Decepció? No ... gràcies.

Quan pensem en alguna altra persona, en un fet que ha d’ocórrer ... o en alguna cosa què està per succeir ... sempre ens fem una idea de com serà i per tant ... tenim unes expectatives. Em sembla que és del tot impossible no fer-se una idea del què esperes que passi. Això són les expectatives. Sí, és el que esperem, el que ha d’esdevenir, passar ... i ho podem fer ... amb il·lusió, ansietat, esperança, confiança, seguretat o sense cap d’aquests sentiments. Això també depèn de la personalitat de cadascun.

Quan tens unes expectatives baixes ... normalment després quedes gratament sorprès, en canvi quan són molt altes hi ha un perill imminent: La decepció. Hi ha persones que sempre, o millor dit sovint ... tenen bones expectatives sobre el que els ha de passar. N’hi ha d’altres ... que són més prudents o potser més realistes ... i no s’il·lusionen amb tanta felicitat.

Jo no puc pensar en el Nàstic ... sense il·lusionar-me. Com en altres facetes de la meva vida ... necessito poc perquè se’m destapi el somni. Igual que un tap d’ampolla de cava. Sóc així ... que hi farem. Reconec però que en aquests moments estic una mica “tocat”. Em sento decebut. Tot plegat no va com volia, esperava o desitjava.

La decepció és una sensació que t’envaeix quan el resultat d’una il·lusió, prèviament construïda, arriba a tal punt ... en que sabem i per tant ens adonem què no serà com havíem imaginat. Aleshores penses “quina m...”. La decepció provoca algunes conseqüències ... la primera és l’acceptació, que ens permet podem assumir almenys en part el resultat no esperat. Una altra és la negació, que ens pot permetre replantejar de nou la il·lusió inicial per intentar reconstruir-la.

En la reacció davant la decepció sempre hi ha una part d’acceptació i una altra de negació. Depèn de cada persona ... que la proporció d’acceptació i negació variï. Jo, podríem dir que habitualment accepto el fracàs ... però em sembla que te més pes la negació. Encara diria més ... sóc conscient que normalment em provoca un sentiment de rebuig i també d’una mica de ràbia, i ... sento la necessitat de reaccionar.

Els sentiments que acompanyen a la decepció ... d’alguna manera són també de fracàs. Quan no els sabem assumir ... tendeixen a mantenir-se fixes a la nostra memòria, com aquell mosquit que ens desperta qualsevol nit d’estiu. Crec que tothom sap el que vull dir, no? Arriba un moment que no sabem si està dins o fora (el mosquit, clar!!!). Quina ràbia!!! Per un costat vols dormir ... però per un altre t’has d’aixecar i posar remei a la situació perquè sinó ... el pronòstic és complicat. En aquell moment ... els nervis no són un bon aliat. I si t’aixeques ... et pots desvetllar ... i si tires “flit” no hi ha qui respiri després, i si agafes una sabatilla per xafar-lo ... ufff, no vull ni pensar. M’agafa calor i tot!!!

Buenu ... estic convençut que la reacció davant d’una decepció ... te molt a veure amb la nostra personalitat. Hem de fer front a aquesta sensació d’abatiment ... i de vegades també d’enuig. Cal reconduir els nostres pensaments per després fer el mateix amb els nostres sentiments. No és gens fàcil, ho sé. Ara bé, cal intentar-ho perquè és la única manera que jo conec d’evitar el patiment. I jo ... no vull patir.

Recordo que una professora a la facultat, un cop ens va explicar que hi ha dos tipus de raonaments perillosos a l’hora d’afrontar una decepció: El primer és pensar “si procuro fer les coses bé ... m’anirà bé. Com em va malament ... senyal que no ho estic fent bé”. Resultat: Depressió i culpabilitat.

El segon és ... “si procuro fer les coses bé, m’anirà bé ... estic fent les coses bé ... i en canvi em va malament. La vida és injusta”. Resultat: Enuig i indignació.

Decepció ... per allò que no ha sortit bé malgrat l’esforç dedicat, és el cas de l’alumne que malgrat haver estudiat molt ... acaba suspenent l’examen. Decepció per aquella persona que ens ha fallat, és el cas ... del treballador que ha confiat en la paraula de la seva cap i veu com aquesta l’ignora. Decepció per aquella amistat que creiem ferma i forta, és el cas ... d’aquell amic que no té miraments i et traeix per interessos dels que siguin. Decepció per ... un partit de futbol que et penses que guanyarem ... i res de res.

Per acabar ... dir que estic convençut que la decepció només es pot combatre d’una manera, i aquesta és sens dubte ... amb il·lusió.

Il·lusió de l’alumne per aprovar altres exàmens, del treballador en trobar persones en qui confiar, també de valorar les amistats fermes que tots tenim ... i com no, de guanyar el proper partit.

(Per als que no renuncien en tenir il·lusions, malgrat de vegades ... és complicat)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article