DES DEL MEU .... RACÓ

Parlar de futbol és una cosa, i parlar del Nàstic és una altra de ben diferent. Són coses semblants ... però no es poden barrejar.
M’adono que no m’agrada el futbol, bé, potser m’agrada ... una mica, però el que realment em “flipa” és el Nàstic. Els meus sentiments es mouen pel Nàstic.

Per exemple, la primera jornada de lliga vaig tenir un disgust. Un disgust important, perquè tenia moltes ganes de que la lliga comencés i va, i el primer partit, perdem d’una manera escandalosa.
Soc conscient, que guanyant un partit això s’arregla, que no vol dir res, que això només ha fet que començar..., que la mala sort..., que fins la cinquena jornada..., que el futbol és futbol ... però a mi el disgust no me’l treu ningú. Sí, tot això ja ho sé que no s’ho val, però vaig tenir tal disgust que el diumenge no volia comprar el Diari ... per no saber res. Vaig tenir prou !!!

L’endemà al matí vaig anar al tennis. Vaig trobar les sis o set persones (Nastikers tots) amb les quals sempre parlo del Nàstic ... i no ens dèiem res. Tots posaven cara de circumstàncies, tots estàvem disgustats. Tots però, pensàvem i érem conscients que si el proper partit es guanya del disgust pots passar a l’eufòria. El futbol és molt desagraït !!! Al futbol un dia un jugador et sembla extraordinari i pots comentar rient amb un amic tal jugada, tal patada o tal gol, però a la setmana següent el mateix jugador et fa plorar amb l’errada que ha costat el partit.

Crec que en altres aspectes de la vida no passa de la mateixa manera. Quan diuen que és un joc, és ben veritat. Però passar-te els diumenges jugant amb el teu equip quan tu no fas gols ni pares pilotes, ni dones patades ... és si més no, complicat.

És això el futbol !!! El que s’ho mira com espectador pot passar-ho bé amb l’espectacle, però els que som fanàtics ... va a ser que NO !!!!
En un altre escrit definia el FANÀTIC del FUTBOL com “la persona que defèn apassionadament les creences, les idees i les opinions i es preocupa o s’entusiasma cegament pel seu equip”. Jo soc un fanàtic i per tant la passió no em deixa veure les coses relacionades amb el Nàstic amb la claredat que el tema es mereix.

Bé, soc conscient que em disgustaré molt al llarg de la temporada ... però també espero viure amb passió les victòries i sentir aquella eufòria que dóna sentit al futbol, perquè en el fons .... és un joc, i les persones ho necessitem.

De totes maneres confio en l’equip. Estic convençut que ... s’ho passarem bé a l’estadi. Crec que hem de superar les barreres per fer-nos forts. Els disgustos et fan fort. Doncs ..... endavant !!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article