TEMPORADA NOVA ....... IL•LUSIONS DE SEMPRE

Comença la temporada i tots són expectatives i il•lusions. Hi ha seguidors que pensen que aquest any serà el de l’ascens, que si guanyem els primers partits i amb l’equip que tenim ens posarem dalt i .... aviat el somiat “Nàstic – FC Barcelona” o Real Madrid”. Després d’haver parlat amb aquestes persones et queda el sentiment de “carai” tan de bo !!! però sembla que són una mica massa optimistes i es molt probable que aquest optimisme acabi en decepció !!!

Hi ha d’altres que ho veuen tot molt negre. Que si no tenim equip, que el Mister no val, que al davant no tenim res, que si la defensa o el porter. Que no hem fitxat a ningú prou bo, etc. La frase més emprada és “Ui ... que patirem !!!” Qualsevol excusa val, el cas és ser “derrotista”. Quan parles amb persones així després et queda mal gust de boca, com quan ... et repeteix la ceba o l’all. Per cert, tinc un amic que es menja tots els alls que vol i .... li senten bé !!!!

Clar, tothom té la seva opinió i lògicament totes són respectables. Bé, aquestes tan pessimistes dels que pensen que a la tercera o quarta jornada podem estar a segona B no sé si ho són gaire, però diguem que sí. Em sap greu perquè els qui pensen així no s’ho passen bé, no viuen el bon moment que a Tarragona estem vivint.

Objectivament .... bé, segons la meva opinió, que és subjectiva encara que de vegades no m’ho sembla, crec que em de ser conscients que tenim un equip digne. Tenir un equip digne vol dir que amb sort podem estar una mica més amunt del que ens toca i amb mala sort una mica més avall, però no hauríem de tenir problemes per conservar la categoria i realment hauríem de tenir molta sort per pujar.

Crec que l’OBJECTIU amb majúscules ha de ser consolidar-se en la categoria. No hem de tenir presa i hem de tenir memòria. La presa és mala consellera i la planificació i la paciència són bones virtuts (exemples del Numància, Múrcia ... i Vila-real) i memòria per recordar que quan es fan les coses malament pot acabar al pou (exemples Pontevedra, Universitat de Las Palmas, Cartagena i el propi Nàstic fa uns quants anys).

Em sembla que “el temps corre al nostre favor” (pobre Perico !!) i com diu el meu amic Antonio de Cartagena “No vamos a remar ... para ahogarnos en la orilla”. No, si ens hem posat en aquest camí és per acabar a primera divisió, però més val fer-ho a poc a poc i amb pas segur.

No hem de tenir presa, hem d’anar poquet a poquet i CONSOLIDAR-NOS primer per després donar el SALT. Un salt que tota Tarragona està esperant però hem d’anar amb compte perquè precipitar-se i neguitejar-se és molt i molt perillós.

Bé, crec que hem de mantenir totes les esperances i il•lusions en passar-s’ho prou bé i fer una temporada com la passada, però recordeu que en tots els camins hi ha pedres, i hi ha estones que cal tenir paciència, i cal ser fidel i anar a l’estadi i animar molt a l’equip i a tots els jugadors.

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article