ELS DIES DE PARTIT

Els dies que juga el Nàstic a l’estadi són dies especials. Sí senyor, molt especials. I no perquè siguin diumenge, sinó perquè són dies de futbol.

T’aixeques al matí ... i ja notes quelcom de diferent. De seguida ja comences a imaginar el que passarà: Qui jugarà, quanta gent anirà, com serà el rival, com estarà d’encertat l’àrbitre, els canvis de Luis Cèsar, fins i tot de vegades em sembla que començo a notar aquell tuf de “puro” del meu veí de la dreta. Es que hi ha dies que veig el futbol com “emboirat” de tant de fum.

Bé, al que anàvem, tot és diferent. Si surts al carrer i trobes a algú que saps que també anirà a l’estadi, ens saludem diferent, amb la mirada sembla que ens diem “avui guanyarem !!!”

Quan el Nàstic juga a casa, des de molt d’hora tinc com “un pes” dins. Començo aviat a tenir aquella barreja de tensió i alegria, d’ansietat i preocupació, de presa i tranquil•litat. Vaig aguantant com puc, però en acabar de dinar, ja no puc més, ja no estic bé enlloc. Ni a la cadira, ni al sofà, ni al llit, ni enlloc. L’únic que vull és començar a “tirar cap el camp”, abans però com cada diumenge miro la cartera a veure si porto el carnet. No sé perquè ho faig, perquè mai no me’l trec, però deuen ser els mateixos nervis.

I arribes allà i et trobes a aquell que cada setmana et pregunta el mateix: Què farem avui? I tu li dius, guanyar, home, guanyar. I l’altre que et comenta: “quina diferència de la segona A a la segona B, eh? Però dintre meu l’únic que vull és que comenci el partit d’una vegada !!!

Quan arribes a la teva localitat i veus als jugadors escalfant comences a comptar fins a onze i ja veus quin serà l’equip inicial. Una mica més lluny es veuen els suplents fent el “rondo” i passant-s’ho molt bé i penses, quin bon ambient!!. També mires als contraris, i penses: “Carai quina pinta fan”. Si aquell és .... Bé, espero que no facin el partit de la seva vida, i tornin cap a casa de buit.

I quan l’àrbitre mira als assistents i després xiula l’inici sents el so de la pilota colpejant “zzzzuummmpp”, ja comença el partit ... a veure si tornem a guanyar i ja ens posaríem amb ... Eh !!! Això no és un somni, això és de veritat. Ara ja començo a estar ... una mica més tranquil !!!
Estem a segona A, estem a la Glòria !!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article