La “barra de ... ferro”.

Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!!

Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions.

El cas més excepcional estudiat per l’autor portuguès ... és el de P. Gage, capatàs de construcció de vies ferroviàries que l’any 1848 patí un greu accident en què una “barra de ferro” li travessà el crani (quina sentida!!!). Aparentment, aquest “bon home” sortí il•lès de l’accident però el metge que l’atengué durant la seva recuperació, anotava en el seu historial mèdic que el seu caràcter havia canviat substancialment a partir de la lesió. Què no era el mateix d’abans.

Segons Damasio, l’accident que patí Gage va atrofiar-li la zona cerebral relacionada amb les emocions (zona límbica) de tal manera que el pacient va perdre també la capacitat de planificar i decidir amb agilitat. Anys després, els neuròlegs han demostrat l’existència dels “gutt feelings” que els experts associen a la part de “cervell rèptil” dels humans (la més antiga). Gràcies a aquests tipus d’emocions ... els éssers humans som capaços de reaccionar de forma àgil davant d’alguns estímuls: per exemple ... si, caminant pel Bosc de la Marquesa, confonem en un camí un pal amb una serp, el nostre cervell accionarà ... abans l’emoció de la por ... que no pas la capacitat d’analitzar el cos en qüestió per valorar si val la pena o no espantar-se, buenu ... almenys en mi sempre és així. Es que m’espanto de seguida!!! Des que em va mossegar un gos mentre corria ...

El capatàs ... en sofrir una lesió greu a la zona relacionada amb les emocions, avaluava les situacions i les alternatives del dia a dia de manera únicament racional, cosa que feia que el pacient es submís en llargues disquisicions sobre què menjaria per dinar, a quina hora havia de posar el despertador, quina camisa es posaria aquell dia o quina drecera el portaria abans a casa. Hi ha un altre exemple d’una dona que també va patir un cop al cap ... i que es passava hores i hores a la dutxa ... perquè no era capaç de decidir si s’havia esbandit prou i estava prou neta per eixugar-se. Així doncs, els descobriments recents del “Neuromàrqueting, que evidencien un pes essencial de les emocions a l’hora de decidir comprar un producte, es nodreixen del mateix principi que va defensar Damasio: “les emocions juguen un paper fonamental en el procés de raciocini humà”.

Al nostre cervell es troba l’àrea límbica, seu del nostre món emocional. Allà tenim tot el què sentim (amor inclòs). També trobem ... l’escorça cerebral que dirigeix les funcions cognitives, lingüístiques i lògiques. Els lòbuls frontals controlen els moviments voluntaris i ens permeten fer plans, prendre decisions ... per cert, aquesta àrea te connexions molt estretes amb l’àrea emocional. Unes vies neuronals “superpotents” enllacen el lòbul frontal amb el lòbul límbic, per entendre’s ... connecten la raó i l’emoció. I això és molt important a la nostra vida.

La vertadera intel•ligència, la que acaba ... en conducta, ha de ser una barreja de coneixement i afecte. Un te a veure amb “les dades i les xifres”, l’altre amb els “valors i els sentiments”. No ens podem desprendre de cap de les dues coses.

I tot això ho explico ... per analitzar la visió que cadascun de nosaltres te del Nàstic, i la meva. M’adono que el tinc a l’àrea límbica perquè em costa moltíssim fer un anàlisi racional de la situació. Només sé el “molt” que em fa sentir, el que em fa patir ... però sobretot, el que em fa gaudir i lo important què és a la meva vida avui. No sé que diria Damasio de tot això ... potser també em posaria al seu llibre com a exemple o com a excepció, tot i que a mi no m’ha travessat el cervell cap “barra de ferro”, però de vegades ...

Buenu, no sé ... ho intento portar tan bé com puc ... però això és molt complicat i difícil tot i que hi ha moments de passió i il•lusió desbordant que em fan perdre ... el cap!!! Però reconec què és molt difícil de “portar” ... hi ha moments de tot, i també dies de tot ... de més bons i més dolents.

De fet ... crec que hi ha moltes persones que actuen com si haguessin tingut l’accident amb la “barra de ferro” ... com el pobre capatàs Gage i em sap greu!!! I ara mateix arribo de l’Estadi després de la victòria davant el Sevilla. Crec que ha estat un pas definitiu ... tot i què potser hi ha hagut un altre pas molt important ... que hores d’ara sabem poques persones però es sabrà aviat i serà el pas ... què ens tornarà a posar en marxa el sistema límbic!

(Per l’Elena)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article