L’AFICIÓ DEL NÀSTIC

En general tots nosaltres pensem que som la millor afició del mon i que a Tarragona no tenim res a envejar a ningú. Bé .... doncs, discrepo.
El que jo observo abans, durant i al final del partit no em diu això. Hi ha moments que l’equip rutlla, juga bé i finalment fa un gol ..... aleshores tot és joia i alegria i així és molt fàcil animar, sí.

Animar s’entén com el fet de “donar força, comunicar alegria i incitar a fer una cosa”. Per tant, cal animar quan l’equip necessita força, alegria i no sap com fer-ho. Als seguidors de Tarragona ens costa bastant animar l’equip quan ho necessita, i en canvi de vegades (sovint) ho fem quan no ho necessita.

Quan el Nàstic ho necessita es quan juga malament, quan no li surten les coses, quan un central falla i quan l’organitzador la passa al contrari en lloc de fer-ho al seu company. Hi ha nervis, i l’equip perd l’horitzó, l’entrenador crida i els jugadors no l’entenen, els jugadors només senten aquesta inquietud que hi ha a la grada i s’encomanen i cada cop tot va pitjor i d’aquí només es pot sortir amb un miracle.

Un miracle podria ser un gol, però també podria ser un crit unànime de l’afició, un crit que donés la força que l’equip necessita i no troba.

Crec que els seguidors que anem al Nou Estadi som una mica freds i més aviat esperem que l’equip ens animi a nosaltres que no nosaltres animar a l’equip. Estic convençut que ens equivoquem!!!

De vegades veig partits de la lliga anglesa i sento estadis sencers cantant i animant l’equip, i veig algun estadi de l’estat on també s’anima molt i crec que això produeix en els jugadors efectes beneficiosos i els hi dona la confiança que necessiten per tirar això endavant, després fracassaran o no, però almenys ho intentaran.

Crec que els afeccionats hem d’aprendre a comportar-nos, i hem de millorar la nostra connexió amb l’equip. Aquesta serà l’única manera de fer realitat el miracle que tots esperem .... pujar a primera amb l’equip. Perquè no oblidem que serà molt difícil que l’equip pugi sense nosaltres, per això caldria un pressupost milionari.

L’única manera que pugin equips com el Getafe, Numancia, el Cadis i en el seu dia el Vila-real, l’Extremadura, Mérida, etc. és amb aficions “entregades sense condicions”, perquè sinó el més normal es que pugin els equips grans i poderosos, i això nosaltres no ho volem .... oi?

Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article
“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article