L’ORGULL DE SER DEL NÀSTIC

Hi ha persones a les ens costa molt mostrar els sentiments. En canvi hi ha d’altres que no els hi costa gens, els hi és molt fàcil.
Hi ha persones d’esquerres, i d’altres que són de dretes. Uns es senten catalans, els altres es senten espanyols, i d’altres senzillament no es senten. Uns parlen català, els altres parlen castellà, i d’altres no parlen. Uns són grans i els altres joves. Unes són dones i els altres homes.

A Tarragona, hi ha un sentiment compartit entre els d’esquerres i els de dretes, entre els catalans i els espanyols, tant en català com en castellà, tant amb veu de jove com de gran: SER DEL NÀSTIC.

Ser del Nàstic és un orgull. M’és ben igual el que pensin en altres aspectes totes les persones que veig cada diumenge al camp. Ens uneix un sentiment.

Alguns (cada cop més) amb samarretes, gorres, bufandes i trompetes. D’altres no porten cap distintiu aparent, però els brillen els ulls. Quina alegria i quina il•lusió !!! Avis amb nets, amics, dones i homes, grups de nois i d’altres de noies, grups de nois i noies. Els dies de partit noto l’alegria.

Tots tenim almenys una cosa en comú, som del Nàstic.

Fa uns anys, anàvem uns quants, i jo crec que no es vivia el sentiment que es viu ara. No vull dir que no hi havia il•lusió, ganes de guanyar, fanatisme, etc. El que vull dir és que em fa l’efecte que no hi havia tanta gent jove.

Aquí està la diferencia, EL COMPORTAMENT dins i fora del camp dels joves. Contínuament cantant, animant, aplaudint. Això sí que és un bon patrimoni. Crec que el Nàstic no l’havia tingut abans com ara.

Aquests són els qui han fet que poc a poc, la gent de Tarragona i de fora de Tarragona, ens sentim orgullosos de ser del Nàstic. Alguns som una miqueta d’altres equips (cada cop menys) ... però per damunt de tot està el Nàstic.

Aquesta sintonia ... s’encomana. Quan el Nàstic fa un gol, hi ha alegria. I a tribuna, preferent i gol tothom mirà al veí “com dient” jo també soc del Nàstic.
La veritat, cada cop em sento més identificat amb l’equip, amb el club, amb els seguidors i amb els meus amics.

Tots tenim l’orgull de ... ser del Nàstic.

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article