Xerez 2-2 Nàstic: ¡¡MANOS ARRIBA, ESTO ES UN ATRACO!!
El Nàstic empata a dos a Chapín, tot i patir un atracament històric dels àrbitres Pino Zamorano i Santana Ponce. Un penalti que no era i dues expulsions injustes evitaren que el conjunt de Tarragona formalitzés la remuntada, després de ficar-se per davant al marcador amb un home menys.
No hi ha paraules per descriure el que va passar a Chapín, el camp del Xerez CD. Falten adjectius de caire lleuger per donar-vos un perquè. El Nàstic ha patit un atracament, com dels que feia temps que no patia. Des de l’època de Megia Dávila amb el Castellò o Clos Gómez amb el Poli Ejido que brotava aquest sentiment en mi: impotència. Intentaré resumir-ho en els següents paràgrafs.
Al segon 23 Tortolero cedeix malament l’esfèric a Roberto, que ha d’intervenir i prendre-li la pilota a un jugador del Xerès. Li treu la pilota netament i Pino Zamorano veu penalti. Només el veu ell. Però aquí no s’acaba el “descalabro”, ja que el de negre acabà expulsant al porter grana amb vermella directa. Portàvem 23 segons i el Nàstic tenia un penalti en contra i un jugador menys, cosa que condicionà tota la resta del partit.
Javi López hagué de traure un jugador del camp per donar entrada a Juanmi, porter suplent. L’home substituït fou Calle, que debutava en l’onze inicial el dia del seu aniversari. Pobre xicot: no durà ni un minut. El davanter es retirà i sortí Juanmi, que ja sota pals no pogué evitar el gol andalús. Minut 3 i el conjunt de Javi López ja perdia.
En aquells moments la tercera derrota consecutiva planejava sobre el club grana. Com ve passant en les últimes jornades, l’equip perdia en el resultat, però guanyava en el joc. El Nàstic era lleugerament superior al seu rival, tot i jugar amb un menys. En tota la primera part no es tingué cap ocasió important de gol per empatar. El punt negre dels primers 45 minuts el trobem amb una de les novetats de l’onze inicial: Mingo. El d’Hostalric es trencà al minut 38, quan rebé un cop i tornà a caure en la mateixa lesió que l’havia allunyat dels terrenys les primeres set jornades. Veurem ara quin és l’abast de la recaiguda del lateral, que marxà substituït per Gorka de Carlos.
Quan semblava que la primera meitat acabaria amb victòria local, Campano tragué una falta a la frontal i Pino Zamorano tornà a tenir una al•lucinació. Segons el col•legiat, un defensa del Xerès tocà l’esfèric amb les mans dins de l’àrea. Penalti a favor del Nàstic. Campano s’encarregà de llençar-lo i no perdonà. El Nàstic havia empatat just abans del descans, deixant a un rival amb un home més però amb el resultat igualat.
L’espectacle Pino Zamorano arribà al final en el moment que marxà escortat dins dels vestuaris. Allà donà el xiulet al quart àrbitre i li passà “el marrón”, si se’m permet l’expressió. El madrileny, que l’any passat xiulava a Primera Divisió, s’havia lesionat i no podia seguir. Alguns veien en aquesta lesió un missatge diví, evitant que pogués fer-ho pitjor als últims 45 minuts. Però no. Santana Ponce, el quart àrbitre convertit a àrbitre principal durant el descans, no era molt millor.
Començava el segon temps i la tònica de la primera es repetia. El Nàstic era lleugerament superior davant un Xerès que cada cop li pesaven més els xiulets del públic local.
Els minuts passaven i el Nàstic mantenia l’empat, davant un rival que ho provava a ratxes. Javi López esgotà l’últim canvi que li restava: Sebastien Chabaud entrà al terreny de joc per un fosc Óscar Arpón, que no tingué el seu millor dia, potser per l’estat del terreny de joc.
No fou fins al minut 71, quan el partit es revolucionà. Maldonado hagués pogut avançar als tarragonins, però el porter local Chema evità el gol. Quatre minuts després, i enmig de la impaciència local, arribà el gol de la èpica remuntada. Falta que centra Campano des de la dreta i que magníficament empalma Gorka de Carlos, que envia la pilota al fons de la xarxa d’una forma espectacular. Un autèntic golàs que ficava per davant als granes i culminava la remuntada amb un jugador menys.
S’havia remuntat i ara tocava matar el partit. Però el Nàstic pecà d’ambiciós. Javi López intentà cercar el tercer gol i sentenciar el partit. La irritació local era més que evident. El treball de Miguel Ángel Roldán, entrenador de l’equip andalús, penjava d’un fil. Perdia a casa contra un equip amb un menys.
Però el partit donà una altra volta de 180º quan Santana Ponce expulsà per doble groga a Óscar Rubio al minut 86. Una expulsió més que rigurosa, però expulsió igualment. El Nàstic afrontava els últims minuts del joc amb només nou homes, de la mateixa forma que ho feia a la jornada 2 a Córdova.
Aquell cop el conjunt de Javi López es trobà amb un penalti a favor molt dubtós a falta de tres minuts per terminar el partit, però aquest cop fou al contrari. Després de dos grans parades de Juanmi a atacs blaus, Antoñito es llençà en mig de l’àrea al sentir Gorka de Carlos darrera. El davanter andalús ficà "més pà que formatge" i el col•legiat senyalà el punt dels onze metres. L’encarregat de llençar el penalti era Michel. El davanter no perdonà i empatà, davant la impotència grana.
Quedaven dos minuts més els tres d’afegit i el Nàstic havia d’aguantar el resultat amb dos jugadors menys. En cinc minuts va poder passar de tot. El conjunt de Xerès hagués pogut marcar el 3-2, però el conjunt de Tarragona podria haver marcar el 2-3, si Abraham hagués encertat en ficar la pilota dins dels tres pals.
Finalment, empat a dos gràcies als innumerables regals dels col•legiats. El conjunt grana porta tres setmanes sense guanyar i amb el d’avui suma el seu segon punt lluny de Tarragona, on encara no ha guanyat. La setmana que ve ens visita l’Albacete, el cuer de la categoria. Hem de guanyar, sí o sí. No hi ha més marge d’error.
Punts positius: el caràcter de l’equip, que ha remuntat un resultat advers amb un jugador menys. Golàs de Gorka de Carlos.
Punts negatius: Penós arbitratge: dos penaltis xiulats que no eren i dues expulsions injustes.
Xerez: Chema, De Coz, Verdés, Bajic, Mendoza, Moreno, Pedro Ríos (Marcho Navas, m.74), Abel Aguilar, Calvo, Martin (Antoñito, m.45), Yordi (Míchel, m.70).
Nàstic: Roberto (exp.), Mingo (Gorka de Carlos, min.38), Abraham, Tortolero, Óscar Rubio (exp.), Abel Buades, Óscar Arpón (Chabaud, min.67), Antonio López, Maldonado, Campano, Calle (Juanmi, min.1)
El Nàstic perd a Albacete per 3 a 2 després d’un partit horrorós que ha pogut maquillar a la recta final de l’encontre. Dos gols de Moisés quan es perdia 3 a 0 donen emoció als minuts finals, malgrat no culminar-se la remuntada. 5.000 aficionats manxecs gaudeixen i pateixen la victòria local al Carlos Belmonte.
Ai senyor. Que hem de dir. El Nàstic ha tornat a perdre després de quatre setmanes, quan va caure al debut en Lliga al camp del Tenerife. Ara, l’equip grana ha repetit resultat al Carlos Belmonte davant l’Albacete. I és que si ho pensem fredament al Nàstic no li falta gol. Als tres desplaçaments que ha realitzat ha marcat dos gols: 3-2 a Tenerife, 0-2 a Vigo i 3-2 a Albacete.
El conjunt de César Ferrando empata a u davant l’Alacant de José Carlos Granero y suma el segon empat consecutiu a casa contra un nouvingut a la categoria. El defensa Germán avançava als alacantins, però un gol de Dani Tortolero, quan el rival estava amb un jugador menys, ha establert el definitiu i injust empat al marcador. 7.077 espectadors, segons el club, han viscut el partit en directe.
No ha pogut ser. El conjunt grana no ha pogut sumar la segona victòria consecutiva a la lliga després d’empatar contra l’Alacant. Un empat amb sabor a derrota, i és que els alacantins, malgrat avançar-se a l’electrònic, han demanat l’hora després de quedar-se amb un jugador menys i patir l’atac continuat del Nàstic.
El Nàstic guanya per primer cop a la història a Balaídos i suma la primera victòria de la temporada. Un gol de Papakouly Diop i un altre de Serge N’Gal en una gran segona meitat donen els tres punts al conjunt de Tarragona i dissipen els dubtes que tant empipat tenen a César Ferrando i a l’afició. De retruc, desapareix la psicosis dels gols en contra als darrers minuts.
Sí senyor. Chapeuax. Bon partit del Nàstic i gran victòria a Balaídos. El conjunt de César Ferrando tenia davant un equip amb molta necessitat de sumar punts i sabia que per guanyar s’hauria de sumar sang. I així ha estat. Després d’una primera meitat molt avorrida, on el Celta s’ha merescut avançar-se en el marcador, ha arribat el bon joc grana. Un gran Jandro al centre del camp i un Pape Diop tirat cap endavant han estat les claus de la victòria grana.
El conjunt de César Ferrando repeteix la mateixa història de sempre a l’avançar-se al seu rival i deixar escapar els punts en els instants finals de partit. Aquest cop ha estat el Huesca, que al minut 87 ha igualat el golàs de Pablo Redondo. 7.450 espectadors han assistit al Nou Estadi en una dolenta tarda de futbol.
El Nàstic ha repetit la història per tercer cop consecutiu. Després de caure a la primera jornada a Tenerife amb dos gols dels canaris en els darrers cinc minuts i ser eliminats pel Girona amb dos gols als darrers cinc minuts, el conjunt de César Ferrando ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra.
L’equip de César Ferrando perd davant el Girona per 0-2 amb dos gols als darrers quatre minuts i repeteix la història de Tenerife. Després d’un partit molt avorrit, el conjunt de Raúl Agnè fa fora al Nàstic de la Copa del Rei enmig de la primera xiulada oficial de la temporada a casa. 4.851 espectadors assisteixen en una xafogosa nit al Nou Estadi.
Dejavú. Aquesta és la paraula que defineix la derrota del Nàstic. El conjunt de César Ferrando ha presentat les mateixes errades defensives en el moment clau del partit: la recta final. Quedaven cinc minuts per forçar la pròrroga quan Gabri, davanter del Girona, ha batut a Felip en un gol possiblement en fora de joc. Per si fos poc l’equip ha perdut la posició i ha tornat a encaixar un segon gol. Era la mateixa història que la del partit a les Illes Canàries: dos gols en contra a la recta final.
El Nàstic debuta amb derrota a Tenerife per 3 a 2 en un partit que va ser capaç de remuntar, però incapaç de sentenciar. Dos gols del tinerfeny Àngel al minut 86 i 89 deixen al conjunt de César Ferrando amb zero punts a la primera jornada de lliga. L'arbitratge del madrileny Hevia Obras tampoc va acompanyar, tot i que no és excusa.
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.