Les expectatives ...

Tots tenim expectatives.

Sempre ... encara que no ens adonem ... en tenim. El cervell per si sol s’organitza i es planifica per tenir determinades expectatives de les coses importants i no importants de la nostra vida. Segons el meu entendre és un acte involuntari ... com “una mica” reflex, és ... com tancar els ulls o moure les parpelles ... o de vegades somriure, quedar-se sense veu ... pensar en coses agradables. Ho fem sense adonar-nos ... segurament, perquè les precisem per viure i formen part de la nostra manera de ser.

Crec que no hi ha ningú que no tingui expectatives.

Les expectatives són allò que esperem que passi o ens sembla que passarà. Això és molt diferent del que “realment succeirà”. És molt complicat saber el que passarà respecte d’alguna cosa. Buenu, de fet pràcticament ... és impossible, però no sempre, de vegades ...

Hi ha casos en que podem predir amb relativa facilitat el que està per venir.

Si ... jo agafo un gra de raïm i el deixo anar per fora de la barana de la terrassa ... intueixo que caurà al jardí. I el veí de baix ... s’emprenyarà amb mi perquè es pensarà que sóc “un deixat” i una mica “marranu”. Bé, quasi segur ... perquè, també podria passar alguna cosa excepcional (una oreneta volant l’agafés amb el bec) tot i que sabem que el més probable és que el gra arribi a terra. Si en el seu lloc ... llancés una síndria fora més complicat, no? Vull dir ... pobra oreneta!!! De vegades, a la vida ens trobem amb esdeveniments extraordinaris, excepcionals ... especials, no?

Tots tenim sorpreses.
Agradables o desagradables ... però no deixen de ser sorpreses.

D’altres cops resulta difícil predir el que pot passar. Ara bé, tenim clar el que desitgem que passi o el que ens agradaria que succeís. Tot i que a cops ... sembla difícil saber si el que vols et convé, o no et convé. Per exemple, jo estic esperant una trucada de telèfon. És possible que es produeixi ja que la persona de la que espero la trucada te telèfon, sap el meu número i jo també tinc el meu telèfon engegat. Tinc cobertura. És probable que soni, no? També ... perquè sé que algun cop ja ho ha fet, per tant ... perquè no es pot repetir?

Poden passar dues coses:

La primera ... que truqui amb la qual cosa es compleixen les expectatives que tenia i per tant estic content i satisfet. Les coses han anat com jo volia. El que ha passat coincideix amb el que jo vull que succeeixi. Les expectatives s’han complert.

La segona, que no em truqui pel motiu que sigui. En aquell moment ... quan va passant el temps i el telèfon no sona ... l’ansietat va augmentant i la frustració sorgeix, et comences a sentir malament, i acabes pensant que no tenia motius per esperar que es produís. Inclús puc buscar alguna excusa que em serveixi d’explicació per tranquil·litzar-me i no patir pensant el motiu pel qual no s’ha produït l’esperada trucada. Les expectatives no es compleixen ... tot i que jo intento protegir-me.

És curiós ... però totes les persones sempre tenim algun motiu per patir. Que patim o no ... depèn molts cops del nostre estat emocional però sobretot de la nostra personalitat. També de com ens van les coses. Millor dit ... algunes coses. Quan tot va bé ... s’estableix una dinàmica que facilita l’actitud positiva. Quan se’t giren les coses no trobes sortida. De vegades un mateix fet es pot viure de maneres molts diferents ... depèn del dia. Tots tenim dies més bons i d’altres més dolents (dies “d’anar fent”).

Em sembla que tinc ganes que arribi el setembre. Per un costat necessito les vacances (agost) que segur que em senten de meravella. Vull desconnectar de la feina. Per un altre ... tinc ganes de futbol. Sembla que ja faci molt de temps que no vaig al Nou Estadi.

Ara mateix ... ja m’enyoro una mica.

Tot just ha començat l’estiu i ja m’enyoro. Buenu, faig “alguna escapada”. No vaig bé ... ho sé. Buenu esperaré una mica els esdeveniments ... a veure que passa. No penso perdre la il·lusió ni la paciència ... més aviat al contrari, necessito poca cosa per ... “enlluernar-me amb una espelma”. Les meves expectatives de moment estan intactes.

Tinc ganes d’anar a l’estadi.
Em fa il·lusió el Nàstic.

M’agradaria poder expressar clarament el que sento ... i compartir-ho, és difícil però ... potser massa complicat. De fet no sé si m’explico massa. El meu pare sempre deia referint-se a mi quan era petit ... “aquest nen vol i dol” i tenia raó. Ara mateix em sento així. No sé el que vull.

(Hi ha equips que em cauen bé i d’altres que ... malament. De vegades no hi ha cap explicació ... d’altres sí. El “Poli” abans no era dels meus preferits ... ara però la cosa ha canviat. Avui ... ja tinc un interès diferent. Em comença a caure bé. Tinc moltes ganes que vingui al Nou Estadi per veure l’acollida que li fem a LC ... i segur que serà fantàstica ... no havia d’haver marxat.)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article