Entra Registrar-se

Seccions

Fòrum

futbol NO
cserrall

Notícies

Nàstic 0 – 3 AD Alcorcón
Gimnastic de Tarrago

La Bústia

J-36. NÀSTIC_0-1_REUS
En pocas palabras… 14/17
José Antonio Luaces<

Anàlisis

El verano llega al Nàstic.
José Antonio Luaces
Els millors Porra
cserrall2
steve_b1
man-grana1
No hi ha cap votació

#webofical

#Tarragona2018

01/04/2008

El Nàstic ... i l’estrès!

El Nàstic ... i l’estrès!

Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions!

El doctor Hans Seyle (no m’inventat aquest nom ... busqueu al Google!!!) era un metge austríac i, va ser el primer en utilitzar-la per referir-se als esdeveniments que influeixen sobre una persona i produeixen tota una sèrie de reaccions en ella. Ell no podia preveure ... la popularitat que acabaria tenint aquest mot.

L’estrès el considerem com un fenomen fisiològic fins a cert punt “normal” i per això es parla de dos tipus d’estrès, el positiu i el negatiu. El bon estrès ens pot ajudar a suportar situacions límit i a reaccionar adequadament davant de determinades demandes de l’entorn i ... el negatiu (distrès) què apareix sempre que l’organisme no és capaç d’adaptar-se a la situació i de donar les respostes adequades a les demandes de l’entorn (aquest és el perillós).

Tothom te una capacitat limitada. Quan ens exigim o se’ns exigeix més del que som capaços de respondre, ens podem bloquejar de tal manera que podem arribar a tenir dificultats per realitzar tasques que en condicions normals faríem amb relativa facilitat.

L’estrès no apareix de cop, però de vegades quan ens adonem o les persones del voltant s’adonen ja fa temps que hi és. Els psiquiatres consideren que hi ha tres fases en el seu desenvolupament:

1.- La fase d’alarma: En el moment d’enfrontar-se a una situació difícil el cervell analitza els elements nous, els compara recorrent a la memòria i si entén que no es disposa d’energia per respondre, envia ordres perquè l’organisme alliberi adrenalina, què és una hormona segregada per les càpsules suprarenals en situacions d'estrès i provoca l'excitació de l'organisme. Aleshores el cos es prepara per respondre augmentant la freqüència cardíaca, la tensió arterial i tensant els músculs.

2.- La fase de resistència: La persona es manté activa mentre dura l’estimulació i, tot i que apareixen els primers símptomes de cansament, encara es continua responent bé. Quan la situació estressant acaba ... l’organisme torna a la normalitat. Problemes per dormir d’una tirada.

3.- La fase d’esgotament: Es pateixen els problemes psíquics i físics. Si aquests apareixen amb freqüència, es prolonguen en el temps o es concentren de manera especial en un òrgan del cos ... és quan esdevé molt perillós.

Hom parla dels problemes psicològics que ocasiona ... però a mi em fa, que les conseqüències físiques són més fàcils de detectar i ens poden servir com senyal d’alarma: Problemes digestius (alguna cosa no et senta bé), musculars (sobretot mal d’esquena), respiració accelerada, augment del ritme cardíac, patologies dermatològiques i també problemes al dormir (et despertes ... i no serveix de res comptar “ovelletes” et venen al cap les mateixes idees).

Per combatre’l els experts recomanen prendre tota una sèrie de mesures: Tècniques de relaxació (una bona abraçada?), piscina, dormir el necessari, una bona alimentació, organitzar bé el temps i sobretot ... no intentar fer més coses de les què es poden fer (això és fonamental), comunicar el que sentim i el que pensem (encara que costi molt) i en darrer lloc ... també poden col·laborar els tranquil·litzants i els antidepressius indicats per reduir l’ansietat.

Per resoldre l’estrès cal atacar directament a les causes i no quedar-nos únicament amb la simptomatologia ... perquè aleshores el que guanyem per un costat el perdem per l’altre.

Canviar una dinàmica (tendència) és complicat. En realitat és molt difícil ... però no impossible. El primer pas és però ... el reconeixement del problema i la voluntat de sortir-se’n. Però quan parlo de voluntat de superar-lo no és suficient amb pensar-ho i desitjar-lo. Cal prendre mesures. És necessari passar a l’acció. I precisament aquí està la dificultat.

A mi em fa que el Nàstic està estressat. Crec què no te tota la simptomatologia ni és un cas greu ... però està sota excessiva tensió. Masses problemes, poca col·laboració, un repte complicat ... però estic convençut que se’n sortirem. I parlo en plural ... perquè m’afecta molt i crec que en formo part. Jo voldria veure’l d’una altra manera, en altres circumstàncies ... més relaxat, més satisfet, amb més bones sensacions. Seré pacient. Estic convençut que tot arribarà. Segur!

Perquè no seré jo ... l’estressat no? Buenu ... potser també, no?
Mai se sap!

(Em sap molt de greu i voldria fer alguna cosa però ...)

Autor: Josep Maria Cornadó

el_meu_raco “NAPS i ... COLS”

La percepció és un procés nerviós “superior” que permet a l’organisme, bàsicament a través dels sentits, REBRE, ELABORAR i INTERPRETAR la informació que prové de l’entorn i d’un mateix. Sense cap mena de dubte, almenys per mi, és una de les parts més importants del pensament, ja que a través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i “donem sentit” al que ens envolta.

Llegir article

el_meu_racoLa primera impressió ... és la que compta?

La primera impressió ... és la que compta?

Ara feia dies que no escrivia! La veritat és que no ha estat per falta de ganes, perquè a mi m’agrada escriure. He tingut molta feina (i no és una excusa!) i per escriure jo necessito temps. Com potser he dit algun cop sempre que escric tinc la sensació que ordeno les meves idees. Qui no te un calaix ple de coses, que sap que hi són, que les troba quan les necessita (es podria matisar) ... però que de vegades quan busca “una” en troba “una altra” que no hi comptava i te una sorpresa!

Llegir article

el_meu_racoL’optimisme ... i el Nàstic.

L’optimisme ... i el Nàstic.

De vegades, un fa les coses bé ... i no surten com espera o bé els altres no les interpreten com cal ni com es mereix qui les fa. Els criteris a l’hora de fer valoracions sobre una tasca que han realitzat altres és relativa i subjectiva. Per avaluar les coses com cal ... és necessari saber el que passa o ha passat de debò. Això no sempre és així. Quan les coses no surten com tu vols ... et pot envair el pessimisme! Aleshores, esperes poc o res de les teves iniciatives per prevenir la desil·lusió que provoca el fracàs. Això provoca ansietat! I entres en una dinàmica negativa ... que et fa rendir menys.

Llegir article

el_meu_racoHo haveu vist?

Ho haveu vist?

Buenu ... feia dies que no escrivia i no per falta de ganes (m’ha quedat bé això, no?), la veritat ... porto uns dies “liadillu” amb molta feina, més de la puc i vull fer ... però de vegades no controlem la situació i passa el que em passa a mi. Però m’aplico tota la teoria de l’educació emocional i intento no anar estressat i continuar sent el més feliç que pugui. I no em puc queixar ... tot va bé! Doncs ja estic aquí i com em sento content d’escriure a la meva estimada web, avui ho faré de futbol, sí ... confieu en mi ... parlaré de FUTBOL i clar, del Nàstic que és la meva passió. Però avui no m’aniré pels núvols com faig altres cops ... estic decidit a concretar!

Llegir article

el_meu_racoLa mentalitat ... i el Nàstic.

La mentalitat ... i el Nàstic.

Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte.

Llegir article

el_meu_racoIsaac Newton ... i el Nàstic.

Isaac Newton ... i el Nàstic.

M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?

Llegir article

el_meu_racoPronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.

Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!

Llegir article

el_meu_racoPor ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

Llegir article
“NAPS i ... COLS”Josep Maria Cornadó, 09-10-2011
La primera impressió ... és la que compta?Josep Maria Cornadó, 16-08-2009
L’optimisme ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-02-2009
Ho haveu vist?Josep Maria Cornadó, 28-01-2009
La mentalitat ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-12-2008
Isaac Newton ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó , 31-10-2008
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.Josep Maria Cornadó, 01-10-2008
Por ... davant el nou curs?Josep Maria Cornadó, 03-09-2008
“Xapat ... per vacances”Josep Maria Cornadó, 23-06-2008
La “barra de ... ferro”.Josep Maria Cornadó, 21-05-2008
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9
Webmaster: Webmaster <webmaster@nasticdetarragona.com>
Disseny: Albert Sola <asola@tinet.org>

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Web allotjat a: La Tecla Network

Optimitzat per 1024x768.
Utilitzem cookies pròpis i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències.
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.