EL NÀSTIC, UN SENTIMENT (II)

Dèiem que el resultat del Nàstic de vegades ens influeix en l’estat d’ànim, i ho podem considerar normal, sempre i quan no fem un “gra massa”. Vull dir, que sentir ràbia i impotència quan es perd, és normal. Sentir eufòria i alegria quan es guanya, també ho podríem considerar com un comportament normal.

No hem de perdre de vista a l’hora de fer aquestes valoracions on estem, per tal de avaluar en la justa mesura els resultats. El que vull dir, és que no és igual la victòria a segona A que a segona B, i tampoc és el mateix a primera divisió que a segona A.

Tinc la sensació ( i il•lusió), que ens consolidarem a segona A. I amb això vull dir que estarem unes quantes temporades. Probablement, tindrem tantes possibilitats de pujar a primera, com de baixar a segona B. El què és realment important és que es facin les coses bé, amb paciència i organització, amb constància i coherència i sobretot que es faci cas als que saben que són els tècnics, i ells assessorin al club sobre EL CAL FER.

Hi ha tècnics que l’encerten i tècnics que no l’encerten, però tan en un cas com en un altre qui pren decisions sap el que ha fet i perquè ho ha fet. El que és perillós es que prengui decisions “el que no sap”. No m’imagino en la “Sanitat”, en “l’Educació” o en “la Justicia” prenent decisions a “persones no capacitades”.

Tenim tècnics a Tarragona que en saben de futbol, alguns són molt joves. Per tant potser els hi falta experiència, però els hi sobra preparació. Que tal si preparem un projecte per d’aquí cinc anys o deu i el Nàstic els convida a participar. Alguns d’ells ja han estat vinculats al Club i d’altres no, però és igual!

Jo no em vull morir sense veure el Nàstic a Primera, em sembla que no és demanar massa. Vull veure el Barça i el RMadrid aquí, i ja m’és igual el resultat del matx.

Desitjo veure el Nàstic a Primera, però fent les coses ben fetes. No pujar un any i després quedar arruïnats i que desaparegui el club.

Si el Nàstic puja a Primera, el primer que faré al setembre és córrer al quiosc a comprar-me un album i fer-me la col•lecció de cromos de “la liga” com feia quan era petit. I ara tinc autonomia econòmica per comprar-me cromos. Ah !! i ... els repetits del Nàstic no els canviaré per cap “Galàctic”.

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article