El Nàstic perd a Sevilla contra l’actual “millor equip del món” després d’estar apunt de remuntar un resultat de dos zero en contra. Els 35.000 aficionats sevillistes han vist patir la victòria, sobretot al descompte, on Ismael ha estampat la pilota contra el travesser.
Si el partit s’arriba a acabar al descans, us asseguro que la meva crònica l’haguessin censurat. No se qui, però no hagués vist la llum.
Un inici espectacular dels granes, sense cap tipus de temor cara a porteria contrària, no presagiava el que succeiría després. El conjunt tarraconí ha estat desaparegut, a excepció dels primers minuts, on ha arribat a disposar de dos ocasions clares de gol, amb un xut llunyà de Campano i una pilota morta de Portillo enmig de l’àrea que per culpa de Palop no ha trobat el fons de la porteria. Deu minuts; no més. L’equip de Luis César desaparegué del terreny de joc i fruit d’això arribaren els dos gols sevillistes. El primer s’ha de destacar. Minut 22, autopista per la banda dreta de l’atac andalús, centrada de Jesús Navas i tal com cau del cel, Kanouté engalta un xut angelical, majestuós, estratosfèric que entrà per l’escaire dret de Bizzarri. Un gol digne dels deus del futbol. Però el domini sevillista no acabà amb el 1-0, sinó que minuts més tard, al 28, Kanouté de nou trobà el fons de la porteria grana en una jugada on el Sevilla va fer ballar als defenses granes. Una jugada digna de futbol sala, digne de la famosa frase de Andrés Montes: tiki taka, tiki taka!
Amb un Nàstic desdibuixat i un Kanouté esplèndid, la primera part arribà al final. L’esbroncada de Luis César al descans podria haver estat d’escàndol, ja que el Nàstic que sortí després del descans fou un altre.
Un joc poc vistós però efectiu en els primers minuts de la segona part frenaren a un Sevilla que es trobà amb un regal dels arbitres: un penal d’Abel Buades que no existí. Semblava que el 3-0 anava a caure, però Bizzarri parà amb els peus el xut de Maresca. Una acció que aconseguí esperonar als jugadors granes. Amb l’entrada dels diversos canvis de Luis César (Serrano, Irurzun i Morales per Campano, Pinilla i Merino) l’equip agafà un altre aire, fins al punt que minuts més tard el Nàstic, en una jugada iniciada per Gil, continuada per Abel i finalitzada per Cuéllar, reduí la diferència a l’electrònic. Minut 67, quedaven 23 i l’empat era possible. Ocasions no van faltar: una jugada de qualitat d’Abel finalitzant malament, un xut de Gil i diveres ocasions de Portillo ficaren “l’ai al cor” als afeccionats andalusos. Però l’autèntic espant del Nàstic arribà al minut 92 de partit, quan Ismael xutà de lluny sobre la porteria de Palop i aquest aconseguí desviar la pilota fins al pal. La pilota xoca a la fusta i sortí refusada en vertical, sense saber si acabà dins o fora. En el cas que la pilota hagués entrat, seria l’enèsim error arbitral en contra del Nàstic.
A falta de saber això, el Nàstic va fer mèrits per emportar-se un punt que hagués estat just. Així, el Nàstic es troba al mateix lloc que abans de començar la jornada, 19é classificat a i punt de la permanència. La setmana que ve, tremolaran els ciments del Nou Estadi; arriba a Tarragona el Reial Madrid.
Punts positius: Segon partit on la reacció grana és patent. Cuéllar continua en el seu bon moment de joc. Campano i Gil es perfilen titulars a les bandes. Bizzarri atura un penal.
Punts negatius: Tots els rivals es llueixen contra el Nàstic: Yeste, Kanouté, Zigic, etc. Els 30 minuts de la primera part on el Nàstic desaparegué del terreny de joc. El partit no fou televisat. Els arbitratges no semblen millorar.
2. Sevilla: Palop, Drago, Aitor Ocio, Escudé, Dani Alves, Maresca, Poulsen, Adriano, Jesús Navas, Kanouté i Luis Fabiano. També jugaren Jesuli, Renato i Martí.
1. Nàstic: Bizzarri, David Garcia, Càceres, Llera, Cuéllar, Abel Buades, Merino, Gil, Pinilla, Campano i Portillo. També jugaren Morales, Serrano i Irurzun.
Gols: 1-0, min. 22, Kanouté; 2-0, min. 28, Kanouté; 2-1, min. 67, Cuéllar.
Assistència: 35.000 espectadors en una tarda plujosa intermitentment. Foto: http://www.fotonastic.com/
A causa de la programació dels diferents partits amistosos de la pretemporada, el Nàstic s’ha vist obligat a variar les dates del seu stage a El Muntanyà. Finalment, l’stage es durà a terme del 20 al 30 de juliol.
Precisament, el 30 de juliol, tancant la seva estada, el conjunt grana disputarà el seu primer amistós. Ho farà a Tona, contra l’equip local de la Primera Territorial.
El conjunt de César Ferrando cau derrotat per 1 a 2 injustament contra el Salamanca en el darrer partit de la temporada i últim d’Antoni Pinilla com a jugador professional. El ja exjugador grana ha marxat del terreny de joc al minut 93 després de no poder-ho fer substituit. El Nàstic tanca una nefasta temporada amb 52 punts.
S’ha acabat la lliga i l’Antoni. Sens dubte, fa més mal el segon. En un partit intrascendent, els de César Ferrando han perdut per u a dos malgrat fer una primera part bona, on s’han gaudit de clares ocasions de gol. Moisés, en un llançament que ha passat fregant el pal, i Pinilla, que ha estavellat una pilota al travesser, han pogut avançar als grana.
El conjunt de César Ferrando suma la quarta victòria consecutiva en lliga al guanyar per 3 a 2 al Granada 74 i arriba als 52 punts, que amb els resultats de la jornada deixen als grana matemàticament a Segona Divisió una temporada més. 7.229 espectadors assisteixen a una plujosa tarda al Nou Estadi.
Se acabó, ce’fini, s’ha acabat, the end…tot això per fer referència a una cosa: ¡¡la permanència del Nàstic ja és matemàtica!!. La victòria d’avui contra el Granada 74 per tres a dos combinat amb els resultats d’Alabès i Còrdoba fan que el Poli Ejido, el granadins i els vitorians no ens poguin enxampar a la classificació. Per a nosaltres, tres plaçes del descens ja estan sentenciades. Queda un quart equip que ens podria enxampar i deixar-nos 19ens i a Segona B.
El Nàstic fa història al guanyar per zero a dos al camp del Cádiz i acumula 49 punts, a quatre de la zona de descens, marcada pel Xerès amb 45. Aquesta és la tercera victòria consecutiva que fa remuntar als granes llocs a la classificació. Els homes de César Ferrando es situen dotzens a la taula i amb un punt dels pròxims tres partits, s’arribaria a la màgica xifra de 50 punts.
Quina gran victòria. Adjectius com històrica, necessitada, anhelada, tranquil•litzadora i molts més que ara no em venen al cap, defineixen el partit d’avui. Un Nàstic seriós en defensa i efectiu en atac ha deixat noquejat a un Cádiz que es complica la vida de forma radical després de caure avui enfront els grana. La situació a casa dels gaditans es tan crítica, que els propis aficionats andalusos han intentat entrar als vestuaris per recriminar als jugadors l’actitud mostrada sobre el terreny de joc. Fins i tot, l’afició groga ha ovacionat amb aplaudiments el segon gol del Nàstic i la imatge d’equip que ha mostrat en tot el partit.
Segona victòria consecutiva d’un Nàstic que suma 46 punts i té a mà la permanència a la categoria. Moisés, al minut cinc de la segona meitat, avançava als grana a l’electrònic amb un gol de cap a centrada de Campano a la línia de fons. 11.500 espectadors gaudeixen d’una tarda decisiva de futbol.
Està mig fet. La permanència del Nàstic està encarrilada després de la victòria davant el Sevilla Atlètic per u a zero, que catapulta als grana a la classificació i els deixa en catorzena posició, a tres del descens. Un solitari gol de Moisés, als primers minuts de la segona meitat, ha confirmat la millora d’un Nàstic que comença a semblar-se a un equip. Queden dotze punts en joc i molts enfrontaments directes entre equips de la zona baixa. Si sumem tres puntets (millor quatre i no patim més del compte), la permanència seria un fet.
El conjunt de César Ferrando guanya a la Rosaleda per u a dos i suma tres punts lluny del Nou Estadi després de sis mesos. Abraham i Mairata, ambdós a pilota parada, marquen per treure a l’equip de la zona de descens passi el que passi als partits de demà. Els grana, que han remuntat un resultat advers per tercera setmana seguida, sumen 43 punts i es troben a dos de la zona de descens.
Sis mesos exactes ha trigat el Nàstic en guanyar lluny del Nou Estadi. Em de remuntar-nos al passat 10 de novembre, quan visitàvem A Malata, el camp del Racing de Ferrol, on Arpón i Miku donaven els últims tres punts que el conjunt grana sumava com a visitant. I avui, mig any després, ha tornat a succeir, gràcies a un bon partit del Nàstic, que en les darreres jornades s’ha rentat la cara i ha sumat set de nou punts, injustament. Amb el partidàs que es va fer contra l’ Hèrcules, aquest equip hauria d’haver sumat nou de nou.
El Nàstic empata a dos contra l’Hèrcules i es queda en zona de descens, amb 40 punts, a un de la zona de permanència. El conjunt alacantí s’ha avançat amb un gol de llançament de falta directa, però Adrián i Abel han remuntat, tot i que no ha servit de res ja que Manu Sánchez ha marcat l’injust empat a dos.
Més no es pot fer. El Nàstic ha jugat be, ha gaudit de clares ocasions de gol, ha remuntat momentàniament un 0-1 advers...però res. No hem guanyat. És més, ens han empatat injustament. Estem davant un empat amb sabor a derrota, a una gran derrota. No podem aferrar-nos al mal joc de l’equip, a l’escassetat d’ocasions de gol, al joc del rival, a l’àrbitre (una mica sí), etc. L’única excusa a la que agafar-nos és la mala sort. I amics, aquesta, per molt treball que instauri César Ferrando, no es pot modificar.
El Nàstic guanya dos a u al Celta de Vigo set setmanes després de la darrera victòria en lliga contra Las Palmas. El conjunt vigués s'ha avançat al marcador amb un gol de Núñez, però un cop de cap de Mairata al llançament d'un corner i Miku, des de la línia de fons a falta de dos minuts pel final, donen al Nàstic tres punts d'or que el treuren momentàniament de la zona de descens.
¡¡Per fí!! Hem guanyat. Sumem tres punts que ens treuen de la zona de descens per unes hores. Ara podem respirar, això sí, una mica. I és que malgrat la victòria, el conjunt de César Ferrando ha jugat malament. Molt malament. Al menys, fins el minut vint de la segona meitat, on el Nàstic ha començat a crear perill. Els primers 65 minuts de partit han estat la definició perfecte d'avorriment, falta d'intensitat, pasotisme...