EL NÀSTIC ... M’AJUDA A SER MÉS FELIÇ (I)

Bé, intentaré explicar i justificar com el fet que “ser del Nàstic” ens pot ajudar a tots els socis i seguidors, però sobretot als qui anem habitualment a l’estadi a ser persones amb un grau de felicitat més alt.

Això no és fàcil, eh? Hi ha moltes persones que pagarien diners, molts diners !!!
En el mon que vivim (quina gran frase, eh?) no és fàcil trobar elements externs que ens ajudin a viure en un estat mental que proporcioni sensacions agradables i positives.

La felicitat és un sentiment, un estat d’ànim caracteritzat per emocions de satisfacció, de grat i de plaer. Les persones som feliços quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

La felicitat es una situació psicològica que proporciona sensacions agradables a les persones. Tots ens sentim més o menys feliços depenent del nostre estat emocional i dels esdeveniments que ens toca viure.

Una de les característiques que defineixen a les persones felices (tenen varies) és que tenen més i millors relacions amb les altres persones. Són persones que es senten bé, que tenen sensacions agradables en presència d’altres persones independentment de que les coneguin o no.

Penso que el fet d’anar a l’estadi a veure al Nàstic ens ajuda a sentir-nos millor amb el nostre entorn. Amb la immensa majoria de persones ens uneix un sentiment i unes emocions molt concretes.

De fet, molts de nosaltres no ens comportem els dies de partit a l’estadi de la mateixa manera que ens comportem pel carrer, a la feina o a d’altres llocs. El fet d’anar a l’estadi ja desplega en nosaltres tota una sèrie d’emocions de les anomenades agradables: afecte, autoestima, auto-control de conducta i sobretot empatia i assertivitat.

L’empatia és el grau de sintonia afectiva amb altres persones i l’ambient circumdant. És la capacitat de percebre correctament l’experiència d’una altra persona i, per tant, de tenir presents els seus sentiment, emocions i necessitats. No us sona aquesta emoció? Jo la visc molt a l’estadi !!! M’adono que empatitzo amb moltes persones que no conec !!! Hi ha encreuament de somriures !!! Hi ha facilitat per saludar a persones que només les coneixes de vista i que potser si et la trobessis a la Rambla no la saludaries !!!

Aquesta empatia, també afavoreix la reducció de l’estrès. Jo em fixo i cada setmana al camp (als aparcaments, a les grades, al bar, fora l’estadi) veig moltes persones que empatitzen amb d’altres.

Això és boníssim per la salut mental de les persones, de debò !!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article