La voluntat i la ... inconstància.

Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta.
Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç.

A mi m’agrada especialment la definició que ... la voluntat és la motivació intel·ligentment dirigida. Estic convençut que intel·ligència i voluntat tenen moltíssim a veure encara que de vegades no ho sembli.

A la nostra consciència arriben moltes incitacions, desitjos poderosos i de vegades contradictoris, com per exemple ... tinc “ganes d’anar a córrer el diumenge al matí ben aviat” i m’encanta “quedar-me al llit quan em desperto”. Què faig doncs? Aquí entra la voluntat. És com una veu que dirigeix la nostra conducta després d’haver fet una avaluació. És com una mediació entre el desig i l’acció. Les persones que no tenen voluntat ... podríem dir, que passen directament a l’acció.

Ara bé, aquesta “veu interna” que tots tenim com avalua? Quins criteris te? Estem parlant de criteris universals? La resposta no és gens fàcil. Davant de qualsevol pensada, aquesta veu interna ... la compara amb la seva taula d’avaluació (tots tenim una) i, en conseqüència, la bloqueja o la permet seguir endavant. Això és el que s’anomena decisió. El següent pas és l’acció.

A la vida de cada dia ... si el nostre criteri no és correcte la voluntat fracassa! Hi ha tot un seguit d’exemples de fracassos de la nostra voluntat: les addicions, les pors, la impulsivitat, les indecisions ... i la inconstància.

D’això vull escriure avui: de la inconstància. De vegades hem de prendre una decisió puntual: Faig croquetes (la recepta de l’àvia clar!) ... o una truita de carbassó? Aquesta decisió s’esgota en sí mateixa. És ràpida! Però d’altres hi ha decisions que ens comprometen a projectes llargs, i que per tant exigeixen una renovació de la decisió i sobretot persistència. Si acabem l’esforç abans d’hora ... això és la inconstància.

En els infants de menys de 18 mesos podem observar diferencies significatives en la seva capacitat d’atenció i perseverança. Es tracta probablement d’una característica comportamental ... que després s’enforteix o es debilita, mitjançant els hàbits oportuns, però les desigualtats entre ells són fàcilment visibles!

En la inconstància influeix ... la capacitat per suportar l’esforç. No tothom ho fa de la mateixa manera. De fet, la psicologia esportiva i la medecina han cridat l’atenció sobre l’aprenentatge de l’aguant (toughness), sobre l’entrenament per suportar l’esforç com un complex efecte fisiològic i psicològic, en el qual intervenen el sistema nerviós, el muscular, l’endocrí ... i lògicament la ment.

La inconstància és un fracàs ... però també ho és el seu contrari, la tossuderia. Aquells que han fet un sacrifici important del tipus que sigui (temps, esforç, diners ...) per assolir un objectiu tendeixen a continuar-lo fent tot i que els suposi més pèrdues que guanys. La tossuderia pot ser molt perillosa.

La força de voluntat en abstracte no és ni bona ni dolenta. El millor és una voluntat intel·ligent que sàpiga quan hem de ser perseverants ... i quan és millor desistir. Aquí està la clau!

Per això deia al principi que la voluntat i la intel·ligència estan molt relacionades. Una persona incapaç de controlar els seus pensaments ... no pot ser gaire intel·ligent, però tampoc ho serà ... la persona que s’obstini en una idea fixa.

Potser hi ha qui pensarà que avui m’he oblidat d’escriure del Nàstic i que “me n’he anat de l’olla” ... jo discrepo, crec que des del principi estic parlant d’ell. De fet, sempre que escric Des del meu racó ... parlo del meu equip, l’únic que passa és que de vegades ... potser m’enredo una mica. Tant se val, no ho sé fer d’altra manera. O sí, però no vull.

(Va per tu, perquè sé q no t’agrada perdre i ets intel·ligent!)

L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article
La ... decisió (Part 2 i ... última) He posat “última” perquè ningú s’espanti i pensi ... que faré com a Ventdelplà i això de “la decisió” ho eternitzaré!!! Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried fa més de 30 anys van “inventar-se” una estratègia de solució de problemes en cinc fases ... amb l’objectiu de trobar solucions a qualsevol tipus de problema. Crec honestament ... que es van quedar en el camí, però el seu muntatge és curiós i alhora bastant obvi, almenys des del meu punt de vista. Van definir “problema” com ... el fracàs per trobar una resposta eficaç. Ells posaven un exemple clar ... “el fet de no poder trobar una sabata al matí no és un problema en sí mateix”. Esdevé un problema si un s’oblida de mirar sota el llit que és el lloc més probable de trobar-lo. Buenu ... això deien ells, perquè jo crec què és “una marranada” ... deixar-se una sabata sota el llit. Les sabates ... al sabater o allà on sigui però sota el llit ... hummmmmmm!!! En fi, tampoc no voldria ferir la sensibilitat de cap lector o lectora ... Llegir article	La ... decisió (Part 1) He de reconèixer que el títol ... és més de pel·lícula tipus “el caso Burne” que no pas d’article d’opinió dedicat, al menys relativa i tangencialment, al Nàstic, però fa dies que dono tombs ... que de vegades cal prendre decisions i el fet de “no prendre-les” ens pot perjudicar, i de quina manera!!! Quan les coses no van com un espera, hi ha dues opcions: La primera ... intentar fer alguna cosa perquè millorin ... i la segona, esperar a veure què passa. Deixar-se portar per la inèrcia. De què depèn la tria? Bàsicament ... de la personalitat i els costums de cadascun ... però també del que t’importi “allò que no va com tu esperes”. Quan és alguna cosa que no ens importa gaire ... tant és el que passi, però en canvi, quan és important ... no podem consentir que se’ns escapi de les mans. Llegir article