Reus d´hoquei vs Nàstic: Trajectòries inversament proporcionals
Si el destí existeix, algú ha volgut crear el del Nàstic i el del Reus d'hoquei. I no és que els dos equips condueixin per la mateixa via, la de la victòria o la de la derrota, la de la zona alta o la de la zona baixa. No, tot el contrari. La trajectòria de Nàstic i Reus només s'assembla en un petit detall: són oposades al 100%.
Els grana acumulen 12 jornades sense guanyar i els del Baix Camp 12 jornades.... sense perdre. El Nàstic estava fet per lluitar per la zona alta i a l'inici de temporada s'hi va col·locar bé; el Reus ha de lluitar pel títol, però va patir una arrencada de temporada pèssima. Fins que va arribar el novembre, mes de ressurreccions... i d'enfermetats de llarga durada. El 13 de novembre, el Reus va caure a casa per 2 a 5 davant del Blanes, una derrota que va deixar en la corda fluixa al seu entrenador Manel Barceló. Molt es va parlar d'una possible destitució, de relleus (Carlos Figueroa), però "nanai". A partir d'aquí, la plantilla va canviar la marxa dels patins i va enxufar l'aspiradora. que l'ha fet encadenar 12 enfrontaments en Lliga sense conèixer la derrota i obrir distàncies amb el seu inmediat perseguidor per a la segona plaça, el Noia.
I el Nàstic? El Nàstic no s'imposa des de la visita a El Ferrol del 10 de novembre, 3 dies abans de la derrota del Reus d'Hoquei... Els tarragonins, 12 sense guanyar, i els reusencs, 12 sense caure. En definitiva, el dia que caigui el Reus, guanyarà el Nàstic.
Per fi torna el futbol. Han passat els ensopits mesos en què tan sols es pot divagar al voltant de noves cares que aterren o poden arribar, i vells coneguts que volen o acaben per marxar. Ara sí, amb qui sigui i a l´espera d´algun altre fitxatge, sigui quin sigui, el Nàstic de Ferrando visita el camp d´un dels favorits per estar a dalt, el Tenerife.
No és fàcil mantenir avui la fe en la salvació després del que es va veure al Nou Estadi. No pas pel joc, ja que el Nàstic va ser superior i es va merèixer la victòria, sinó perquè de nou sent superior, va ser incapaç d'aprofitar les seves ocasions.
El Nàstic ha tornat al camí del desastre, al camí d’una sola direcció amb destí directe al patiment fins al mes de juny. Fa 2 setmanes, l’equip acumulava 3 setmanes amb 2 victòries i 1 empat. En aquell moment, vam tenir la sensació que el Nàstic havia entès la seva situació i era conscient del problema i de les possibles solucions: En definitiva, vam creure que per fi s’havia posat el mono de treball. Doncs bé, hem tornat al mal camí. L’empat davant del Xerez no mou la classificació, ja que gràcies a la resta de resultats, els grana es mantenen encara 1 punt per sobre del descens. Però manca 1 jornada menys pel final, i el Nàstic s’allunya un pèl més dels imprescindibles 50 punts per aconseguir la permanència.
Si el destí existeix, algú ha volgut crear el del Nàstic i el del Reus d'hoquei. I no és que els dos equips condueixin per la mateixa via, la de la victòria o la de la derrota, la de la zona alta o la de la zona baixa. No, tot el contrari. La trajectòria de Nàstic i Reus només s'assembla en un petit detall: són oposades al 100%.
El cap de setmana del 8 al 10 de febrer serà recordat (o no) com el pitjor de la història més propera de l´esport tarragoní. Tot va començar divendres, amb la derrota del CBT a la Lliga LEB Plata (88-84) després de remuntar 20 punts de desavantatge... Però no passa res, ens mancava el futbol i el Nàstic de Ferrando a Castelló.
...Amb dosis d'optimisme renovades. Dia de descans a Can Nàstic i dia de reflexio per partida doble, perquè hi ha dues possibles lectures de la situació actual de l’equip, que es situa a un punt de la zona de descens. La primera, ens diu que el Nàstic havia de lluitar per una plaça en la zona alta, o per l’ascens i que en canvi veu com a meitat de temporada toca reformular objectius. Aquesta és la lectura pessimista. La positiva ens diu que l’equip va canviar la cara i l’actitud diumenge passat, en el debut del nou tècnic César Ferrando i que, a pesar de quedar-se amb 9 homes, va ser capaç de sumar un punt davant del Tenerife. El proper diumenge els grana visiten l’Helmántico de Salamanca, una nova jornada per conèixer realment quina és la lectura realista, si la negativa o la positiva.
Tots sabem que el futur de Javi López no pinta bé. I espero que ens equivoquem, però quan un entrenador és assenyalat pels propis mandataris del seu club, és complicat que la situació es capgiri i el converteixi de nou en un tècnic amb tots els drets del món i sobretot, en un tècnic amb futur a curt termini.
La visita a Motril serà el primer ultimàtum a Javi López. Si es perd, de ben segur serà destituït. Però, i si es guanya? El míster tornaria a l'estatus inicial o hauria d'aixecar una nova "pilota de partit" al Nou Estadi i contra el Tenerife, set dies després? Quants punts s'han de sumar al gener per remuntar la crisi? Ni idea.
El dia a dia d'un equip de futbol professional ens deixa tot un seguit de declaracions susceptibles de ser utilitzades com a brou de cultiu útil per obrir debats. Però potser la setmana a Can Nàstic ha vingut més carregadeta que mai, amb les queixes d'un Fede que no juga, la resignació d'un permanentment lesionat (o no) Mingo, i la ironia d'un Javi López que li resta importància al Cas Fede. Perquè més enllà d'això, el tècnic no va dir res de l'altre món.