Por ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

De vegades sento alguns ... que abans de començar la temporada ... ja parlen de les “desgracies” que estan per venir. Ostres tu!!! Els seus comentaris són negatius, pobres, depressius ... i fins i tot, els fan sense conèixer l’equip ni tan sols l’han vist jugar ... però el cas és encomanar “vibracions negatives”. Es que fins i tot et posen la por al cos!!! Per suposat què estic parlant de l’equip i no pas de la Directiva. Em refereixo en el plànol totalment esportiu.

En el fons, moltes d’aquestes persones no estan dient el què pensen realment. Aquests ... s’estan protegint davant la possibilitat de desencís. Una forma de ser menys vulnerable davant del que “no saps”, del que no tens segur ... és donar-ho per perdut. Així, clar ... no t’il•lusiones i per tant després ... res no pot sortir malament perquè no esperaves res.

Fa poc vaig llegir un article d’Eduard Punset on deia que “La felicitat és l'absència de por”. Em va fer gràcia. Perquè deia què ... la por fa molt de mal sempre! Si tens salut pots tenir por a ficar-te malalt, a cuidar-te massa, a patir pel físic, a patir per si perdràs la feina, si no podràs pagar la hipoteca.... si tens l'amor encara que la teva parella t'estimi molt , la por et pot fer veure que la teva parella no t'estima, que li agrada un altre, que et pot deixar, que no ho podràs superar..... i els diners encara que en tinguis molts, et poden angoixar terriblement, a part de donar-te molts maldecaps.

En conseqüència si hi ha por ... no hi ha felicitat. La por ens fa venir mil pensaments negatius, autodestructius , fruit de la nostra imaginació, ens anem estressant nosaltres sols i podem arribar a destruir tot el que tenim. Comencem a imaginar lo pitjor, en molts casos sense motiu aparent i aquests mals pensaments es poden arribar a transformar en ansietat.

Jo en principi ... no tinc por. Acostumo a tenir paciència ... i procuraré ser pacient. Esperaré a veure com van les coses, intentaré no precipitar-me, esperaré ple d’il•lusió ... com quan era petit i començava un nou curs a l’escola. Cada setembre igual ... les llibretes amb títols de colors, molt bona lletra, ni una taca enlloc ... i si em de tirar enrere ja tirarem que per mi no quedarà. Un cop passa l’estiu tot sembla tornar a començar ... i no és així, en realitat tot continua.

I amb això no vull dir que tot s’estigui fent bé ni molt menys! Ni tampoc vol dir que estigui d’acord, satisfet o content. La veritat, en això del futbol, cada dia m’adono més què les planificacions, els criteris, les decisions, els objectius ... depenen moltes coses “externes”. També és cert ... que no és del tot una loteria, i que si fas les coses bé ... hi ha més possibilitats d’assolir èxit. Però crec que és aviat per tenir por.

He decidit esperar. Després ... ja diré el que em sembla tot plegat!

(Estic content perquè valoro molt el que tenim ... per mi és molt, ara bé ... també és cert que podríem tenir més. Mai se sap ... el que estar per venir!!!)

La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article
“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article