L’stop ... i la carambola.

La paraula “stop” m’agrada molt i ... em porta instantàniament ... tres associacions mentals: La primera la cançó de Pink Floyd (el mestre) a l’àlbum “The Wall”. Què maca i també ... molt curteta, crec que dura aproximadament trenta segons. Potser record Guiness? La segona ... els telegrames i la tercera ... la conducció, millor dit el senyal d’aturar-se.

Saltar-se un stop? Ostres ... quin perill, no? Quan condueixo i veig aquest senyal sé immediatament el que he de fer: Aturar-me. No necessito pensar res. És el que es diu en psicologia acció-reacció. Hi ha moments a la vida que necessitaríem trobar-nos senyals com aquest ... per tal de fer un acte reflex. Quin? Doncs estar clar ... aturar-nos i pensar, reflexionar, valorar i prendre decisions.

Sovint actuem sense pensar massa, com per una mena d’inèrcia en la que confiem i portats bàsicament per les emocions, els sentiments i també l’instint. Diuen que l’instint és cosa dels animals però jo no estic d’acord. Un altre dia ... ja en parlaré.

Sóc dels que està convençut que els sentiments són fonamentals a la nostra vida i s’han d’expressar. Reprimir-los ens empobreix i ens pot arribar a confondre. Hem de dir als altres ... quins són els nostres sentiments. Els altres també ens haurien de fer arribar els seus. La base per expressar els sentiments radica en la comunicació i aquesta ... en la habilitat de parlar i sobretot d’escoltar. Un primer pas per aconseguir que els altres puguin expressar els sentiments és que nosaltres siguem capaços d’escoltar amb atenció tot allò que ens vulguin comunicar, ens agradi o no.

Cal transmetre que els seus sentiments son importants per nosaltres. Escoltar converteix a la persona que ho fa amb algú “disponible”, amb algú ... digne de confiança. Això fa que es sentin acceptats i a la vegada augmenta la probabilitat de que també escoltin quan uns altres mostrin inquietuds i necessitats. És el que es diu “un efecte carambola”. M’agradava molt jugar al billar ... i el què més ... el so de les dues boles al colpejar (click).

L’escolta i el diàleg facilita el reconeixement i la diferenciació de sentiments com afecte, ràbia, sorpresa, fredor, etc. De tant en tant però, necessitaríem trobar-nos un senyal d’stop. Sí, com a la carretera ... alguna cosa que ens obligués a aturar-nos una mica i a valorar el que estem fent. Les conseqüències dels nostres pensaments i actes ... i reflexionar. Ho hauríem de fer més sovint.

Estem quasi al Nadal. Les coses no van bé, això està clar!!! No és una percepció, una sensació o una visió distorsionada de la realitat. Haurien d’anar d’una altra manera. Jo esperava una altra cosa. Potser sóc un somiador... no dic que no!!! Aquest pensament ... em provoca una certa decepció. Però no hi prou amb sentir decepció i continuar igual. Cal reflexionar sobre el que passa i intentar posar alguna solució. De solucions sempre hi ha. Algunes de més dràstiques i d’altres de més suaus. Hem de fer un esforç i prendre una decisió ... i no esperar massa. De vegades el temps juga al nostre favor ... però d’altres ho fa en contra. Quan ... l’espera és massa llarga es torna desesperació. I quan algú està desesperat ... te moltes possibilitats d’equivocar-se.

Em fa ... què és el moment en el que ha de començar a actuar el cervell. Algú ha de posar ordre a aquesta situació ... i no poden ser els sentiments ni les emocions, per que ens poden confondre, i necessitem ... idees clares.

Em temo ... que el panorama no fa gaire bona pinta i si no es posa remei aviat, quan s’intenti pot ser massa tard, i el temps no tira enrera. El que no es fa quan toca ... ja no es fa mai en el moment precís. Es pot fer en un altre ... però no sempre val, perquè hi ha decisions que només tenen un instant de validesa, després és irreversible. I un instant ... és molt poc, no?

No vull perdre la il•lusió. Lluitaré per mantenir-la intacta ... tot i que en aquest moment és difícil. M’entristeix pensar així ... però no vull renunciar a res. Sé que a cops el que sembla difícil ... pot ser fàcil i a l’inrevés. Necessito ser positiu.

Passi el que passi ... no penso deixar de ser del Nàstic. Això mai ... i com deia una noieta que ara no recordo com es deia i cantava “antes muerta que sencilla” ... doncs jo m’ho aplico al Nàstic, abans ... “muerto que ...” perquè el cervell també em diu que el Nàstic és d’aquelles coses bones de la vida, de les coses que et fa sentir viu ... és el millor equip del món mundial, i és el meu.

(El dedico ... a les persones que tenen “chispilla”)

L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article
La ... decisió (Part 2 i ... última) He posat “última” perquè ningú s’espanti i pensi ... que faré com a Ventdelplà i això de “la decisió” ho eternitzaré!!! Thomas D’Zurilla i Marvin Goldfried fa més de 30 anys van “inventar-se” una estratègia de solució de problemes en cinc fases ... amb l’objectiu de trobar solucions a qualsevol tipus de problema. Crec honestament ... que es van quedar en el camí, però el seu muntatge és curiós i alhora bastant obvi, almenys des del meu punt de vista. Van definir “problema” com ... el fracàs per trobar una resposta eficaç. Ells posaven un exemple clar ... “el fet de no poder trobar una sabata al matí no és un problema en sí mateix”. Esdevé un problema si un s’oblida de mirar sota el llit que és el lloc més probable de trobar-lo. Buenu ... això deien ells, perquè jo crec què és “una marranada” ... deixar-se una sabata sota el llit. Les sabates ... al sabater o allà on sigui però sota el llit ... hummmmmmm!!! En fi, tampoc no voldria ferir la sensibilitat de cap lector o lectora ... Llegir article	La ... decisió (Part 1) He de reconèixer que el títol ... és més de pel·lícula tipus “el caso Burne” que no pas d’article d’opinió dedicat, al menys relativa i tangencialment, al Nàstic, però fa dies que dono tombs ... que de vegades cal prendre decisions i el fet de “no prendre-les” ens pot perjudicar, i de quina manera!!! Quan les coses no van com un espera, hi ha dues opcions: La primera ... intentar fer alguna cosa perquè millorin ... i la segona, esperar a veure què passa. Deixar-se portar per la inèrcia. De què depèn la tria? Bàsicament ... de la personalitat i els costums de cadascun ... però també del que t’importi “allò que no va com tu esperes”. Quan és alguna cosa que no ens importa gaire ... tant és el que passi, però en canvi, quan és important ... no podem consentir que se’ns escapi de les mans. Llegir article