La ... decisió (Part 2 i ... última)

He posat “última” perquè ningú s’espanti i pensi ... que faré com a Ventdelplà i això de “la decisió” ho eternitzaré!!!

Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried fa més de 30 anys van “inventar-se” una estratègia de solució de problemes en cinc fases ... amb l’objectiu de trobar solucions a qualsevol tipus de problema. Crec honestament ... que es van quedar en el camí, però el seu muntatge és curiós i alhora bastant obvi, almenys des del meu punt de vista.
Van definir “problema” com ... el fracàs per trobar una resposta eficaç. Ells posaven un exemple clar ... “el fet de no poder trobar una sabata al matí no és un problema en sí mateix”. Esdevé un problema si un s’oblida de mirar sota el llit que és el lloc més probable de trobar-lo. Buenu ... això deien ells, perquè jo crec què és “una marranada” ... deixar-se una sabata sota el llit. Les sabates ... al sabater o allà on sigui però sota el llit ... hummmmmmm!!! En fi, tampoc no voldria ferir la sensibilitat de cap lector o lectora ...

Van ser els primers en presentar un model pautat de solució de problemes, dirigit principalment a possibilitar que els subjectes disposessin d’una més gran varietat d’alternatives de resposta eficients a l’hora d’enfrontar-se a situacions problemàtiques i augmentar la probabilitat d’escollir la resposta més eficaç d’entre les disponibles.

El seu programa constava de cinc etapes, organitzades de manera seqüencial, però que en la pràctica no implica seguir-les en l’ordre previst.

El procés es divideix en 5 passos:
1.- Orientació del problema.
2.- Definició del problema.
3.- Generació d’alternatives.
4.- Presa de decisions.
5.- Posada en pràctica de la solució i ... verificació.

1.- Orientació del problema.
Què em pot facilitar decidir-me? Què em dificulta decidir-me? Està relacionat amb acceptar el prendre decisions com part de la vida i comprometre’s a dedicar temps i esforç. Els problemes que porten a haver de prendre decisions es resolen afrontant-los (no evitant-los o resolent-los de forma impulsiva). Estic totalment d’acord ... i al principi de l’escrit crec que ja ho comentava.

2.- Definició del problema. En aquest punt el que cal és concretar al màxim el problema. De vegades ens pot ajudar respondre a preguntes del tipus: Què és el que vull decidir? Qui està implicat? Quan he de prendre la decisió? Per què l’he de prendre?

3.- Generació d’alternatives. Aquí cal pensar totes les possibilitats per a resoldre el problema que es planteja decidir-se. Una tècnica que pot anar bé ... és la pluja d’idees, en la qual és més important la quantitat que la qualitat, i en la que cal generar ... moltes idees i apuntar-les i després ja triarem!!! Quan més gran és la pluja d’idees més possibilitats hi ha de trobar-ne una de bona, o la combinació de dues o més.

4.- Presa de decisions. Un cop ja es tenen totes les respostes possibles (això és relatiu, caldria matisar-lo!!!) sobre la taula ... arriba el moment esperat: prendre la decisió. Per això és fonamental que abans es valori ... el que pot passar amb la decisió presa i quins beneficis i perjudicis et reportarà.

5.- Posada en pràctica de la solució i ... verificació. El pla d’acció ha de contemplar els medis necessaris per portar a la pràctica la decisió i el termini temporal per a que es porti a terme. Un cop es passi a l’acció i es prengui la decisió ... ja estarà tot fet i es fàcil que les conseqüències siguin irreversibles.

Cal tenir en compte que les millors alternatives són les que tenen més avantatges i menys desavantatges. Així mateix, és important que es valorin les conseqüències a curt i a llarg termini, les que suposen per tu mateix i per als altres.

Buenu ... em sembla que respecte del Nàstic algú hauria de prendre alguna decisió. I no estic parlant de determinacions radicals o trencadores, estic referint-me a alguna cosa que ens ajudés a recuperar la il·lusió, l’optimisme, l’alegria i el nostre estat natural. La pregunta potser és ara ... quin és aquest suposat estat natural? Doncs, no tinc ni idea ... jo sí sé quin voldria que fos el “meu” estat natural però reconec que és força complicat.

De fet ... si les coses poden anar millor, és lògic quedar-se de braços plegats? Per a mi no, i això és perquè m’importa molt, i crec que estic en el dret de ser ambiciós i inconformista ... i aspirar al màxim, clar, dins les nostres possibilitats!!!

(el dedico a les persones que m’ajuden a ser ... més feliç)

L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article
La ... decisió (Part 2 i ... última) He posat “última” perquè ningú s’espanti i pensi ... que faré com a Ventdelplà i això de “la decisió” ho eternitzaré!!! Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried fa més de 30 anys van “inventar-se” una estratègia de solució de problemes en cinc fases ... amb l’objectiu de trobar solucions a qualsevol tipus de problema. Crec honestament ... que es van quedar en el camí, però el seu muntatge és curiós i alhora bastant obvi, almenys des del meu punt de vista. Van definir “problema” com ... el fracàs per trobar una resposta eficaç. Ells posaven un exemple clar ... “el fet de no poder trobar una sabata al matí no és un problema en sí mateix”. Esdevé un problema si un s’oblida de mirar sota el llit que és el lloc més probable de trobar-lo. Buenu ... això deien ells, perquè jo crec què és “una marranada” ... deixar-se una sabata sota el llit. Les sabates ... al sabater o allà on sigui però sota el llit ... hummmmmmm!!! En fi, tampoc no voldria ferir la sensibilitat de cap lector o lectora ... Llegir article	La ... decisió (Part 1) He de reconèixer que el títol ... és més de pel·lícula tipus “el caso Burne” que no pas d’article d’opinió dedicat, al menys relativa i tangencialment, al Nàstic, però fa dies que dono tombs ... que de vegades cal prendre decisions i el fet de “no prendre-les” ens pot perjudicar, i de quina manera!!! Quan les coses no van com un espera, hi ha dues opcions: La primera ... intentar fer alguna cosa perquè millorin ... i la segona, esperar a veure què passa. Deixar-se portar per la inèrcia. De què depèn la tria? Bàsicament ... de la personalitat i els costums de cadascun ... però també del que t’importi “allò que no va com tu esperes”. Quan és alguna cosa que no ens importa gaire ... tant és el que passi, però en canvi, quan és important ... no podem consentir que se’ns escapi de les mans. Llegir article