L’ataràxia i ... el Nàstic

Està clar ... és una paraula grega. No podia ser d’altra manera, però en realitat què vol dir? Les enciclopèdies que he consultat la defineixen com ... la disposició de l'ànim, gràcies a la qual assolim ... l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs ... i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i així ... finalment assolir “la felicitat”, que és l’objectiu últim dels filòsofs grecs. Buenu ... i de tothom!!!

Jo no sé si mai he pensat seriosament que és per mi “la felicitat”. Tinc molt dubtes ... crec però, que si m’ho preguntessin diria ... que és allò què sempre busquem, tot i què de vegades ens entestem a buscar “quimeres i utopies” i és molt més senzill. La felicitat ... es troba en els petits moments que et fan somriure, o que els recordes ... somrient, encara que sigui interiorment. I per saber quan un somriu ... cal mirar-lo els ulls. Es somriu amb els ulls ... el que passa es que de vegades els llavis acompanyen. Els ulls no enganyen quasi mai, en canvi els llavis ...

Com deia ... l'ataràxia és, per tant, tranquil·litat i serenitat en relació amb la raó i els sentiments. I això ... te a veure amb el desig, perquè és tot el contrari.

Epicur va ser ... el que avui podríem definir com un “top-ten” en desitjos i en sabia molt. Com una mena de Roger Fereder. Els classificava en dos grups:

Els desitjos que anomenava “Naturals necessaris”, com menjar, respirar, beure, dormir (hi ha qui es desperta ... i se’n torna a dormir!!!) i els “Naturals no-necessaris” que serien els relacionats amb la cultura i l’entorn social. M’abstindré -per prudència- de posar exemples perquè tots ... sabeu quins són.

Segons ell, la felicitat s'aconsegueix mitjançant l'autosuficiència de la persona, i el rebuig dels desitjos naturals no-necessaris. L'ataràxia seria l'estat de tranquil·litat espiritual, pròpia de qui sap distingir els desitjos naturals necessaris, i allunyar-se dels que no ho són. Un dels seguidors més importants (i “radical” quasi ... com un “ultra” del futbol) de Epicur va ser Diògens. La història conta que vivia dins un barril –que per cert, no era de cervesa- sol i completament despullat.

Hi ha diverses "llegendes" que simbolitzen molt bé la filosofia d'aquest personatge, i expliquen perfectament l'ataràxia. Recordaré la més famosa:

Estava Diògens menjant llenties, quan el veié el filòsof Aristipo que vivia confortablement a costa de “servir el Rei”. Aristipo li va dir: "Si aprengueres a servir el rei, no hauries de menjar aquesta porqueria de llenties" Diògens respongué: "Si haguessis tu après a menjar llenties, no hauries de ... servir al rei" .

Al futbol ... de vegades cal força i intensitat i ... en d’altres cal serenitat i calma (quan es va a llençar un penalty). Al tennis ... succeeix el mateix, en diferents moments del partit o inclús dins el mateix punt ... podem necessitar combinar força, estratègia, emoció i intel·ligència per a donar precisió a cadascun dels cops, per assumir riscos relativament calculats o per organitzar l’estratègia del partit.

Tot això perquè ho dic? Per que realment per mi és molt “complicat” tenir una actitud d’equilibri emocional amb el Nàstic, i aconseguir disminuir la intensitat de les meves passions i desigs ... i potser és “natural no-necessari” ... però per a mi és “natural necessari”. Sí, com dormir, beure i menjar. Buenu en realitat el Nàstic és sobretot ... desig.

Hi dono molts tombs a tot el què està relacionat amb el Nàstic, i quasi sempre ... amb connotacions positives, tot i que algun cop, com tothom ... em puc “ofegar en un got d’aigua” però poso els sis sentits ... perquè no em passi i la majoria de cops ho aconsegueixo.

No sé si la filosofia grega te molt a veure amb el Nàstic. Tampoc si ho te amb mi. Jo sí que estic lligat al Nàstic. Amb un sentiment únic ... i diferents emocions que en el fons m’ajuden a sentir-me cada dia bé i més connectat a ell. Perquè en el fons ... tinc la voluntat i el convenciment de fer-ho i me’n sento orgullós ... tot i que de vegades em costa portar-ho amb la “normalitat” que jo ho voldria fer perquè l’ataràxia no m’acaba de funcionar correctament ... almenys això crec!!!

L’ataràxia? Pels altres!!! Jo no la sé gestionar.
Per a mi .... està clar, el desig!!!

(Aquest ... no goso dedicar-lo tot i què ho faria amb molt de gust)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article