Sense solucions a la vista

El Nàstic ha tornat al camí del desastre, al camí d’una sola direcció amb destí directe al patiment fins al mes de juny. Fa 2 setmanes, l’equip acumulava 3 setmanes amb 2 victòries i 1 empat. En aquell moment, vam tenir la sensació que el Nàstic havia entès la seva situació i era conscient del problema i de les possibles solucions: En definitiva, vam creure que per fi s’havia posat el mono de treball. Doncs bé, hem tornat al mal camí. L’empat davant del Xerez no mou la classificació, ja que gràcies a la resta de resultats, els grana es mantenen encara 1 punt per sobre del descens. Però manca 1 jornada menys pel final, i el Nàstic s’allunya un pèl més dels imprescindibles 50 punts per aconseguir la permanència.

I sí, encara queda temps i 13 partits per assolir 18 punts més, 6 victòries; però si la línia de joc i d’intensitat ha de ser la mateixa que la mostrada ahir al Nou Estadi, el Nàstic és un dels principals candidats per a perdre la categoria. L’única opció es esperar (i resar) per a què l’actitud del proper diumenge a Albacete, sigui la mateixa que es va mostrar ahir en la recta final, aquella actitud que es mostra quan li veus les orelles al llop, i vols fer els deures que no has fet durant els primers 60 minuts de partit.

El trist és veure que la reacció només va arribar en el moment en què l’afició es va llençar a sobre del Xerez, que contínuament perdia temps amb l’empat al marcador. És a dir que, en comptes d’esperonar l’equip a l’afició, l’afició és qui va despertar als futbolistes. Un símptoma evident que alguna cosa està fallant i que més d’una cosa hauria de canviar.