El dia a dia d'un equip de futbol professional ens deixa tot un seguit de declaracions susceptibles de ser utilitzades com a brou de cultiu útil per obrir debats. Però potser la setmana a Can Nàstic ha vingut més carregadeta que mai, amb les queixes d'un Fede que no juga, la resignació d'un permanentment lesionat (o no) Mingo, i la ironia d'un Javi López que li resta importància al Cas Fede. Perquè més enllà d'això, el tècnic no va dir res de l'altre món.
Fede Bessone va lamentar fa uns dies el fet de ser suplent a pesar de ser l'únic lateral esquerre disponible de la plantilla arran de la lesió de Mingo. Doncs que l'engarjolin!! O que el facin fóra si li dóna igual "xuclar banqueta" a títol pòstum. Bé, sí... Fede també va venir a dir que alguns juguen per qui són i no pel que fan; però sincerament, qui hagi escoltat les seves paraules i sobretot contemplat el seu rostre mentre ho deia entendrà que el noi no tenia cap malícia, tan sols exterioritzava la seva tristesa per la seva suplència.
A partir d'aquí, el tècnic ironitza sobre l'actualitat setmanal, li treu trascendència al Cas Fede i demostra que si cal, el lateral serà titular al Rico Pérez. I si no és així, Javi López dissimula molt i molt bé el seu empipament cap al futbolista. A continuació, quan se li pregunta pel possible substitut de Campano a la banda, l'entrenador torna a ser sarcàstic i diu que posarà a Calle... Què esperem? que ens dicti l'onze inicial? Recordo perfectament el que vam pensar tots l'any passat quan Paco Flores ens va facilitar l'onze dos dies abans d'un partit de Lliga... Doncs que s'equivocava i donava pistes al rival, ves.
És evident que l'entrenador del Nàstic es mostra molest pel que ell creu que ha estat un tracte informatiu incorrecte del Cas Fede/Mingo, i penso que s'equivoca, sincerament. La premsa podria haver titulat quelcom semblant a "Fede Bessone carrega contra el tècnic i l'acusa de tenir intocables" i no ho va fer. Però Javi López ni acusa, ni carrega, ni res per l'estil. Javi López ha defensat i recolzat les paraules d'un jugador de la seva plantilla que fins ara no forma part dels seus onzes inicials. Res més.
Per fi torna el futbol. Han passat els ensopits mesos en què tan sols es pot divagar al voltant de noves cares que aterren o poden arribar, i vells coneguts que volen o acaben per marxar. Ara sí, amb qui sigui i a l´espera d´algun altre fitxatge, sigui quin sigui, el Nàstic de Ferrando visita el camp d´un dels favorits per estar a dalt, el Tenerife.
No és fàcil mantenir avui la fe en la salvació després del que es va veure al Nou Estadi. No pas pel joc, ja que el Nàstic va ser superior i es va merèixer la victòria, sinó perquè de nou sent superior, va ser incapaç d'aprofitar les seves ocasions.
El Nàstic ha tornat al camí del desastre, al camí d’una sola direcció amb destí directe al patiment fins al mes de juny. Fa 2 setmanes, l’equip acumulava 3 setmanes amb 2 victòries i 1 empat. En aquell moment, vam tenir la sensació que el Nàstic havia entès la seva situació i era conscient del problema i de les possibles solucions: En definitiva, vam creure que per fi s’havia posat el mono de treball. Doncs bé, hem tornat al mal camí. L’empat davant del Xerez no mou la classificació, ja que gràcies a la resta de resultats, els grana es mantenen encara 1 punt per sobre del descens. Però manca 1 jornada menys pel final, i el Nàstic s’allunya un pèl més dels imprescindibles 50 punts per aconseguir la permanència.
Si el destí existeix, algú ha volgut crear el del Nàstic i el del Reus d'hoquei. I no és que els dos equips condueixin per la mateixa via, la de la victòria o la de la derrota, la de la zona alta o la de la zona baixa. No, tot el contrari. La trajectòria de Nàstic i Reus només s'assembla en un petit detall: són oposades al 100%.
El cap de setmana del 8 al 10 de febrer serà recordat (o no) com el pitjor de la història més propera de l´esport tarragoní. Tot va començar divendres, amb la derrota del CBT a la Lliga LEB Plata (88-84) després de remuntar 20 punts de desavantatge... Però no passa res, ens mancava el futbol i el Nàstic de Ferrando a Castelló.
...Amb dosis d'optimisme renovades. Dia de descans a Can Nàstic i dia de reflexio per partida doble, perquè hi ha dues possibles lectures de la situació actual de l’equip, que es situa a un punt de la zona de descens. La primera, ens diu que el Nàstic havia de lluitar per una plaça en la zona alta, o per l’ascens i que en canvi veu com a meitat de temporada toca reformular objectius. Aquesta és la lectura pessimista. La positiva ens diu que l’equip va canviar la cara i l’actitud diumenge passat, en el debut del nou tècnic César Ferrando i que, a pesar de quedar-se amb 9 homes, va ser capaç de sumar un punt davant del Tenerife. El proper diumenge els grana visiten l’Helmántico de Salamanca, una nova jornada per conèixer realment quina és la lectura realista, si la negativa o la positiva.
Tots sabem que el futur de Javi López no pinta bé. I espero que ens equivoquem, però quan un entrenador és assenyalat pels propis mandataris del seu club, és complicat que la situació es capgiri i el converteixi de nou en un tècnic amb tots els drets del món i sobretot, en un tècnic amb futur a curt termini.
La visita a Motril serà el primer ultimàtum a Javi López. Si es perd, de ben segur serà destituït. Però, i si es guanya? El míster tornaria a l'estatus inicial o hauria d'aixecar una nova "pilota de partit" al Nou Estadi i contra el Tenerife, set dies després? Quants punts s'han de sumar al gener per remuntar la crisi? Ni idea.
El dia a dia d'un equip de futbol professional ens deixa tot un seguit de declaracions susceptibles de ser utilitzades com a brou de cultiu útil per obrir debats. Però potser la setmana a Can Nàstic ha vingut més carregadeta que mai, amb les queixes d'un Fede que no juga, la resignació d'un permanentment lesionat (o no) Mingo, i la ironia d'un Javi López que li resta importància al Cas Fede. Perquè més enllà d'això, el tècnic no va dir res de l'altre món.