DÈFICIT DE B12?

Detecto un ambient que no m’agrada. Al Nàstic crec que es respira nerviosisme, i aquest no és un bon company de viatge ja que és una de les emocions que amb més facilitat s’encomana i és difícil de combatre un cop està instal·lada.

El nerviosisme és un estat d’inquietud, una excitació psíquica, una alteració emocional que afecta el sistema nerviós i que té com a símptomes més freqüents en les persones, irritabilitat, impaciència i inquietud, però també pot arribar a trastorns del son, sensació de fatiga, mal de cap i, fins i tot, trastorns alimentaris, tot i que aquests són molt infreqüents.

Molts cops es tracta d’una reacció humana davant d’algunes situacions concretes de la vida (reals o imaginàries) que causen preocupació, incertesa, inseguretat, inquietud, consternació, por o impaciència, i en algun cas més patològic fòbia i pànic, com aquelles en què no ens sentim segurs, o estem passant conflictes personals, familiars o laborals.

Hi ha també altres causes que poden ser origen d’un estat nerviós, des d’un simple dèficit de vitamina B12 fins a una malaltia que pugui tenir el nerviosisme com a símptoma, com en el cas de l’ansietat, l’estrès, la depressió o malalties orgàniques com l’hipertiroïdisme.

Aquí volia arribar. Hi ha seguidors del Nàstic que hauran de plantejar-se anar al metge perquè no puc entendre ni compartir l’estat de nerviosisme que viuen, i el malament que s’ho passen i ho fan passar als veïns, amics i coneguts. No existeix una causa emocional concreta i real que justifica aquest estat anímic. És cert que l’equip no va com alguns es pensaven (optimistes) a principis de temporada però considero que valorades les plantilles que tenen els equips de segona A, la nostra no està entre les cinc o sis millors ni molt menys.

Una altra cosa és que de vegades els equips donen un rendiment per damunt de l’esperat(Getafe i Celta a primera divisió), i d’altres el donen per sota (la temporada passada el Salamanca i el Còrdova a segona divisió) i per sort els partits s’han de jugar i de vegades el peix petit es menja al gran, però això no és el normal, com tots sabeu el que sol passar és que el poderós guany al més feble.

Però també penso que tothom tendeix a menysprear el que no considera potent. Per exemple, l’afeccionat del Nàstic està realment enfadat perquè l’equip va perdre a Lorca i a El Ejido, quan a lo millor (en aquest cas “pitjor”), tenen més i millor equip que el Nàstic.

Crec que és fonamental viure amb el Nàstic en una relació de felicitat. És necessari viure el sentiment de manera tranquil·la, satisfactòria, divertida, eufòrica, digna i alegre, però sense perdre de vista objectivament l’equip que tenim i les possibilitats reals a la lliga.
És fonamental ser conscient de les possibilitats. Aquestes no són, sota el meu punt de vista, l’ascens a primera. Penso que al final estarem a mitja taula i passarem per ratxes més bones.

Estic totalment convençut que ens mantindrem, encara que no sense patiment, perquè això és el més normal en un equip amb les característiques (pressupost, equip, estadi, afició, tradició, etc) del nostre.

Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article
“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article