sí, sí. Llegiu bé. Hem guanyat. Després de set setmanes sense sumar tres punts de cop, el Nàstic ho ha tornat a fer. I remuntant un gol advers. Però no tot són flors i violes. El rival era assequible i s’ha patit. Un Sevilla Atlético que té a sobre el cartell de pitjor equip de la categoria amb raó. La inexperiència i la manca de qualitat d’alguns dels seus jugadors fan que aquest filial tinguin les hores comptades a la categoria.
El Nàstic torna a caure en els mateixos errors de les darreres jornades i es deixa empatar un partit que al minut 2 ja anava 0-1 pels grana amb gol de Jandro. Abans del descans els locals empataven i la segona meitat ha estat un autèntic suplici pels quasi 7.000 espectadors de Mendizorroza.
Set jornades sense guanyar. Novè empat en quinze partits. I enèsim partit que deixem escapar. És un dejavú, una història que es repeteix setmana rere setmana. Aquest cop ha estat a Vitòria i davant l’Alavés. El partit es ficava molt de cara als primers minuts, quan Jandro aprofitava una pilota morta dins l’àrea i amb un bon xut enviava l’esfèric a l’escaire esquerre de la porteria local.
La història es torna a repetir i el Nàstic deixa escapar dos punts al temps de descompte després de desaprofitar un 2 a 0 favorable. N’Gal ha estat el golejador grana, mentre que Tote i Rubén Navarro han anotat pels alacantins. Els homes de César Ferrando sumen la sisena setmana consecutiva sense guanyar i es queden a tres punts del descens.
Contra el Huesca, Las Palmas, Murcia i ara contra l’Hèrcules. Un altre cop, i ja en van unes quantes, el Nàstic ha deixat escapar tres punts que tenia al sarró. Però el d’avui ha estat descarat. Els grana han sortit molt entonats al terreny de joc i Serge N’Gal ha estat a punt d’avançar a l’equip als 40 segons, però la pilota ha sortit per sobre de la porteria visitant.
El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts.
Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir.
El Nàstic perd a Albacete per 3 a 2 després d’un partit horrorós que ha pogut maquillar a la recta final de l’encontre. Dos gols de Moisés quan es perdia 3 a 0 donen emoció als minuts finals, malgrat no culminar-se la remuntada. 5.000 aficionats manxecs gaudeixen i pateixen la victòria local al Carlos Belmonte.
Ai senyor. Que hem de dir. El Nàstic ha tornat a perdre després de quatre setmanes, quan va caure al debut en Lliga al camp del Tenerife. Ara, l’equip grana ha repetit resultat al Carlos Belmonte davant l’Albacete. I és que si ho pensem fredament al Nàstic no li falta gol. Als tres desplaçaments que ha realitzat ha marcat dos gols: 3-2 a Tenerife, 0-2 a Vigo i 3-2 a Albacete.