COM UNA CERVESA BEN FRESCA!!!

Sovint quasi totes les persones admetem la diferència entre el fet i l’experiència del fet. Una cosa és que un cotxe corri a 170Km/h (fet) i una altra que anés ràpid (experiència del fet). Una cosa és que un arribi 7 minuts tard a una cita i una altra és que trigui molt o poc.

Si admetem això haurem de reconèixer que totes les converses i opinions que giren entorn de temes valoratius i apreciatius com és el futbol i en concret el nostre equip, el Nàstic, esdevé material interpretat per una ment.

No hi ha realitat, només interpretacions de la realitat. Això no hauria de suposar cap dificultat, però el fet és que en suposa moltes. La no convergència d’interpretacions esdevé font de discussions i de problemes. Quan discutim amb algú li presentem la nostra experiència com a més vàlida, millor elaborada, com si tingués en compte més factors, fos més completa o encertada i tot perquè és la nostra.

Imaginem dues persones parlant del darrer partit del Nàstic. Suposem que ja estan d’acord en què les causes de la victòria/derrota no són objectives i que cadascú fa la seva interpretació de la situació esportiva de l’equip. No obstant aquesta premissa, les persones discuteixen i no es limiten a presentar-se mútuament el resultat de les interpretacions de la realitat. Volen imposar la seva interpretació com a millor que l’altra.

El cas és que el futbol ha de ser molt complicat o molt fàcil, no ho sé. No ho entenc!!! Perdem al camp del Lorca, guanyem al Llevant (donant una lliçó de futbol organitzat i ofensiu), el Llevant guanya al Múrcia i el Múrcia li dona un bany al Lorca .... i nosaltres a casa seva no som capaços de tirar un cop a porta.

Vaig sentir a Luis César per la ràdio que comentava que les tàctiques no existien, que era igual jugar 4-2-3-1, 4-3-3 que 3-4-2-1, que el que realment era important era la psicologia del futbolista, la seva actitud, la seva mentalitat .... i estic totalment d’acord.

Crec que hi ha partits que es plantegen amb il·lusió per part de tot l’equip tècnic i que hi ha d’altres que es plantegen perquè s’han de plantejar. Hi ha partits que es juguen amb actitud “depredadora” i d’altres que es juguen i ja està. “si hay que jugar ... se juega”

Estic convençut que és molt difícil parlar i discutir de futbol. Bé, i perquè parlar tant? El futbol no es fa al paper, o davant el teclat del PC, el futbol es fa al camp .... i jo el que realment vull és que el Nàstic guanyi, que es consolidi i si pot ser que un dia arribi a pujar de categoria.
Sabeu que us dic? M’ho agafaria com un any sabàtic, com un dia de platja, com un dissabte d’hivern, com la darrera cullerada d’un gelat de xocolata, com una cervesa ben fresca ..... que duri tan com pugui que l’únic que tinc ganes és de tancar els ulls i disfrutar-ho!!! Això realment és el que vull.

Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article
La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article	El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article