El Nàstic desaprofita una oportunitat per sortir del descens en empatar a zero contra el Racing de Ferrol. Un remat de cap de Moisés al pal ha estat l’ocasió de gol més clara del partit. Els resultats de la jornada no han acompanyat i la permanència queda ara a dos punts. 9.871 espectadors veuen un partit avorrit en una fresca tarda al Nou Estadi.
Zero gols, dos punts, 90 minuts d’avorriment, 9 jornades, 5 victòries, 50 punts... Tot són números, dades, estadístiques...però sobre el terreny de joc, res de res. L’equip no transmet res positiu. Avui, una altra presa de pél. Després del partit de dissabte passat contra l’Sporting de Gijón, semblava que el Nàstic havia despertat. Però res més lluny de la realitat. Estem davant un equip sense futbol, sense gol, sense ganes, que no transmet sensacions de permanència. Un equip mort. Que si la mala sort, que si el penalti no xiulat a Moisés a la primera meitat, que si el penalti no xiulat a Abraham a la segona part...excuses barates. El partit es presentava com una final anticipada i ha resultat ser un final anticipat.
La primera meitat del partit ha estat de control neutre. Cap equip semblava disposat a dominar el joc i portar el perill a la porteria contrària. Al Racing li valia l’empat, i el Nàstic tenia por d’avançar molt les línies perquè tenien a un tal Jonathan Pereira que podia trencar qualsevol maluc dels jugadors grana. La polèmica, que envolta al Nàstic en els últims partits, ha arribat dins de l’àrea del Racing, quan en un llançament de corner, Moisés ha intentat rematar i s’ha vist empès de forma clamorosa per Jesús Olmo. El senyor de negre, com sol ser freqüent en les darreres jornades, no ha volgut veure l’acció i ha fet oïdes sordes davant l’esbroncada del públic grana. Els primers quaranta-cinc minuts només s’han animat al final, amb una ocasió de Pape Diop. El seu xut ha sortir llepant el pal dret de la porteria de Queco Piña.
Descans i segona meitat. Semblava que els quinze minuts de descans havien clarificat les idees dels grana. Però no. Igual que la primera meitat, però amb una ocasió clara pel Nàstic. El “Tati” Maldonado robava la pilota a la banda dreta de l’atac grana, i centrava al cap de Moisés, que amb la inèrcia de la carrera, no ha pogut controlar la direcció de la rematada i ha estavellat l’esfèric al travesser.
D’aquí fins al final del partit, res de res. Cap ocasió clara, cosa que ha acabat de treure dels nervis a la poca afició local que s’ha quedat fins al xiulet final. Mocadors i xiulets per un equip que fa pudor, molta pudor, a Segona Divisió B. La setmana que ve visitem el camp de la Reial Societat, i si no es guanya, cosa que no es produeix lluny de Tarragona des del 10 de novembre de l’any passat, la situació a la classificació podria empitjorar. I a aquestes alçades, anar a pitjor és baixar a Segona B.
Punts positius: l’afició. Partidàs de Pape Diop.
Punts negatius: zero gols. Enèsim partit sense guanyar. A dos punts de la salvació. Si en 32 partits em aconseguit 7 victòries, en 9 guanyarem 5? Sincerament, no s’ho creu ningú.
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.
El conjunt de César Ferrando suma la quarta victòria consecutiva en lliga al guanyar per 3 a 2 al Granada 74 i arriba als 52 punts, que amb els resultats de la jornada deixen als grana matemàticament a Segona Divisió una temporada més. 7.229 espectadors assisteixen a una plujosa tarda al Nou Estadi.
Se acabó, ce’fini, s’ha acabat, the end…tot això per fer referència a una cosa: ¡¡la permanència del Nàstic ja és matemàtica!!. La victòria d’avui contra el Granada 74 per tres a dos combinat amb els resultats d’Alabès i Còrdoba fan que el Poli Ejido, el granadins i els vitorians no ens poguin enxampar a la classificació. Per a nosaltres, tres plaçes del descens ja estan sentenciades. Queda un quart equip que ens podria enxampar i deixar-nos 19ens i a Segona B.
El Nàstic fa història al guanyar per zero a dos al camp del Cádiz i acumula 49 punts, a quatre de la zona de descens, marcada pel Xerès amb 45. Aquesta és la tercera victòria consecutiva que fa remuntar als granes llocs a la classificació. Els homes de César Ferrando es situen dotzens a la taula i amb un punt dels pròxims tres partits, s’arribaria a la màgica xifra de 50 punts.
Quina gran victòria. Adjectius com històrica, necessitada, anhelada, tranquil•litzadora i molts més que ara no em venen al cap, defineixen el partit d’avui. Un Nàstic seriós en defensa i efectiu en atac ha deixat noquejat a un Cádiz que es complica la vida de forma radical després de caure avui enfront els grana. La situació a casa dels gaditans es tan crítica, que els propis aficionats andalusos han intentat entrar als vestuaris per recriminar als jugadors l’actitud mostrada sobre el terreny de joc. Fins i tot, l’afició groga ha ovacionat amb aplaudiments el segon gol del Nàstic i la imatge d’equip que ha mostrat en tot el partit.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos.
Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar.
El Nàstic guanya dos a u al Celta de Vigo set setmanes després de la darrera victòria en lliga contra Las Palmas. El conjunt vigués s'ha avançat al marcador amb un gol de Núñez, però un cop de cap de Mairata al llançament d'un corner i Miku, des de la línia de fons a falta de dos minuts pel final, donen al Nàstic tres punts d'or que el treuren momentàniament de la zona de descens.
¡¡Per fí!! Hem guanyat. Sumem tres punts que ens treuen de la zona de descens per unes hores. Ara podem respirar, això sí, una mica. I és que malgrat la victòria, el conjunt de César Ferrando ha jugat malament. Molt malament. Al menys, fins el minut vint de la segona meitat, on el Nàstic ha començat a crear perill. Els primers 65 minuts de partit han estat la definició perfecte d'avorriment, falta d'intensitat, pasotisme...