Reus Deportiu 1-2 Nàstic: a falta de davanters, gols d’extrems
El Nàstic guanya per la mínima a Reus amb un golàs de Pinilla i amb un altre de Gil. Sergio Mesa, ex-grana, marcà el gol del Reus, davant un estadi que presentà una pobra entrada amb uns 1.500 espectadors, 300 d’ells nastikers.
Victòria i declaració d’intencions de Javi López. Entre el partit del dimecres amb la Pobla, i el d’avui nit contra el Reus, el nou entrenador del Nàstic ha deixat ben clar el seu estil de joc: passiu, tocant la pilota, marejant al rival fins trobar el moment de clavar-li el punyal i marcar. Però, s’ha de marcar. I per marcar, s’ha de tenir un davanter de garanties, cosa que al Nàstic brilla per la seva absència.
Falten dos davanters que facin tremolar les defenses de Segona “A”. Tot i que la cosa no sembla gens fàcil. Be, deixem de pensar en el davanters i veiem que ha succeït contra el Reus. Un Reus que arribava al partit amb poc rodatge de pre-temporada, tot i que amb el planter quasi tancat.
Els primers minuts de matx foren d’autèntic domini grana. Una defensa seria i contundent i un centre del camp precís i molt correcte deixaren grogui al conjunt de Calderé, que per molt que ho intentava, no aconseguia quallar cap jugada. Fruit d’aquest domini, arribà la primera ocasió grana. Una bona jugada grana, iniciada per Buades amb una excel•lent i precisa passada en profunditat cap a Campano, acabà amb una centrada que la defensa roig-i-negra rebutjà, per deixar la pilota morta a Pinilla que empalmà i envià la pilota al pal.
Era un avís de l’Antoni. Minuts més tard, al dotze, Pinilla agafà una pilota morta i xutà a porteria, clavant la pilota a prop de l’escaire dret de la porteria de Pociello. El Nàstic jugava, dominava i realitzava, fins i tot, diverses filigranes, com un gran “caño” de Antonio López, una altra de Gorka de Carlos, etc. El Nàstic es mofava lleugerament del Reus, i aquest contestà de forma “marrana”. Diverses entrades fortes als jugadors de Javi López foren l’exemple més clar.
Però a partir del minut 20 de la primera meitat, el Nàstic desaparegué en atac. Només existia el toc, el remenar, el jugar, però no el xutar, fins que Óscar Arpón volgué imitar a Pinilla xutant des de 30 metres, tot i que amb diferent resultat, ja que el porter José Sánchez, que havia entrat per substituir al lesionat Pociello, envià la pilota a corner.
Sis minuts més tard, arribaria la jugada tonta del matx. Xut innocent de Sergio Mesa, que bota davant de Roberto inexplicablement i despista al meta, que intenta evitar el gol. Rebutja la pilota cap a dalt i aquesta torna a arribar a Sergio Mesa, que, ara sí, marcà l’empat a un. La primera meitat terminà d’aquesta forma: amb un Reus vingut a més i un Nàstic que per molt que tocava, no la ficava.
A la segona meitat, les coses seguiren igual. Els canvis al conjunt de Tarragona es començaren a succeir. Al Reus, més del mateix. La tònica de la segona meitat es veié interrompuda pels seguidors roig-i-negres, que encengueren diverses bengales. Tres minuts després de les bengales, al minut 72, Gilberto marcà el 1-2, col•locant la pilota a l’escaire de la porteria de Moragón.
A partir d’aquí, el Reus començà a acusar el cansament físic, mentre que el Nàstic buscava la contra davant les intentones roig-i-negres. I quasi arriba el tercer, obra de Gilberto, quan el brasiler, a la banda dreta, emulà al mateix Messi driblant i deixant sentat a tots els reusencs, però sense arribar a definir be davant la porteria.
El resultat podria haver estat un empat, si no fos perquè l’àrbitre es menjà una possible falta de Roberto sobre el davanter reusenc en una mala deixada enrere de Jaume. La jugada quedà en un no res i el resultat no es mogué, deixant una bona sensació als reusenc i una sensació de necessitat de davanters encara més gran al conjunt grana.
Reus: Pociello, Marc Carrasco, Guirado, Peque, Iker Iraola, Yangüela, Sergi Masqué, Pallarés, Sergio Mesa, Durán i Ermengol. També jugaren: Moragón, Aleix Martí, Manolo González, Cesc, Antoñana, Valerio, Ángel, Sangrà, Víctor Ortiz i Garrido.
Nàstic: Roberto, Mingo, Tortolero, Abraham, Óscar Rubio, Abel Buades, Óscar Arpón, Antonio López, Antoni Pinilla, Alejandro Campano i Gorka de Carlos. També jugaren: David Sánchez, Óscar López, Fede Bessone, Jaume, Medina, Gil, Grahn, Nano, Joan Oriol i Edu Oriol.
Assistència: 1.500 espectadors al Camp Municipal de Reus. 300-400 eren del Nàstic. S'ha produit un petit altercat, entre "aficionats" del Nàstic i del Reus. Tot ha quedat en un ensurt.
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.
El conjunt de César Ferrando suma la quarta victòria consecutiva en lliga al guanyar per 3 a 2 al Granada 74 i arriba als 52 punts, que amb els resultats de la jornada deixen als grana matemàticament a Segona Divisió una temporada més. 7.229 espectadors assisteixen a una plujosa tarda al Nou Estadi.
Se acabó, ce’fini, s’ha acabat, the end…tot això per fer referència a una cosa: ¡¡la permanència del Nàstic ja és matemàtica!!. La victòria d’avui contra el Granada 74 per tres a dos combinat amb els resultats d’Alabès i Còrdoba fan que el Poli Ejido, el granadins i els vitorians no ens poguin enxampar a la classificació. Per a nosaltres, tres plaçes del descens ja estan sentenciades. Queda un quart equip que ens podria enxampar i deixar-nos 19ens i a Segona B.
El Nàstic fa història al guanyar per zero a dos al camp del Cádiz i acumula 49 punts, a quatre de la zona de descens, marcada pel Xerès amb 45. Aquesta és la tercera victòria consecutiva que fa remuntar als granes llocs a la classificació. Els homes de César Ferrando es situen dotzens a la taula i amb un punt dels pròxims tres partits, s’arribaria a la màgica xifra de 50 punts.
Quina gran victòria. Adjectius com històrica, necessitada, anhelada, tranquil•litzadora i molts més que ara no em venen al cap, defineixen el partit d’avui. Un Nàstic seriós en defensa i efectiu en atac ha deixat noquejat a un Cádiz que es complica la vida de forma radical després de caure avui enfront els grana. La situació a casa dels gaditans es tan crítica, que els propis aficionats andalusos han intentat entrar als vestuaris per recriminar als jugadors l’actitud mostrada sobre el terreny de joc. Fins i tot, l’afició groga ha ovacionat amb aplaudiments el segon gol del Nàstic i la imatge d’equip que ha mostrat en tot el partit.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos.
Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar.
El Nàstic guanya dos a u al Celta de Vigo set setmanes després de la darrera victòria en lliga contra Las Palmas. El conjunt vigués s'ha avançat al marcador amb un gol de Núñez, però un cop de cap de Mairata al llançament d'un corner i Miku, des de la línia de fons a falta de dos minuts pel final, donen al Nàstic tres punts d'or que el treuren momentàniament de la zona de descens.
¡¡Per fí!! Hem guanyat. Sumem tres punts que ens treuen de la zona de descens per unes hores. Ara podem respirar, això sí, una mica. I és que malgrat la victòria, el conjunt de César Ferrando ha jugat malament. Molt malament. Al menys, fins el minut vint de la segona meitat, on el Nàstic ha començat a crear perill. Els primers 65 minuts de partit han estat la definició perfecte d'avorriment, falta d'intensitat, pasotisme...