Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
I és que el Nàstic ha sortit al terreny de joc amb un objectiu clar: marcar quan abans millor. I caram si hi ha ficat ganes. Els deu primers minuts han estat els millors que es recorden al Nou Estadi d’aquesta temporada. Un Sevilla Atlètic sense pressió i amb ganes de jugar al futbol, el conjunt de César Ferrando trobava espais i era capaç de trenar bones jugades. L’exemple més clar arribava al minut quatre, quan en un desdoblament de Mingo per la banda esquerra, el lateral català centrava malament, però Jandro es trobava amb la pilota i xutava a porteria. Javi Varas, porter sevillà, evitava el 1 a 0 només començar el partit.
Diverses ocasions, com alguna centrada perillosa de Campano des de la banda dreta, o un xut de Diop que ha sortir desviat a la dreta de la porteria sevillana, han estat les oportunitats més clares de la primera meitat, on el Sevilla Atlètic ha anat de menys a més i que al final ha ficat en algun problema a Rubén Pérez, quan Casado centrava des de l’esquerra i Juanjo, típic davanter de metre noranta, rematava a les mans del porter many.
El descans arribava, i el resultat continuava zero a zero. El Nàstic jugava, però no definia. Parlava Moisés al descans, i deia als micròfons d’Ona FM,que a l’equip li faltava arriscar una mica més per emportar-se el partit. Sabies paraules del veterà davanter grana. Raó no li faltava, i és que, a la falta de punteria, s’afegien petites errades defensives que ocasionaven alguna arribada andalusa a la contra.
Començava la segona meitat, i tot el que deia Moisés es corroborava. Faltava arriscar-se, fins que al minut cinc després de la represa, una centrada des de la línia de fons de Campano era rematada al fons de la xarxa per Moisés. Bon gol del davanter, que ficava al conjunt grana per davant al marcador. L’esclat a la graderia era considerable, mentre que el tècnic César Ferrando recriminava a algun aficionat que l’estava criticant el gol grana. Per sort, hi havia a prop Quique Latasa, que li ha parat els peus.
A partir del gol grana, el domini ha passat a les botes del conjunt sevillà. Un Nàstic conservador ha deixat el joc al Sevilla Atlètic, que mica en mica s’ha anat creixent, però sense causar perill, almenys fins al temps de descompte. Corria el minut quaranta-cinc de la segona meitat quan Abraham cometia falta a la frontal de l’àrea. Els fantasmes dels gols en els darrers minuts corrien per la graderia. Però res més lluny de la realitat: llançament de la falta i rebuig de la barrera.
D’aquí al final del partit, més patiment psicològic que real. Quatre minuts d’afegit, traduïts en cinc per pèrdua de temps, que han acabat amb l’alegria de la graderia local per sumar tres punts més, la segona victòria consecutiva, i el setè partit sense perdre. Aquest Nàstic ha aixecat el vol, una mica tard, però a temps. La setmana vinent visitem un camp difícil, no per l’equip local, sinó per la graderia. Visitem el Ramón de Carranza, on juga el Cadis. Però senyors, tenim tres punts d’avantatge, que amb els duels directes que hi ha per jugar, són dos partits d’errors. Tot i que si no errem, millor que millor, oi?
Punts positius: segona victòria consecutiva, setè partit sense perdre. Escalem posicions i punts respecte la zona de descens: 14ens classificats i 3 punts de marge. Debut de Rabiu i bon partit, un cop més, de Diop. Mingo, Abraham i Moisés, claus en la victòria. Segona millor entrada de la temporada: 11.352 espectadors al Nou Estadi.
Punts negatius: per primer cop a la temporada, deixarem aquesta opinió en blanc. Tot i que algunes petites errades defensives podrien haver costat car...
Incidències: 11.532 espectadors al Nou Estadi, en una tarda que ha començat amb sol i ha acabat nuvolada. S’ha guardat un minut de silenci per la mort del metge de la Selecció Espanyola de Futbol, Genaro Borràs. Actuació dels Xiquets de Valls al descans.
Video cedit per Nàstic TV Àudio cedit per ONA FM Tarragona
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.
El conjunt de César Ferrando suma la quarta victòria consecutiva en lliga al guanyar per 3 a 2 al Granada 74 i arriba als 52 punts, que amb els resultats de la jornada deixen als grana matemàticament a Segona Divisió una temporada més. 7.229 espectadors assisteixen a una plujosa tarda al Nou Estadi.
Se acabó, ce’fini, s’ha acabat, the end…tot això per fer referència a una cosa: ¡¡la permanència del Nàstic ja és matemàtica!!. La victòria d’avui contra el Granada 74 per tres a dos combinat amb els resultats d’Alabès i Còrdoba fan que el Poli Ejido, el granadins i els vitorians no ens poguin enxampar a la classificació. Per a nosaltres, tres plaçes del descens ja estan sentenciades. Queda un quart equip que ens podria enxampar i deixar-nos 19ens i a Segona B.
El Nàstic fa història al guanyar per zero a dos al camp del Cádiz i acumula 49 punts, a quatre de la zona de descens, marcada pel Xerès amb 45. Aquesta és la tercera victòria consecutiva que fa remuntar als granes llocs a la classificació. Els homes de César Ferrando es situen dotzens a la taula i amb un punt dels pròxims tres partits, s’arribaria a la màgica xifra de 50 punts.
Quina gran victòria. Adjectius com històrica, necessitada, anhelada, tranquil•litzadora i molts més que ara no em venen al cap, defineixen el partit d’avui. Un Nàstic seriós en defensa i efectiu en atac ha deixat noquejat a un Cádiz que es complica la vida de forma radical després de caure avui enfront els grana. La situació a casa dels gaditans es tan crítica, que els propis aficionats andalusos han intentat entrar als vestuaris per recriminar als jugadors l’actitud mostrada sobre el terreny de joc. Fins i tot, l’afició groga ha ovacionat amb aplaudiments el segon gol del Nàstic i la imatge d’equip que ha mostrat en tot el partit.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos.
Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar.
El Nàstic guanya dos a u al Celta de Vigo set setmanes després de la darrera victòria en lliga contra Las Palmas. El conjunt vigués s'ha avançat al marcador amb un gol de Núñez, però un cop de cap de Mairata al llançament d'un corner i Miku, des de la línia de fons a falta de dos minuts pel final, donen al Nàstic tres punts d'or que el treuren momentàniament de la zona de descens.
¡¡Per fí!! Hem guanyat. Sumem tres punts que ens treuen de la zona de descens per unes hores. Ara podem respirar, això sí, una mica. I és que malgrat la victòria, el conjunt de César Ferrando ha jugat malament. Molt malament. Al menys, fins el minut vint de la segona meitat, on el Nàstic ha començat a crear perill. Els primers 65 minuts de partit han estat la definició perfecte d'avorriment, falta d'intensitat, pasotisme...