El conjunt grana empata a u contra el Xerez després de mostrar dues cares ben diferents: a la primera part, patètica, i la segona amb empenta. Yordi ha avançat als andalusos al minut 35 amb un cop de cap a pilota parada i Maldonado ha empatat al minut 67 per donar un punt que permet als grana mantenir la distància mínima amb la zona de descens. 11.501 espectadors assisteixen a un dolent partit de Segona Divisió.
Que difícil és això de les cròniques dels partits quan l’afectat és el teu equip. I més quan aquest no fa res,: ni per bo ni per dolent. El Nàstic té diverses cares negatives: la que no sap aguantar un resultat i li empaten el partit al descompte, la del bipolarisme: una part bona i una dolenta i la del joc fora de Tarragona, on no guanyen des de fa quasi 5 mesos. Avui, ens ha tocat la del bipolarisme.
La primera meitat del partit d’avui començat amb empenta, joc ràpid i intencions ofensives. Intencions, però no fets. El Nàstic ha estat incapaç de xutar a porta. Les úniques jugades perilloses a favor dels grana han arribat en remats en pròpia porta del Xerez. El conjunt grana semblava superior, tocant la pilota amb rapidesa, amb agilitat i fent marejar al rival. Però ha estat un miratge.
Al minut vint de la primera meitat, l’equip s’ha desinflat. El Xerez despertava i amargava el partit als grana, fins al punt que al minut 35, en una falta lateral botada per Viqueira, Yordi trobava la pilota al punt de penalti i aconseguia desviar la trajectòria de la pilota fins al fons de la porteria. Era el 0-1 i el Nou Estadi esclatava. El conjunt andalús no havia fet res i ja guanyava.
Des del gol fins al descans, nervis dels grana i xiulades des de la graderia. Un cop Mateu Lahoz ha xiulat el final de la primera meitat, l’estadi ha començat a xiular. Al més pur estil “Santiago Bernabéu en hores baixes”, la megafonia ha saltat i ha tapat la xiulada merescuda cap a uns jugadors grana desganats, perduts i sense caràcter.Tan malament ha vist les coses César Ferrando que, al descans, ha realitzat dos canvis: un desaparegut Antonio López i un fosc Calle deixaven lloc al “Búfalo” Moisés i al “Tati” Maldonado.
Amb el començament de la segona meitat, l’afició esperava “en candeletes” la reacció de l’equip. Però res més lluny de la realitat: tot continuava igual. No ha estat fins a l’equador de la segona meitat on el partit s’ha trencat gràcies al gol grana. Maldonado, després d’una centrada de Campano i deixada de cap de Moisés, rebia la pilota dins l’àrea i aconseguia clavar la pilota al fons de la xarxa. Des del mes de setembre que el davanter andalús no marcava un gol.
I a partir d’aquí, el partit canvià. De l’avorriment i passotisme dels 11.501 espectadors a la passió, il•lusió i ànims per remuntar el partit. El segon gol era qüestió de temps, ja que el Xerez estava noquejat i el Nàstic semblava John Rambo en els seus millors temps. Però fou aquí on l’experiència dels visitants ha sortit a la llum. Pèrdues de temps tirant-se al terra, creació de polèmiques, entrades dures, etc.
Amb aquestes armes, el Xerez ha frenat a un Nàstic incapaç de remuntar un partit des del passat mes de desembre del 2006, quan els grana, a Primera Divisió, va remuntar el partit contra el Llevant. S’aproximava el minut 90, i, amb els tres canvis realitzats, les múltiples parades provocades per les caigudes de jugadors visitants i la lesió de Luque causada per una esgarrifant entrada de Medina, semblava que s’anés a afegir fins a sis minuts mínim, però no. El senyor Mateu Lahoz, que fins a la polèmica dels jugadors andalusos havia realitzat un molt bon arbitratge, només afegí quatre minuts. Molt malament.
Però sincerament, el Nàstic no hagués marcat ni amb mitja hora més. Ara toca pensar en un altre rival directe: l’Albacete. Els manxegos han guanyat avui al camp del Celta i arribaran crescuts al partit contra el Nàstic. Diumenge a les cinc de la tarda i al Carlos Belmonte, els grana buscaran guanyar lluny del Nou Estadi després de quasi cinc mesos sense fer-ho.
Punts positius: La garra i caràcter de Moisés.
Punts negatius: Falta d’ofensivitat, els jugadors d’aquest any no han remuntat un partit mai, punt insuficient, etc.
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.
El conjunt de César Ferrando suma la quarta victòria consecutiva en lliga al guanyar per 3 a 2 al Granada 74 i arriba als 52 punts, que amb els resultats de la jornada deixen als grana matemàticament a Segona Divisió una temporada més. 7.229 espectadors assisteixen a una plujosa tarda al Nou Estadi.
Se acabó, ce’fini, s’ha acabat, the end…tot això per fer referència a una cosa: ¡¡la permanència del Nàstic ja és matemàtica!!. La victòria d’avui contra el Granada 74 per tres a dos combinat amb els resultats d’Alabès i Còrdoba fan que el Poli Ejido, el granadins i els vitorians no ens poguin enxampar a la classificació. Per a nosaltres, tres plaçes del descens ja estan sentenciades. Queda un quart equip que ens podria enxampar i deixar-nos 19ens i a Segona B.
El Nàstic fa història al guanyar per zero a dos al camp del Cádiz i acumula 49 punts, a quatre de la zona de descens, marcada pel Xerès amb 45. Aquesta és la tercera victòria consecutiva que fa remuntar als granes llocs a la classificació. Els homes de César Ferrando es situen dotzens a la taula i amb un punt dels pròxims tres partits, s’arribaria a la màgica xifra de 50 punts.
Quina gran victòria. Adjectius com històrica, necessitada, anhelada, tranquil•litzadora i molts més que ara no em venen al cap, defineixen el partit d’avui. Un Nàstic seriós en defensa i efectiu en atac ha deixat noquejat a un Cádiz que es complica la vida de forma radical després de caure avui enfront els grana. La situació a casa dels gaditans es tan crítica, que els propis aficionats andalusos han intentat entrar als vestuaris per recriminar als jugadors l’actitud mostrada sobre el terreny de joc. Fins i tot, l’afició groga ha ovacionat amb aplaudiments el segon gol del Nàstic i la imatge d’equip que ha mostrat en tot el partit.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos.
Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar.
El Nàstic guanya dos a u al Celta de Vigo set setmanes després de la darrera victòria en lliga contra Las Palmas. El conjunt vigués s'ha avançat al marcador amb un gol de Núñez, però un cop de cap de Mairata al llançament d'un corner i Miku, des de la línia de fons a falta de dos minuts pel final, donen al Nàstic tres punts d'or que el treuren momentàniament de la zona de descens.
¡¡Per fí!! Hem guanyat. Sumem tres punts que ens treuen de la zona de descens per unes hores. Ara podem respirar, això sí, una mica. I és que malgrat la victòria, el conjunt de César Ferrando ha jugat malament. Molt malament. Al menys, fins el minut vint de la segona meitat, on el Nàstic ha començat a crear perill. Els primers 65 minuts de partit han estat la definició perfecte d'avorriment, falta d'intensitat, pasotisme...