El conjunt grana torna a perdre fora de casa, aquest cop per dos a zero al camp del filial sevillista. Els homes de Javi López donen la pitjor cara de la temporada sense aconseguir cap ocasió clara de gol i depenent dels resultats d’aquesta tarda, el Nàstic podria quedar-se a dos del descens. I dissabte que ve, la visita del Cadis. Que el senyor ens agafi confessats…
Lamentable, patètic, penós... falten adjectius per definir el partit del Nàstic a Sevilla, contra el filial de l’equip de Del Nido. No pot ser. Això esclatarà aquesta setmana o la vinent, després de jugar contra el Cadis. Els jugadors no reaccionen, el cos tècnic segueix pujat al burro del tiki – taka i l’afició està fins als nassos.
I es que...”no es moco de pavo”. Podríem marxar als torrons amb un Nàstic en zona de descens. Un equip fet a base de calers i lluitant per no baixar a Segona B. Canviar l’entrenador? Fer fora a mig equip? Que necessitem per reaccionar?
I és que el conjunt de Tarragona ha tornat a perdre, un cop més en el que portem de temporada. Ja són set derrotes en disset jornades, on a part s’han sumat només cinc victòries i cinc empats. Vint punts en disset jornades...que és el mateix que dir quaranta-nou punts a l’última jornada. ¡¡¡Quaranta-nou fastigosos punts!!!! No dona ni per la salvació. Mentre escric la crònica vaig esgarrifant-me més encara.
Del partit, res a destacar. Res a res. Be, sí, els dos gols sevillistes. Es podria dir que la possessió de la pilota ha estat pel Nàstic, però la definició, si se li pot denominar així, ha estat del Sevilla Atlético. I ho dic d’aquest mode perquè els xicots sevillistes han fallat moltes ocasions de gol. Gràcies a Roberto, que és l’únic de l’equip que podria salvar-se, ja que sinó el resultat hagués estat més exagerat.
Senyors, siguem realistes. Aquest equip hauria de lluitar per pujar, però realment lluitarà per no baixar. Pels que tinguin memòria històrica, aquest partit té un record, personalment, a un Oriola – Nàstic de la temporada 2002-2003. A aquell partit, tots vam “caure del burro”. El Nàstic es deixava totes les opcions per jugar el play-off d’ascens a Segona “A” perdent tres a zero i oferint una imatge patètica. Doncs el partit contra el Sevilla és, per mi, el mateix: he caigut del burro i ja no crec en l’ascens.
Ara, a resar. Dissabte que ve, per televisió, el Nàstic juga a casa contra un dels rivals de la història moderna: el Cadis. Si el partit no surt com hauria de sortir, la mocadorada al Nou Estadi podria ser històrica, superant les de la dolenta etapa de Luis César i les de José Carlos Granero. Ja no valen excuses: ni “el futbol és injust” ni “encara queda molt”. No sé si en sabeu, però si és el cas, reseu. Reseu molt, perquè s’aproximen corbes, i sense guarda rail.
Punts positius: ...accepto idees...
Punts negatius: Vinga, comença la llista: 1) Miku suplent ja: un davanter que només porta un gol amb els minuts que ha disputat el veneçolà, ha de ser suplent. 2) Tati Maldonado: senyor Maldonado, DESPERTI JA. 3) Javi López: vostè insisteixi amb el tiki – taka, que els torrons no sé, però el carnaval potser el viu de vacances. 4) Cinquena jornada sense guanyar. 5) Enèsim desplaçament amb derrota. 6) No escric més perquè em cremo. Us ho deixo per vosaltres, al fòrum.
Sevilla Atlético: Javi Varas; Víctor Díaz (Diego Perotti, m.83), Lolo, David Prieto, Casado (Pablo Gallardo, m.71), Pablo Sánchez, Jonathan, Salva Sevilla (Antonio Vera, m.55), Armenteros, Alejandro Alfaro y Juanjo.
Nàstic: Roberto, Óscar Rubio, Abraham, Tortolero, Mingo, Abel Buades, David Sánchez (Calle, m.46), Maldonado, Pinilla (Gorka de Carlos, m.60), Antonio López, Miku (Arpón, m.46).
Gols: 1-0, min.34, Pablo Sánchez; 2-0, min.90, Juanjo.
Assistència: Un miler d’aficionats andalusos al gran Ramón Sánchez Pizjuán.
El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi.
¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present.
Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi.
El Nàstic guanya al Xerez per 1-2 amb remuntada inclosa i tanca l’any 2008 de la millor manera possible: amb dues victòries consecutives. Els gols de Víctor Casadesús i Jordi Alba han contrarestat el d’Antoñito per part dels locals. Els sis punts sumats en les dues últimes jornades deixen a l’equip en la zona mitja de la taula i situat a vuit punts del descens i a cinc de l’ascens.
Sí senyor. Hem tancat l’any 2008 d’una forma excepcional. El Nàstic ha estat capaç de superar al segon classificat de la lliga al seu estadi i remuntant. I veient la primera meitat del partit el resultat ha estat una sorpresa. I és que els grana no han fet res de l’altre món als primers 45 minuts, malgrat acabar amb empat a u.
El Nàstic supera per 3 a 1 al Sevilla Atlético i trenca la ratxa de set partits sense guanyar. Els andalusos s’han avançat al marcador mitjançant un polèmic penal que s’ha llançat dos cops després d’haver-lo parat Rubén en primera instància. Malgrat el 0-1 els grana han reaccionat i han remuntat amb gols de Lolo Yedra i Moisés. A la recta final del partit Víctor ha sentenciat amb el 3-1.
¡¡VICTÒRIA!! Sí, sí. Llegiu bé. Hem guanyat. Després de set setmanes sense sumar tres punts de cop, el Nàstic ho ha tornat a fer. I remuntant un gol advers. Però no tot són flors i violes. El rival era assequible i s’ha patit. Un Sevilla Atlético que té a sobre el cartell de pitjor equip de la categoria amb raó. La inexperiència i la manca de qualitat d’alguns dels seus jugadors fan que aquest filial tinguin les hores comptades a la categoria.
El Nàstic torna a caure en els mateixos errors de les darreres jornades i es deixa empatar un partit que al minut 2 ja anava 0-1 pels grana amb gol de Jandro. Abans del descans els locals empataven i la segona meitat ha estat un autèntic suplici pels quasi 7.000 espectadors de Mendizorroza.
Set jornades sense guanyar. Novè empat en quinze partits. I enèsim partit que deixem escapar. És un dejavú, una història que es repeteix setmana rere setmana. Aquest cop ha estat a Vitòria i davant l’Alavés. El partit es ficava molt de cara als primers minuts, quan Jandro aprofitava una pilota morta dins l’àrea i amb un bon xut enviava l’esfèric a l’escaire esquerre de la porteria local.
La història es torna a repetir i el Nàstic deixa escapar dos punts al temps de descompte després de desaprofitar un 2 a 0 favorable. N’Gal ha estat el golejador grana, mentre que Tote i Rubén Navarro han anotat pels alacantins. Els homes de César Ferrando sumen la sisena setmana consecutiva sense guanyar i es queden a tres punts del descens.
Contra el Huesca, Las Palmas, Murcia i ara contra l’Hèrcules. Un altre cop, i ja en van unes quantes, el Nàstic ha deixat escapar tres punts que tenia al sarró. Però el d’avui ha estat descarat. Els grana han sortit molt entonats al terreny de joc i Serge N’Gal ha estat a punt d’avançar a l’equip als 40 segons, però la pilota ha sortit per sobre de la porteria visitant.
El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts.
Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir.
El Nàstic perd a Albacete per 3 a 2 després d’un partit horrorós que ha pogut maquillar a la recta final de l’encontre. Dos gols de Moisés quan es perdia 3 a 0 donen emoció als minuts finals, malgrat no culminar-se la remuntada. 5.000 aficionats manxecs gaudeixen i pateixen la victòria local al Carlos Belmonte.
Ai senyor. Que hem de dir. El Nàstic ha tornat a perdre després de quatre setmanes, quan va caure al debut en Lliga al camp del Tenerife. Ara, l’equip grana ha repetit resultat al Carlos Belmonte davant l’Albacete. I és que si ho pensem fredament al Nàstic no li falta gol. Als tres desplaçaments que ha realitzat ha marcat dos gols: 3-2 a Tenerife, 0-2 a Vigo i 3-2 a Albacete.