Enyorar ... a l’estiu.

La primera idea clara: enyoro ... el Nàstic.
Ho reconec ... i ja està!!!

Sempre he mantingut que és necessari desconnectar pràcticament de tot. El descans ... senta “de meravella”. I descansar vol dir ... bé, crec que no cal que ho digui que tots ho sabem, no? De totes maneres sí m’agradaria dir que el “paradigma” del descans és dormir. Les persones que estan cansades necessiten dormir molt. Hi ha qui gaudeix dormint, però això ja és una altra cosa.

Ha passat poc temps, massa poc, de fet ... quasi gens i m’adono que sento com una mena de buidor. Em falta “algo” important. Em sembla que d’això se’n ... diu enyorar. Quan es desitja la presència d’alguna cosa o d’algú ... absent, el que s’està fent es “trobar a faltar”. M’encanta aquesta frase!!! És important notar l’absència d’alguna cosa o alguna persona, no? Trobar a faltar ... és una frase contradictòria. Com es pot trobar el que no hi és? Ja pots buscar, ja!!! Clar, vol dir que t’adones que no hi és ... en realitat, que no “tens” el que t’agradaria que hi fos. I ho voldries ... perquè saps que existeix. Hi és però no en gaudeixes. És curiós, enyorar i gaudir són paraules complementàries. Em sembla que quan gaudeixes ... no enyores, i en canvi quan enyores ... no gaudeixes.

Enyorar ... per un costat és un sentiment amb un component una mica trist, perquè en el fons ... sempre implica una certa pena, desconsol i soledat. Per un altre ... també vol dir que ... en el fons (o en la forma) estimes, i per això notes l’absència. Aquest sentiment (el d’estimar) és ... agradable. Molt agradable. Estimar però ... també pot ser arriscat, no? De vegades agosarat ... d’altres no. Buenu, no sé ... no estic massa segur.

Recondueixo que si no “m’acabaré embolicant” ... deia que estimar està molt bé. Sempre és fantàstic “donar-te”. De fet ... aquest sentiment no es pot viure d’altra manera. Cal però, tenir una certa mesura i “no perdre el cap”. Tot i que penso que “estimar” i “perdre el cap” són paraules que sempre van de la ma. No poden viure l’una sense l’altra. És difícil viure en equilibri. Trobar aquest punt ... per a mi és complicat, i això és degut al paper de les emocions a la nostra vida o com a mínim ... a la meva. No estic segur que es pugui estimar amb un cert equilibri. O s’estima o ... no s’estima. Estimar amb mesura ... és com rectificar un “sofregit” de sal, ufff, em sona estrany.

Em costa molt expressar el que sento. M’adono ... que dic una cosa, i a l’hora també dic la contrària. Jo crec que ... la calor em descentra, eh? I això que aquest Estiu diuen que no està fent gaire. A veure si vaig concretant. Intento reconduir l’escrit ... per segon cop. Com em costa avui!!!

Una cosa ... és que m’agradi el Nàstic, que necessiti saber d’ell, si hi ha alguna novetat, quines són les expectatives, els plans, els menús, els canvis ... l’estat actual. Això és fantàstic. Ara bé ... cal viure-ho amb una certa mesura. Em sembla ... que em costa excessivament trobar aquest estat d’equilibri. Em costa més del que em pensava. De fet, ser equilibrat és molt complicat no? Per mi almenys!!!

Buenu, l’estiu és llarg. Per un costat ... m’alegro, però per un altre ... se’m fa una mica costa amunt. Com sempre ... la dualitat. Fàcil/difícil, prop/lluny, molt/poc ... formal/informal, prudent/imprudent ... i que relatiu que és tot no? De fet, menys mal que el que te a veure amb el pas del temps ... te un cert remei: esperar que passi i veure-les venir. No sé ... que ens te preparat el destí, quines sorpreses ens trobarem ... perquè insisteixo en una idea: Encara que de vegades tot sembla indicar que ... mai se sap!!!

Cal ser pacient. Jo de vegades ho sóc. D’altres ... ni de conya!!!

Si vull acabar l’article hauré d’engegar l’aire condicionat. Em sembla que el “canvi climàtic” m’està afectant més del que pensava. No m’havia adonat fins ara.

Ara que hi penso ... a lo millor no és el canvi climàtic. Potser el tema és ... que quan parlo del Nàstic m’acaloro. Em sembla que és això ... perquè de fet ... tinc més calor interior que no pas exterior. Sento calor, molta calor i en canvi no estic suant.

Buenu ... a veure que passa.

(El d’avui m’ha costat d’escriure. I no ... perquè no tingui coses a dir ... que en tinc moltes, sinó perquè de vegades se’m fa difícil explicar el que sento, però no per pudor o vergonya, sinó perquè se’m remouen algunes coses per dins ... i quasi que prefereixo ... ser poc conscient.)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article