LA PRUDÈNCIA

Diu Bertrand Russell “... l’home prudent només pensa en les seves dificultats quan això serveix per superar-les, quan no .... pensa en una altra cosa”.
La prudència és el valor que ens ajuda a reflexionar sobre els efectes que poden produir les nostres paraules i les nostres accions, tenint com a resultat una actuació correcta en qualsevol circumstància. Ajuda a l’home a diferenciar el que és bo del que és dolent, i així, aquest pot decidir si ho vol o bé ho vol rebutjar.

La prudència és una actitud que normalment té mala premsa. Inconscientment provoca rebuig i resulta poc atractiva. Estic convençut que hem de trencar amb aquesta equivocada imatge que algunes persones tenen de la prudència com una forma de ser molt concreta: personalitat gris, insegura, fent tot el possible per no tenir problemes .... no és així!!!! Crec que es pot ser prudent i tenir una forta personalitat, ser segur, assertiu, brillant .... sabent que és el que vols, que és el que necessites i quines són les teves expectatives.

Sovint ens costa reflexionar i conservar la calma en totes les circumstàncies de la vida. La gran majoria dels desencerts en la presa decisions, en el tracte amb les persones, en les opinions que donem es deriven de la precipitació, d’una percepció de la realitat equivocada o de manca d’informació.

Hem de ser prudents, perquè així anirem pel bon camí. Quan dic “hem” vull dir tots: President, directius, cos tècnic, jugadors, premsa i seguidors. No hem de parlar tant del que ens agradaria assolir, com del que podem aconseguir. Estem en una categoria molt i molt difícil, on cada setmana hi ha sorpreses.

Fa anys que no em perdo un partit al Nou Estadi, i he comprovat que els equips que arriben amb prudència i humilitat ens fan molt més mal que aquells que arriben amb arrogància, xuleria i figures. M’agradaria que n’aprenguéssim d’aquest fet.

M’he proclamat en altres ocasions fidel i convençut defensor de Luis Cèsar per molts motius, però un dels més importants és per la seva actitud prudent. Sí, crec que sap el que vol i és conscient del que podem aconseguir. L’equilibri entre aquestes dues idees acompanyades d’una miqueta de sort .... pot fer que en un moment de la temporada important (cap a la jornada 35), algun cop puguem assolir la fita que tots tenim al cap i jo no esmentaré.

Estic convençut ... que estem en bones mans. Ara, a banda de prudència, també cal tenir paciència .... i sort !!!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article