SOC UN FANÀTIC DEL NÀSTIC

Porto una bona temporada que estic una mica preocupat, cada dia per una cosa o per una altre, hi ha diferents moments del matí, de la tarda i de la nit que penso en el Nàstic. Hi ha idees que em venen al cap sense jo fer cap esforç. No faig res i ... ja estic pensant en l’equip, els fitxatges, l’estadi, els rivals, els partits ... etc.

I clar, em pregunto, seré un fanàtic?
Es podria definir fanàtic com “la persona que defèn apassionadament les creences, les idees i les opinions” i també com “la persona preocupada o entusiasmada cegament per alguna cosa/idea”.
“Pues va a ser ... que sí”, he de reconèixer que defenc amb passió al meu equip, i passo per diferents estats emocionals que van des de la preocupació a l’entusiasme.

Soc un fanàtic. I què?
Ben mirat és normal, vaig heretar del meu pare l’amor al Nàstic. De ben petitet em portava al camp, m’explicava coses dels jugadors, de la promoció amb tal equip, del dia que aquell àrbitre ens va robar, dels gols d’aquell davanter, ell cada nit escoltava per la nit el “transistor” que estava damunt la nevera de la cuina les ressenyes i les notícies, i ara m’adono .... que se m’ha “pegat”. Amb el mateix orgull, he d’haver traspassat aquest sentiment als meus fills. És una alegria immensa anar els tres a l’estadi junts. Després cadascun va on més l’agrada i amb els seus amics i al final del partit, ens tornem a trobar per marxar i de pas, per comentar el gol, l’errada, que si tal jugador ... que el míster .. etc, etc, etc.

Crec que els tres som uns fanàtics.

De totes maneres ser fanàtic no justifica l’insult, la violència, la mala educació ni amb el teus ni amb els rivals. No !!! Es pot ser fanàtic i ser a l’hora respectuós. Estic convençut que al futbol fan falta més fanàtics respectuosos i menys seguidors embogits. Alguns dels que utilitzen la violència verbal i física, a lo millor, no pensen més en el seu equip fins l’altre diumenge. En canvi jo, ja ho sabeu ... al matí, a la tarda i a la nit !!!
Em sap greu, perquè alguns dies de partit veig seguidors granes que no respecten ni als nostres ni als rivals, i que en lloc d’animar, desanimen !!! Alguns tenen nom i cognoms, i sabem de què i on treballen.
Em sap greu perquè no són fanàtics, què més voldrien ells, son uns “mal-educats” que és una cosa molt diferent.

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article