Espanyol 2-2 Nàstic: a la primera final de la Copa Catalunya
El Nàstic empata a dos amb l'Espanyol i per penalts es classifica per primer cop en la seva història a la Final de la Copa Catalunya. Prop de mig centenar d'aficionats granes han pogut gaudir d'un bon partit dels granes.
El conjunt de Javi López ha fet història. Bé, llegit així sembla exagerat, però el mono de futbol és el que te. I és que l'equip grana ha aconseguit arribar a la primera final de la Copa Catalunya de la seva història, després d'empatar a dos contra l'Espanyol, en un partit que hagués merescut guanyar.
Un partit que estigué clarament dividit pel ritme de joc. La primera meitat fou lenta i força avorrida, a excepció d'un tir llunyà d'Abel i un altre del "Tati" Maldonado. Per la seva banda, l'Espanyol disposà d'una ocasió clara, de la mà de Juanma, tot i que la pilota sortí fora per poc, davant un Roberto indecís.
Però el que fou avorrit a la primera meitat es transformà en entretingut a la segona. Això sí, les coses no començaren be pel conjunt de Tarragona, ja que Juanma, al minut 52 de partit, trencaria la igualada i avançaria als pericos. Els blanquiblaus, que presentaren cares de jugadors suplents i de l'equip filial, aconseguiren avançar-se al marcador, tot i que l'alegria els hi durà poc.
Veient que el Nàstic perdia, Javi López decidí canviar d’estratègia i apostà per un joc més ofensiu, substituint David Sánchez per Pinilla, donant un aire més atacant a l'equip. El resultat d'aquest canvi arribà aviat, al minut 65, quan Pinilla jugà la pilota a la banda dreta, li deixà l'esfèric a Óscar López, que centrà al segon pal, on es trobà Antonio López lliure de marcatge per establir l'empat a un gràcies a una bona rematada de cap en planxa al segon pal. Era l'empat, però el Nàstic volia més.
I aquesta embranzida es veiè recompensada nou minuts després de l'empat. Mala cessió de Lacruz a Lafuente, el porter vasc rebutjà a banda, on es trobà Jandro. Aquest tenia la porteria buida, però decidí jugar la pilota per Pinilla, que passà en profunditat a Antonio López a la banda esquerra. Aquest apurà fins la línea de fons i centra al primer pal, on es trobava Óscar Rubio per empènyer la pilota i avançar al Nàstic. Bon gol de l'equip, sabent jugar l'esfèric i sabent decidir en el moment clau.
Amb el Nàstic per davant al marcador, un altre entrenador hagués tirat a l'equip a la defensa, però Javi López no. Deixà a l'equip tal i com estava rendint i el Nàstic pogué marcar el tercer, però la bona col•locació de Lafuente i el mal encert en els metres finals, impediren sentenciar el partit.
I és que com diu el refrany: "Qui perdona, la paga". Això es certificà quan Zamora, al minut 87, establí el 2-2 en un error de Roberto, que deixà rematar de cap a un xicot de poc més de metre i mig per establir un empat amb un regust d’injustícia.
El final arribà amb aquest empat i el partit es decidí a la tanda de penaltis, on un Espanyol gafat no pogué introduir la pilota en cap dels seus tres llançaments. Pinilla, Óscar López i Tortolero marcaren i el "Tati" Maldonado fallà pel conjunt de Tarragona, mentre que els tres llençaments de l'Espanyol foren errats: els tirs de Soriano i Jordi Gómez els aturà esplèndidament Roberto i Javi Márquez el llençà fora. Finalment, 3-0 als penalts i la primera final del Nàstic a la Copa Catalunya.
Ara toca esperar rival, però, sens dubte, està clar que serà el F.C.Barcelona dels "Quatre Magnífics", que el dia 5 de setembre juga contra el Girona per arribar a aquesta final, que es disputarà a Palamós el 11 de setembre, justament a la Diada de Catalunya.
Punts positius: Primera final del club. Bon partit d'Óscar Rubio, Óscar López, Pinilla, Antonio López... Roberto i les parades a la tanda de penalts.
Punts negatius: Roberto, que durant els 90 minuts no s'ha mostrat gens segur. El conjunt arbitral ha escombrat una mica cap a l'equip més gran.
Espanyol: Lafuente, Toni Lao, Serrán, Lacruz, Chica (Clemente Rodríguez, min.66), Jordi Gómez, Juanma (Zamora, min.57), Sergio Sánchez (Palanca, min.84), Jonathan, Moha (Javi Márquez, min.74) i Valdo (Marc Pedraza, min.74)
Nàstic: Roberto, Oscar López, Tortolero, Abraham, Mingo (Bessone, min.82), Abel Buades (Chabaud, min.74), David Sánchez (Pinilla, min.62), Oscar Rubio, Jandro (David Medina, min.82), Antonio López (Nano, min.86) i Maldonado
Gols: 1-0, min.52, Juanma; 1-1, min.64, Antonio López; 1-2, min.73, Oscar Rubio; 2-2, min.87, Zamora. Tanda de penalts: Pinilla (0-1), Jonathan Soriano (falla), Maldonado (falla), Jordi Gómez (falla), Oscar López (0-2), Javi Márquez (falla) i Tortolero (0-3).
Assistència: Prop de 2.000 aficionats a l'Estadi Municipal de Palamós. Mig centenar d'aficionats granes veuen el partit en directe.
Fotografia extreta de: elsesports.cat
Video extret de NasticTV (http://www.nastictv.es.vg)
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.
El conjunt de César Ferrando suma la quarta victòria consecutiva en lliga al guanyar per 3 a 2 al Granada 74 i arriba als 52 punts, que amb els resultats de la jornada deixen als grana matemàticament a Segona Divisió una temporada més. 7.229 espectadors assisteixen a una plujosa tarda al Nou Estadi.
Se acabó, ce’fini, s’ha acabat, the end…tot això per fer referència a una cosa: ¡¡la permanència del Nàstic ja és matemàtica!!. La victòria d’avui contra el Granada 74 per tres a dos combinat amb els resultats d’Alabès i Còrdoba fan que el Poli Ejido, el granadins i els vitorians no ens poguin enxampar a la classificació. Per a nosaltres, tres plaçes del descens ja estan sentenciades. Queda un quart equip que ens podria enxampar i deixar-nos 19ens i a Segona B.
El Nàstic fa història al guanyar per zero a dos al camp del Cádiz i acumula 49 punts, a quatre de la zona de descens, marcada pel Xerès amb 45. Aquesta és la tercera victòria consecutiva que fa remuntar als granes llocs a la classificació. Els homes de César Ferrando es situen dotzens a la taula i amb un punt dels pròxims tres partits, s’arribaria a la màgica xifra de 50 punts.
Quina gran victòria. Adjectius com històrica, necessitada, anhelada, tranquil•litzadora i molts més que ara no em venen al cap, defineixen el partit d’avui. Un Nàstic seriós en defensa i efectiu en atac ha deixat noquejat a un Cádiz que es complica la vida de forma radical després de caure avui enfront els grana. La situació a casa dels gaditans es tan crítica, que els propis aficionats andalusos han intentat entrar als vestuaris per recriminar als jugadors l’actitud mostrada sobre el terreny de joc. Fins i tot, l’afició groga ha ovacionat amb aplaudiments el segon gol del Nàstic i la imatge d’equip que ha mostrat en tot el partit.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos.
Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar.
El Nàstic guanya dos a u al Celta de Vigo set setmanes després de la darrera victòria en lliga contra Las Palmas. El conjunt vigués s'ha avançat al marcador amb un gol de Núñez, però un cop de cap de Mairata al llançament d'un corner i Miku, des de la línia de fons a falta de dos minuts pel final, donen al Nàstic tres punts d'or que el treuren momentàniament de la zona de descens.
¡¡Per fí!! Hem guanyat. Sumem tres punts que ens treuen de la zona de descens per unes hores. Ara podem respirar, això sí, una mica. I és que malgrat la victòria, el conjunt de César Ferrando ha jugat malament. Molt malament. Al menys, fins el minut vint de la segona meitat, on el Nàstic ha començat a crear perill. Els primers 65 minuts de partit han estat la definició perfecte d'avorriment, falta d'intensitat, pasotisme...