La ... “Fata Morgana”

Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així.

Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure.

Amb el Nàstic ... la relació que tinc està basada en la il·lusió, en l’esperança, fins i tot en la fantasia. De vegades ... les coses van com a mi m’agraden, d’altres “menys com m’agraden” i això és normal, però reconec que a poc que faci, a poc que el vent vingui de cara ... sempre em dispara el millor de mi, i aconsegueix que pugui als núvols com un coet. Necessito molt poc per ... il·lusionar-me i això em provoca un cert descontrol.

La psicologia defineix la il·lusió ... com “una esperança no fonamentada”. De vegades també s’utilitza el terme miratge. Tot i que aquest darrer estaria més a prop d’una il·lusió òptica per diferenciar-la de la mental o cognitiva. El fet que aquesta esperança no estigui fonamentada no vol dir de cap manera que allò que esperem ... no pugui succeir. Ja sabeu ... mai se sap. De vegades és més fàcil que passi alguna cosa que no penses que succeirà ... que d’altres, que esperes i penses que passarà i després ... res de res. Hi ha coses imprevisibles. Què m’ho diguin a mi!!!

De fet, la incertesa és un dels altres conceptes relacionats amb el tema. Sense ella tot fora previsible, sempre sabries el que ha de passar ... i gràcies a ella, pot succeir alguna cosa inesperada, no pensada, no somiada i aleshores ...

La ciència convencional quan parla d’il·lusions diferencia entre les òptiques i les mentals i entre les superiors i les inferiors. Les primeres són producte de diferents fenòmens i les segones sembla que estiguin relacionades amb l’esperança, amb el que desitgem i amb el que sabem que no és fàcil que passi tot i que ens agradaria que es produís.

Jo no estic d’acord. Aquesta exclusió ... no la veig tan clara. Sovint les il·lusions mentals tenen un component visual fonamental que l’alimenta. Qui te una il·lusió ... pensa en un fet, una cosa o en una persona i se la imagina. La visiona. Inclús m’atreviria a dir ... que la veu. La imatge mental es fonamental per mantenir viu aquest desig.
Respecte de les superiors i inferiors. Segons els experts ... depenen de la qualitat i intensitat. Entre les que s’anomenen superiors ... destaca una: es tracta de la Fata Morgana.

La Fata Morgana és un miratge o il·lusió òptica deguda a una inversió de temperatura que te aquest nom en referència a la germanastra del rei Artur que segon explica la llegenda ... era una fada que canviava contínuament d’aspecte. La Fata Morgana més famosa és la que es produeix a la costa meridional de Sicília, concretament a l’estret de Messina. Amb un temps en relativa calma ... la separació entre l’aire calent i l’aire fred actuen com una mena de lent refractant ... i aleshores es produeix una imatge invertida ... que sembla flotar.

No sé ... ja fa uns mesos que penso ... millor dit, sospito ... que pateixo una mena de síndrome Fata Morgana. No necessito d’un temps en calma, ni separació d’aire fred i calent i m’és indiferent estar a l’Estret de Messina que ... a Tarragona o perdut per algun camí del bosc. Estigui on estigui em ve la imatge del Nàstic i aquest fet sempre m’il·lusiona. Sempre que penso ... tinc una sensació que m’envaeix tot el cos ... de dalt a baix. Em fa ... que soc feble i vulnerable, que hauria de prendrem les coses d’una altra manera ... però no sé fer-ho, no sóc capaç, la Fata Morgana ... és massa forta per a mi.

De vegades sento que algú diu ... “de ilusión tambien se vive”. I no estic gens d’acord ... no, de cap manera, d’il·lusió no es viu. Almenys jo no puc viure d’il·lusions. El que sí estic d’acord és que ... les il·lusions ajuden a viure, però això és una cosa molt diferent no?

Cada any ... per festes de Nadal a la TV veig la pel·lícula “De ilusión tambien se vive”. Quan dic veig ... volia dir, que la miro mentre faig la migdiada o alguna altra cosa. Estem davant d'una altra de les grans històries del Nadal que te per objectiu fonamental ... recordar-nos que tot és possible. L’argument és senzill ... uns grans magatzems contracten a un simpàtic vellet per fer de Santa Claus; l'home es fa estimar per la gent però comença a dir-los que és el veritable Pare Noel. Això li porta molts problemes i fins i tot haurà d' asseure's davant d'un tribunal, encara que els bons sentiments s'imposaran i l'esperit nadalenc farà la seva màgia, com ha de ser.

Tot és possible? Segurament sí. Fora del cinema també. Aquesta és la base que alimenta les il·lusions, i en el fons tots pensem que allò que volem que succeeixi ... pot acabar passant perquè sinó no tindria cap sentit tenir il·lusió, i creieu-me, val la pena ... senta de meravella.

(El dedico ... a aquells que què m’entenen encara que no m’ho diguin, i
també als que no m’entenen ... encara que m’ho diguin.)

L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article
La ... decisió (Part 2 i ... última) He posat “última” perquè ningú s’espanti i pensi ... que faré com a Ventdelplà i això de “la decisió” ho eternitzaré!!! Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried fa més de 30 anys van “inventar-se” una estratègia de solució de problemes en cinc fases ... amb l’objectiu de trobar solucions a qualsevol tipus de problema. Crec honestament ... que es van quedar en el camí, però el seu muntatge és curiós i alhora bastant obvi, almenys des del meu punt de vista. Van definir “problema” com ... el fracàs per trobar una resposta eficaç. Ells posaven un exemple clar ... “el fet de no poder trobar una sabata al matí no és un problema en sí mateix”. Esdevé un problema si un s’oblida de mirar sota el llit que és el lloc més probable de trobar-lo. Buenu ... això deien ells, perquè jo crec què és “una marranada” ... deixar-se una sabata sota el llit. Les sabates ... al sabater o allà on sigui però sota el llit ... hummmmmmm!!! En fi, tampoc no voldria ferir la sensibilitat de cap lector o lectora ... Llegir article	La ... decisió (Part 1) He de reconèixer que el títol ... és més de pel·lícula tipus “el caso Burne” que no pas d’article d’opinió dedicat, al menys relativa i tangencialment, al Nàstic, però fa dies que dono tombs ... que de vegades cal prendre decisions i el fet de “no prendre-les” ens pot perjudicar, i de quina manera!!! Quan les coses no van com un espera, hi ha dues opcions: La primera ... intentar fer alguna cosa perquè millorin ... i la segona, esperar a veure què passa. Deixar-se portar per la inèrcia. De què depèn la tria? Bàsicament ... de la personalitat i els costums de cadascun ... però també del que t’importi “allò que no va com tu esperes”. Quan és alguna cosa que no ens importa gaire ... tant és el que passi, però en canvi, quan és important ... no podem consentir que se’ns escapi de les mans. Llegir article