El cor ... i la raó.
Quin dilema!!!

Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida.

A cops les decisions són fàcils. Em fa gràcia menjar ... una truita de carbassó. Tinc carbassons, ous, ceba ... i oli. Doncs la faig i me la menjo. No hi ha cap problema. En canvi podria ser que ... em fes gràcia –igual- menjar la mateixa truita ... però una veu interna diu que no em convé fer-ho. Que els ous ... em poden pujar els nivells de colesterol, que la ceba ... no se’m posa bé, que em puc quedar amb gana ... o sigui que volem, podem ... però no ens convé!!! Aleshores què faig?

Què fer davant d’aquests casos? Fem cas a la nostra il·lusió, als nostres sentiments, al nostre cor ... o pel contrari ens fem unes bledes bullides (puagh!!!), una mica de gall d’indi –acabat tallat per suposat- dues llesques de pa integral, després un iogurt desnatat de pera i ...

No sé ... a mi em fa que no em resignaré amb les bledes fàcilment. Potser sóc capritxós, tossut, imprudent ... potser ... provaria de menjar encara que fos un “bocinet” de la meva estimada truita!!! Una mica només!!!

És probable que tots en algun moment de la nostra vida hem hagut de prendre alguna decisió d’aquest tipus. Quan hem començat a avaluar per saber el que hauríem de fer ... ens ha semblat que el nostre cervell ens orientava en un sentit i els nostres sentiments en un altre de ben diferent. Quin dilema!!!

Quina opció hem de triar? Segurament cada un ... ho ha fa depenent de la seva personalitat, de la seva forma d’entendre la vida i de la naturalesa del que estem valorant ... però sobretot de la seva situació. Clar, no és el mateix ... decidir sobre algun tema econòmic, que fer-ho sobre un tema més afectiu. Segons ... el que haguem de decidir podem donar més pes a alguna de les opcions: el que ens diu el cor ... o el que ens diu el cervell.

De totes maneres jo voldria anar una mica més enllà. Em fa l’efecte que la majoria de cops, aquestes opcions no són excloents, no són contraries ... més aviat em fa ... que podrien arribar a complementar-se. Sí ... com el Yin i el Yang!!!

Aquest concepte xinès del Yin i el yang és una mena de ... relació binària entre dos pols complementaris i correlatius, molt diferent del concepte de contraris o d’oposats que hi ha al pensament europeu. A la nostra cultura ... els contraris són mútuament exclusius: “bé” versus “mal”, “blanc” versus “negre”. El “mal” mai no pot ser “bo”. El blanc mai no pot ser negre. Cadascun pretén eliminar ... aniquilar l’altre. En canvi, el yin i el yang no s’aniquilen mútuament perquè es necessiten i intercanvien els seus papers.

Així que hauríem de veure el símbol gràfic del yin-yang com una mena de “foto fixa” ja que en realitat és un procés dinàmic i constant. Enmig del costat yang hi ha un punt yin, i enmig del costat yin hi ha un punt yang. Cadascun d’aquest punts creix fins que ocupa tot l’espai del seu costat. Però just en el moment que ocupi tot l’espai del seu costat, apareix de nou un punt complementari enmig del seu terreny. El yin i el yang han intercanviat els seus llocs, i el procés comença de nou, i es repeteix indefinidament. No sé si m’he explicat gaire bé!!!

Avui em mullaré!!! Els meus amics sempre em diuen que plantejo en aquesta web qüestions i mai no m’acabo de posicionar. Avui ho faré. A la meva vida ... la majoria de cops que he hagut de decidir entre el que em deia el cor i el que em deia el cervell hummm ... la veritat ... he fet cas al cor. Confio molt més en el meu cor que no pas en el meu raonament. Crec que només un cop he fet el contrari. I va ser fa uns anys ... fent la declaració d’hisenda ... no explico el final.

El cor em diu moltes coses ... i el cap només una.

Jo confio en el Nàstic i estic segur que se’n sortirem tot i que és veritat que el tema és complicat ... hi ha molta il·lusió, molt de sentiment, passió, esperança i més coses. I aquestes coses són petites però importants. El cervell ... em diu que he d’estar més fred, més prudent i més llunyà. I, a fe de Déu que ho intento ... però no puc estar-ho ... és superior a mi. Me’n faig de tot el que li passa i per més que em faci el propòsit de mirar-lo de lluny ... no puc. Impossible!!!

Ser del Nàstic te això!!! Quan ho ets ... ho ets i punt!!!

(Crec què és millor no dedicar-lo per si a cas)

L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article
La ... decisió (Part 2 i ... última) He posat “última” perquè ningú s’espanti i pensi ... que faré com a Ventdelplà i això de “la decisió” ho eternitzaré!!! Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried fa més de 30 anys van “inventar-se” una estratègia de solució de problemes en cinc fases ... amb l’objectiu de trobar solucions a qualsevol tipus de problema. Crec honestament ... que es van quedar en el camí, però el seu muntatge és curiós i alhora bastant obvi, almenys des del meu punt de vista. Van definir “problema” com ... el fracàs per trobar una resposta eficaç. Ells posaven un exemple clar ... “el fet de no poder trobar una sabata al matí no és un problema en sí mateix”. Esdevé un problema si un s’oblida de mirar sota el llit que és el lloc més probable de trobar-lo. Buenu ... això deien ells, perquè jo crec què és “una marranada” ... deixar-se una sabata sota el llit. Les sabates ... al sabater o allà on sigui però sota el llit ... hummmmmmm!!! En fi, tampoc no voldria ferir la sensibilitat de cap lector o lectora ... Llegir article	La ... decisió (Part 1) He de reconèixer que el títol ... és més de pel·lícula tipus “el caso Burne” que no pas d’article d’opinió dedicat, al menys relativa i tangencialment, al Nàstic, però fa dies que dono tombs ... que de vegades cal prendre decisions i el fet de “no prendre-les” ens pot perjudicar, i de quina manera!!! Quan les coses no van com un espera, hi ha dues opcions: La primera ... intentar fer alguna cosa perquè millorin ... i la segona, esperar a veure què passa. Deixar-se portar per la inèrcia. De què depèn la tria? Bàsicament ... de la personalitat i els costums de cadascun ... però també del que t’importi “allò que no va com tu esperes”. Quan és alguna cosa que no ens importa gaire ... tant és el que passi, però en canvi, quan és important ... no podem consentir que se’ns escapi de les mans. Llegir article