I al setembre ... què?

La veritat ... no sé que passarà al setembre.

No sé perquè però el setembre ... és un mes que sempre em porta dues idees associades: exàmens de recuperació (què fort!!!) i Santa Tecla. Començava la frase dient no sé perquè ... però en realitat si faig memòria la resposta és fàcil.

Mai no he estat un estudiant brillant. Ni tan sols un bon estudiant ... i per això normalment el mes de setembre per a mi era un mes de feina extra, d’exàmens, de recuperacions ... però també de Festa. Sobretot de Festa Major. M’agrada molt la festa Gran de Tarragona. Per cert ... Tarragona està preciosa. Les nits d’estiu a Tarragona ... m’encanta sortir a sopar, passejar, pensar, mirar ... conversar. I els “poblets” del costat també estan molt bé, no?

Fa dies que penso ... en aquest proper setembre. Com aniran les coses. Què passarà. Quines coses? Doncs ... no sé que dir, tot en general. Sóc molt prudent, no? Buenu, a dies!!! Sembla que després de l’estiu les coses hagin de canviar ... o potser les coses tornen a ser com abans de l’estiu. Ai, no sé el que com seran. No ho tinc massa clar. En fi, ja es veurà!!!

M’ho intento imaginar ... però no puc. Faig un esforç majúscul ... però no hi manera!!! Em manca imaginació. No tinc la capacitat mínima per pensar, per preveure el que succeirà. De vegades em sembla que tot anirà de meravella ... i per tant jo em sentiré pletòric i feliç. D’altres, ho reconec, tinc por. Tinc una mica de por ...perquè no ho voldria passar malament, i segons com vagin les coses ... “a patir”. Joder!!!

Quan penso què ... com és que em costa tant imaginar el que passarà al setembre ... em sembla què ja sé la resposta. Crec què quan tenim posades moltes il·lusions, moltes ganes ... moltes expectatives en un fet, quan hi penses ... sembla que aquest no s’hagi de produir. De vegades tenim por ... que passi alguna cosa i ens ho desgavelli tot. Potser és per aquest motiu que em costa “visualitzar” el setembre.

Ara bé, en principi ... il·lusió no em falta. I no penso utilitzar la tàctica de no il·lusionar-me per no tenir una decepció. Em sembla ... que de vegades val la pena arriscar, i si t’engresques i després les coses no surten bé ... mala sort, però tenir una actitud “grisa” per no tenir decepcions ... només va en contra de qui la te. No va amb la meva forma de ser. Jo més m’estimo “una batacada” que viure en “la misèria de la cobardia” de manera continuada i conscient. No ho penso fer. Ja ho he dit algun cop. És com “anar fent”. Hi ha persones que ja no els hi pregunto ... com va? Com estàs? Em fa ràbia. Em costa tolerar ... aquesta resposta com a sistema de prudència. La prudència és una altra cosa ...

Buenu, al que anava. Penso en el Nàstic ... i no puc fer-ho sense esperança, sense que em brillin els ulls de ganes de veure’l, de gaudir-lo ... després ja veurem el que passarà perquè com sempre dic ... MAI SE SAP. I d’aquesta frase cada dia estic més convençut. Per que de vegades em sembla que “tal” cosa és impossible i després succeeix. I una altra que em sembla segura ... després es complica.

Quan penso en el Nàstic m’acaloro. Em “falta aire”. Sabeu el que vull dir? Tinc una sensació estranya i agradable. Sí, sobretot això ... molt agradable. I també ... desconcertant. I sobretot ... divertida.

La sensació és estranya ... perquè no estic acostumat, i no sé si m’acostumaré. És excepcional, i tots sabem el que vol dir això, no? Agradable ... perquè em dona satisfacció i felicitat. Desconcertant ... perquè té aquest punt d’incertesa que descriu millor que jo ... Martí i Pol, i ... divertida ... perquè m’ho passo “pipa”. M’encanta!!!

Ara estic bé ... buenu, a veure que passa al setembre. Tinc bones expectatives. Per això ara ho porto amb dignitat. Crec què seré capaç d’esperar ... de vegades sóc impacient ... amb el Nàstic ho sóc molt. De fet ... tampoc no tinc altre remei em sembla. Però com ja sabeu ... MAI SE SAP!!!

Es nota que tinc molta il·lusió? No sé ... no sé!!!

(Tinc tantes ganes de veure el Nàstic ... que se’m fan els dies eterns. Després ... tot va tan ràpid que no m’adono. És igual, però ... em penso que val la pena!!!)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article