LUIS CESAR SAMPEDRO

Aquest no serà un espai on habitualment jo parli de persones i d’actualitat, a no ser que la situació ho requereixi de manera urgent, habitualment intentaré parlar d’altres temes propers als sentiments, les emocions i els pensaments que ens provoca el Nàstic.

De totes formes, m’agradaria fer una excepció i començar aquest espai parlant de l’actual entrenador, perquè és una cosa que fa temps que tinc ganes de fer, vull compartir la meva opinió amb tots vosaltres.

Luís César és un jove entrenador nascut en un poblet de Pontevedra, que ja porta un any a Tarragona. I dic això perquè crec que al cap d’un any ja podem començar a conèixer a una persona. Bé, quan dic “conèixer” vull relativitzar aquest concepte, ja que no tinc el gust d’haver-ho fet personalment. Però, em transmet ... bones sensacions.

De vegades, el trobo al quiosc que compartim, de vegades el veig pel carrer i sempre que puc l’escolto per la ràdio o llegeixo als diaris les declaracions que fa abans i després del partit.

No tinc coneixements futbolístics suficients per valorar-lo com a entrenador, però sí que m’atreveixo (per deformació professional) a donar la meva opinió d’allò que particularment em transmet emocionalment com a persona.

Em sembla un home honest, que es pren molt seriosament la seva feina i que es conscient de la responsabilitat que assumeix. Crec què és coneixedor de l’alegria que ens ha donat aquesta temporada a tots els nastikers, tot sabent la por que teníem a tornar a viure la temporada de fa tres anys.

Normalment m’agrada la lectura que fa dels partits abans, durant i després del matx. Sempre té molt de sentit allò que diu, i explica el que ha passat assumint la seva responsabilitat i ho fa de manera pedagògica perquè els no-professionals entenguem la seva versió dels fets. Porto molts anys vinculat directa i indirectament al món del futbol i he trobat poques persones que expliquin amb tanta naturalitat aquest joc. Entenc tot el que diu !!!

Entenc que tothom no ha de pensar el mateix que jo. Ho sé i ho respecto, només faltaria !! Però em veig en el deure de recordar que en el mon del futbol professional tenir un entrenador honest i treballador, compromès i responsable i amb un gran sentit de l’humor no és habitual.

Crec que el Nàstic ha estat de sort amb aquesta persona. Jo també he estat de sort perquè estic convençut que té molta responsabilitat en “lo bé” que m’ho passat aquesta temporada mirant cada dilluns la classificació.

Sé que els entrenadors no fan gols, però estic convençut de la gran responsabilitat que tenen en les decisions que prenen i les conseqüències que aquestes poden representar en l’equip al llarg de la temporada. Per finalitzar arriscaré una mica més: espero que ho faci amb el Nàstic, però Luis Cesar entrenarà a primera divisió, estic segur, seguríssim !!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article