El NÀSTIC i el NIRVANA

No ho sé .... a cops estic una mica preocupat. Crec que soc una persona bastant equilibrada en molts àmbits de la vida. Penso que les coses en general em van força bé. Podrien anar millor, clar !!!, però no em puc queixar. Diria que ho tinc “tot bastant controlat”, bé .... tot no, el tema del Nàstic no el porto com voldria.

Mireu, quan el Nàstic guanya estic molt content, extremadament content, a l’endemà compro dos o tres diaris, miro els reportatges de la TV una i altra vegada, veig els gols un munt de cops i sempre em semblen més i més macos, i m’agrada parlar del tema amb els amics i companys. Si damunt el Nàstic guanya jugant un dissabte, el diumenge per la tarda escolto el carrussel esportiu, amb la tranquil·litat que dóna tenir els tres punts al sac i escoltant que fan els altres equips. Però molt tranquil, eh? Molt !!!

Estic com .... si estigués al Nirvana. Aquest és l’estat suprem d’alliberament de tots els lligams. És l’absoluta felicitat i la serenitat sense límits. Diuen que qui arriba al Nirvana s’allibera de la necessitat d’una altra re-encarnació perquè ha vençut a la mort i al dolor. Així em sento !!! Sí ..... així !!!

Reconec que potser sóc una mica exagerat .... però em sento bé. Molt bé !!!

En canvi, quan el Nàstic perd .... tot canvia. Per començar no m’agrada comentar el partit amb ningú. No em compro ni un sol diari, bé el Diari de Tarragona sí, però esportiu cap. No vull saber que han fet els altres equips de la categoria, m’és ben igual, estic frustrat, dolgut i enrabiat!!!! Veure imatges per TV, ni pensar-ho!!! Al contrari, si les posen en alguna cadena i ho sospito .... canvio de canal!!! No soporto veure els gols quan hem perdut !!!

Aleshores em sento malament. Sopo i dormo, perquè la gana i la son mai no les perdo, però el meu estat anímic no és bó!!!! Estic disgustat amb tothom, amb el President, amb el Mister, amb l’equip i lògicament amb l’àrbitre, els contraris, la pilota i la Federació (la que sigui).

Clar, tot això jo ho portava com una pena solitària .... inclús m’avergonyia de mi mateix, de tenir aquests sentiments .... pensant “carai, això ho he d’arribar a controlar”, no puc seguir així.

El sorprenent del cas, és que a mesura que m’he anat obrint, i he posat en coneixement dels meus amics i companys aquest sentiment ...... SORPRESA!!!! He trobat que no soc l’únic, que hi ha més seguidors com jo, i que els hi passa el mateix que a mi !!! Que som un munt !!!!

Clar, d’aquesta manera quan el Nàstic guanya fins que arriba la següent jornada la setmana passa ràpid, quasi sense temps de disfrutar la victòria. En canvi quan perd, l’ansietat d’esborrar el resultat em fa que la setmana em costi de passar.

Bé, espero que no vagi a més. Al contrari confio en que vagi a menys i pugui controlar cada dia més les meves emocions. He de ser capaç de regular-les. Vull controlar-les !!! El que passa .... és que el Nàstic sí que és més que un equip, és un SENTIMENT!!!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article