Entre l’alegria i ...

És complicat trobar l’equilibri. És molt i molt difícil trobar aquest “punt”, això ho sabem tots. A la vida ... hi ha algunes coses que tenen més complexitat que les altres, i aquesta és una d’elles. Però d’aquí a ... estar contínuament d’un extrem a l’altre ... hi ha tot un abisme. Les persones que passen amb “facilitat” d’un estat d’ànim a un altre ... sense motius aparents, generalment són complicades i infelices ... i dificulten la felicitat dels del seu voltant ja que aquests mai no saben ... que “toca avui”. Això produeix inseguretat, desorientació ... i una certa apatia. Aquests adjectius no són bons companys de les relacions humanes. Més aviat al contrari.

Existeix una important malaltia de l’estat d’ànim que es diu “trastorn bipolar”. Diuen els psiquiatres que és emergent (cada cop hi ha més) i que les condicions ambientals ... tenen molt a dir en el seu desenvolupament i pronòstic. També se’l coneix amb el nom de “crisi maníaco-depressiva”. El malalt oscil·la entre fases d’eufòria i alegria desbordant ... i d’altres de tristor i depressió.

A la fase ... diríem “eufòrica” el malalt veu un món meravellós, tot és perfecte, la vida és fantàstica ... en definitiva tot està bé. Pel contrari a la fase depressiva ... l’angoixa és intensa, i ... s’obsessionen per qualsevol cosa. Aquests problemes es reflexen en les persones del seu voltant. S’incrementen les fòbies, l’agressivitat i les conductes irracionals.

Alguns especialistes afirmen que els neurotransmissors, aquestes “substàncies” que dominen el cervell, estan alterats (baixos) en els seus nivells de serotonina i dopamina. Aquestes hormones augmenten el seu nivell amb l’exercici físic i això ho sabem molt bé ... tots els que “anem a córrer”. Per això ... córrer crea tanta “addicció”. Després de l’esforç físic intens i continuat ... les tenim pels núvols (les hormones clar!!!), quan t’has dutxat (amb aquella olor de sabó i el cabell mullat) ... estàs a la glòria. Si al damunt et porten una Heinneken ... jo diria que d’això hem de dir “el cel”. Així m’agradaria que fos si és que existeix. Buenu i amb alguna cosa més ...

Molts cops tinc la sensació que hi ha persones que passen d’un estat d’ànim a l’altre amb relativa facilitat. Amb això no vull dir de cap manera que tinguin un trastorn bipolar ni molt menys. Però sí crec ... que es deixen influir de manera significativa per algun petit detall que els condiciona excessivament el seu humor, el seu estat d’ànim ... la seva actitud davant la vida.

Els detalls ... els petits detalls són importants, però de vegades ens poden portar a engany. Ens fan “trampes”. En el món de les relacions ... i en el del futbol ... les coses no poden canviar d’un dia a l’altre. Els fets puntuals, sí.

Fa falta més reflexió. Cal introspecció. Tots necessitem no dependre tant d’un detall, d’un resultat o d’un fet puntual. De vegades és fàcil mostrar-se d’una manera i en realitat ser d’una altra. D’altres la sort/desgràcia ... influeix. Però estic convençut que hem d’aprendre a veure i contemplar tot el que ens envolta ... amb relativa serenitat i amb la perspectiva del temps.

Penso que el temps posa a cada un al seu lloc i que en teoria ... “sempre juga al nostre favor” perquè ens apropa a la veritat, per difícil que de vegades pugui ser.

De vegades la impaciència juga en contra i no ens permet valorar el nostre entorn, el que tenim ... i sobretot cap on anem. La prudència és una gran virtut, tot i què sé que no te bona premsa ... però aquesta és una altra cosa. La premsa ... hummmm, un dia vull escriure el que penso d’ella. Què complicat és el món de la premsa.

Parlant de futbol ... no sé si tenim bon equip. Tampoc si farem bon paper. El que tinc clar ... és que no estic disposat a valorar-lo en funció de petits detalls, de complements i accidents que d’una setmana a una altra poden canviar. He de ser prudent. Tinc bones sensacions i ja està ... però no penso fer cap afirmació. Vull anar dia a dia.

De fet ... sempre he cregut que era més important el “procés” que el “resultat” final. O això és el que sempre defenia quan amb els professors de mates ... jo feia el plantejament bé, però m’equivocava en una operació o en el resultat. De vegades em feien cas ... d’altres no, però jo sempre ho intentava. Buenu ... és que jo era de lletres. Ja m’enteneu no?

(El dedico ... a qui fa un esforç important per elevar la serotonina i la dopamina ... fent exercici físic o sense ... per estar el millor possible. Perquè la voluntat ... també és molt important, no?)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article