El Nàstic empata a tres al camp de l'Sporting de Gijón en l'últim minut malgrat que l'equip ha mostrat falta de concentració en alguns moments. Tres cops s'ha avançat el conjunt local i tres cops s'ha refet el conjunt de Tarragona, que amb aquest punt suma 34 a la classificació i retalla la distància amb la zona de permanència, marcada per l'Alavés amb 35.
Ara sí que sí…però a mitges. El Nàstic es renta la cara al Molinón després d’aconseguir un empat “in extremis” davant un Sporting que s’ha avançat tres cops en el marcador. I es renta la cara perquè el conjunt grana no ha baixat els braços després del primer gol, ni després del segon, ni després del tercer. Tot i que si ens fixem, aquests tres gols no haurien d’haver existit. El primer ha arribat després d’un més que dubtós penalti de Campano per mans dins de l’àrea.
El davanter un dia pretès pel Nàstic, Mate Bilic, establia de potent xut el primer gol del matx davant la impotència de Rubén Pérez, que avui ha tornat a vestir la samarreta del Nàstic. Amb el u a zero, qualsevol nastiker hagués pensat el mateix que un servidor a l’estudi de ràdio: aquest equip no ha remuntat un resultat en el que va de temporada, tot i que va quedar-se a prop contra equips com el Còrdova al Nou Estadi i contra el Xerès a Chapín.
Però en aquest sentit el Nàstic ha variat, una mica, però ha variat. Els jugadors no han baixat els braços i no s’han rendit. Malgrat no oferir un bon joc, una bona imatge davant el públic present al Molinón, al minut 45 de partit, just abans del descans, Abel Buades de cap, després d’una centrada mil•limètrica de Campano, establia un just empat a u. Amb el descans i quaranta-cinc minuts per marcar el segon, el Nàstic volia emportar-se els tres punts cap a Tarragona, cosa que no es produeix des del passat 10 de novembre quan els grana van guanyar al camp del Racing de Ferrol per 0-2.
Però la segona meitat ha començat igual que la primera. Primers minuts de joc, més concretament el cinc de la segona, i gol de l’Sporting. Bilic, de cap, rematava al fons de la xarxa una centrada llarga al segon pal mal calculada per Rubén Pérez. Era el 2-1 i tornava la desesperació a l’afició. En aquests moments, el Nàstic sumava 33 punts i es situava a tres de la permanència. Els resultats de la jornada acompanyaven, amb derrotes d’Alabès i empats de Racing de Ferrol, Xerès i Las Palmas, però el Nàstic perdia.
Però la reacció grana no s’ha fet esperar molt. Minut 57 i falta a la frontal de l’Sporting de Gijón. Campano es disposava a llançar la falta. Personalment, m’ha vingut al cap el gol contra el Còrdova al Nou Estadi. Pensat i fet. Gran xut de Campano al pal de porter i golàs del sevillà per empatar el partit. Era el 2-2 i quedava encara partit per fer el tercer.
Però com si d’un “dejavú” es tractés, l’Sporting ha tornat a avançar-se al marcador. Omar Sampedro, jugador de banqueta que ha entrat a la segona meitat, s’ha avançat a un adormit David Medina per establir el 3-2. El públic asturià esclatava d’alegria, mentre que l’aficionat grana donava ja quasi per perdut el partit. Però, craso error, com diria aquell.
Quan el minut 90 es reflectia al marcador, Moisés, aprofitant una pilota lluitada per Jandro i Maldonado, xutava amb força i amb el lleuger toc d’un defensa local, despitava a Roberto i aconseguia marcar un important i just empat a tres. Bon partit, bona reacció grana, però falten molts detalls a polir si volem que aquest Nàstic sigui capaç de mantenir la categoria.
La setmana que ve rebem al Racing de Ferrol, en la primera final del conjunt de Tarragona en la lluita per la permanència. Els gallecs han guanyat aquesta jornada al Celta per 2-1 i arribaran a Tarragona amb ganes de mig sentenciar la seva salvació a la Segona “A”. I aquí és on apareixerà el Nàstic, que tindrà la baixa segura de Jandro per sanció, per evitar-ho. Amb cinc victòries ens salvem...i al Nou Estadi queden sis partits per jugar. Queda tot dit. ¡¡NO HEM DE LLENÇAR LA TOVALLOLA!!.
Punts positius: empat al camp del tercer classificat. Haver remuntat tres cops l’electrònic. Bona reacció de l’equip, que no ha abaixat els braços. Partidàs de Campano, malgrat el possible penalti. Debut de Rubén Pérez aquesta temporada.
Punts negatius: no es pot marcar tres gols al camp del tercer i no guanyar. Errors defensius i manca de concentració. Rubén Pérez, que tot i no pifiar-la en excés, podria haver fet més al segon gol.
Sporting: Roberto, Jorge, Bilic, Omar, Iván, Canella, Gerard, Diego Castro, Morán, Sastre i Matabuena. Canvis: Cámara per Canella (Min 60); Neru per Gerard (Min 88).
Nàstic: Rubén Pérez, titular a la porteria. A més, Campano, Mingo, Mairata, Abraham, Abel, Medina, Diop, Jandro, Maldonado i Moisés. Canvis: Gorka i David Sánchez per Abel i Diop (Min 81); Miku per Medina (Min 87).
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.
El conjunt de César Ferrando suma la quarta victòria consecutiva en lliga al guanyar per 3 a 2 al Granada 74 i arriba als 52 punts, que amb els resultats de la jornada deixen als grana matemàticament a Segona Divisió una temporada més. 7.229 espectadors assisteixen a una plujosa tarda al Nou Estadi.
Se acabó, ce’fini, s’ha acabat, the end…tot això per fer referència a una cosa: ¡¡la permanència del Nàstic ja és matemàtica!!. La victòria d’avui contra el Granada 74 per tres a dos combinat amb els resultats d’Alabès i Còrdoba fan que el Poli Ejido, el granadins i els vitorians no ens poguin enxampar a la classificació. Per a nosaltres, tres plaçes del descens ja estan sentenciades. Queda un quart equip que ens podria enxampar i deixar-nos 19ens i a Segona B.
El Nàstic fa història al guanyar per zero a dos al camp del Cádiz i acumula 49 punts, a quatre de la zona de descens, marcada pel Xerès amb 45. Aquesta és la tercera victòria consecutiva que fa remuntar als granes llocs a la classificació. Els homes de César Ferrando es situen dotzens a la taula i amb un punt dels pròxims tres partits, s’arribaria a la màgica xifra de 50 punts.
Quina gran victòria. Adjectius com històrica, necessitada, anhelada, tranquil•litzadora i molts més que ara no em venen al cap, defineixen el partit d’avui. Un Nàstic seriós en defensa i efectiu en atac ha deixat noquejat a un Cádiz que es complica la vida de forma radical després de caure avui enfront els grana. La situació a casa dels gaditans es tan crítica, que els propis aficionats andalusos han intentat entrar als vestuaris per recriminar als jugadors l’actitud mostrada sobre el terreny de joc. Fins i tot, l’afició groga ha ovacionat amb aplaudiments el segon gol del Nàstic i la imatge d’equip que ha mostrat en tot el partit.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos.
Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar.
El Nàstic guanya dos a u al Celta de Vigo set setmanes després de la darrera victòria en lliga contra Las Palmas. El conjunt vigués s'ha avançat al marcador amb un gol de Núñez, però un cop de cap de Mairata al llançament d'un corner i Miku, des de la línia de fons a falta de dos minuts pel final, donen al Nàstic tres punts d'or que el treuren momentàniament de la zona de descens.
¡¡Per fí!! Hem guanyat. Sumem tres punts que ens treuen de la zona de descens per unes hores. Ara podem respirar, això sí, una mica. I és que malgrat la victòria, el conjunt de César Ferrando ha jugat malament. Molt malament. Al menys, fins el minut vint de la segona meitat, on el Nàstic ha començat a crear perill. Els primers 65 minuts de partit han estat la definició perfecte d'avorriment, falta d'intensitat, pasotisme...