Entra Registrar-se

Seccions

Fòrum

futbol NO
cserrall

Notícies

Córdoba CF 1 - 5 Nàstic
Gimnàstic de Tarrago

La Bústia

J-36. NÀSTIC_0-1_REUS
En pocas palabras… 14/17
José Antonio Luaces<

Anàlisis

El verano llega al Nàstic.
José Antonio Luaces
Els millors Porra
cserrall2
steve_b1
man-grana1
No hi ha cap votació

#webofical

#Tarragona2018

12/06/2007

DONAR ... LA MA?

DONAR ... LA MA?

Els tipus de salutacions entre les persones ... van lligats al seu sexe?
És una bona pregunta? No estic segur ... crec, però que tinc coses a dir al respecte.

Els homes habitualment entre ells es donen la ma o s’abracen (excepcionalment) ... en canvi normalment les dones entre elles es fan dos petons. No és una afirmació contrastada científicament ... sinó observada, i per tant te una fiabilitat relativa. Ara podria dir ... que hi ha un estudi de la Universitat d’Ohio o de Carolina ... inclús de Boston que ho certifica però seré honest ... i no ho faré, tot i que segur que algú ... en algun lloc ho ha estudiat.

Entre les persones del mateix sexe sembla bastant clar el tipus de salutació que es fan ... però i entre els homes i les dones? Què passa? Doncs, hi ha de tot: Donar-se la ma i fer-se petons ... però abraçar-se ja costa més, no? Què curiós!!! Buenu ... de fet no és tan curiós, per a mi te la seva explicació.

Un cop vaig llegir que les persones quan es troben ... es donen la ma perquè des de la prehistòria donar-se la ma ... era senyal de que no portaves cap arma, que un anava desarmat i per tant ... podríem dir que ... de “bona voluntat”.

De vegades saludo a algunes persones donant la ma. Homes i dones, és indiferent. M’agrada fer-ho amb una relativa fermesa ... perquè quan em donen la ma ... espero sentir-la ja que si aquesta la noto ... feble, tova, flonja ... fins i tot em fa “una mica de mania”. És com agafar un peix ... no m’agafen “arcades” ... però em fa mala “espina”. Ai, no sé ... explicar el que sento ... però tinc la mateixa sensació que quan se’m trenca un ou en la bossa del supermercat. No sé per on començar a netejar!!! Arronso el nas!!!

No cal ser exagerat ... i donar la ma com si agafessis una paella al moment de donar el tomb a una truita de patates ... i tampoc no cal fer mal a l’altre persona, però vull que sentin la meva ma. M’agrada notar la ma de l’altre persona. Ara bé, em molesta ... que aquest moment ... sigui més llarg del que toca. De vegades he trobat persones ... que semblava que no volien deixar anar la meva ma. Quina ràbia!!! La meva ma ... és meva i de ningú més!!!

En canvi, d’altres vegades i segons amb qui ... m’agrada fer dos petons. En general ... no sóc partidari de fer petons. No sóc d’aquelles persones “petoneres”. Buenu això ho he de matisar:

Hi ha qui creu que dona dos petons i en realitat “para” la galta. Per tant, no et dona dos petons sinó dos cops de galta. Quan m’adono que em fan això ... faig el mateix. I tant!!! Ho tinc molt clar. No estic disposat a donar dos petons a qui no me’ls dóna. No senyor ... si jo dono dos euros, no vull rebre dos cèntims. O tots moros o tots cristians. I ho dic amb tot el respecte pels moros i pels cristians. Però ... tots iguals, no?

En canvi, també hi ha qui et dona els petons ... com me’ls donava la meva padrina (al cel sigui, no?). Després sempre m’havia de netejar la galta. Pobra dona ... ho feia amb bona intenció ... però jo dissimuladament ... quan es girava me’ls treia. No ho podia suportar. Em deixava tot mullat. Jo crec que això és l’altre extrem.

Com quasi sempre ... em situo en un relatiu terme mig. Els petons s’han de fer i s’han de rebre amb una certa naturalitat, i en funció de la confiança i l’afecte que sents per la persona i que aquesta sent per tu ... doncs es fan i els reps ... i ja està. No cal donar-hi més tombs. El que sí m’agrada es que “petin” una mica. Sense exagerar ... però sentir el soroll que fan ... em fa sentir bé.

I les abraçades?

Són fantàstiques, no? I són ... molt personals. Vull dir que hi ha moltes maneres de donar abraçades i ara no entraré a descriure totes les possibilitats ... però sí que m’agradaria fer referència a algunes ...

Hi ha qui dona una abraçada ... de “Paco” (amb tot el respecte pels “Pacos”). Vull dir que més important que l’abraçada en sí, ho són els cops que es donen simultàniament a l’esquena. I sonen de veritat!!! Com si et traguessin la pols. Com ... volent dir: Hombre Paco!!! Buenu, és un tipus d’abraçada, que respecto ... que reconec que potser algun cop me l’han fet (però jo en canvi no) ... però que no “em mata”. Més aviat ...

En canvi l’abraçada intensa i forta tancant els ulls per deixar-te portar ... ja és una altra cosa. Quan un abraça i es sent abraçat de manera càlida, deliciosa, dolça i sensible, fa que en aquell moment et sentis únic. Sí, és veritat que ... de vegades t’adones que l’altra persona està sentint tot el teu cos ... i això provoca un cert pudor, una certa vergonya ... però quan tens confiança suficient ... i et dediques només a gaudir-la ... és un instant entranyable i meravellós. Per uns segons ... perds el món de vista i no saps on ets. Com a molt ... sents música de fons. Quina? Depèn de cadascun ... jo de vegades sento la Noa!!! D’altres Pink Floyd!!!

Aquesta és la que m’agrada ... però reconec que la puc fer amb molt poques persones ... poquíssimes, perquè és una abraçada “comunicativa”. I a qui podem demostrar el nostre afecte? Pràcticament ... a persones molt properes, no? En definitiva a les que estimem.

Per finalitzar i respecte de l’abraçada ... sempre m’ha meravellat com es fan una abraçada els infants de dos anys. M’encanta ... perquè és “natural” i en canvi als adults ens costa molt ser naturals en aquest aspecte. Quan veig nens petits fent-se una abraçada sempre penso ... quina “pena fer-se gran” i perdre tantes coses que els nens petits fan i nosaltres deixem de fer a mesura que madurem (i dic “madurem” quan hauria de dir “creixem” ... perquè alguns mai no ... ho fem del tot. No?)

I què?
Doncs ... hi ha el que hi ha.

(Tot i que no els hi faig ... ni petons ni abraçades ... el dedico als meus amics: amb els que vaig a córrer i ... sempre m’esperen, em regalen pernils, sortim a sopar, em llegeixen ,m’envien sms al mòbil, inclús porten algun amic a dormir al sofà de casa, m’escolten, anem al Nàstic, em donen tabac, juguem a tennis, fem “alguna” cervesa i sobretot ... sempre riem molt ... i s’ho passem molt bé junts. Per a mi ... és una sort també. “Adios señora, ... adioooos ... señoooor!!!)

Autor: Josep Maria Cornadó

el_meu_raco “NAPS i ... COLS”

La percepció és un procés nerviós “superior” que permet a l’organisme, bàsicament a través dels sentits, REBRE, ELABORAR i INTERPRETAR la informació que prové de l’entorn i d’un mateix. Sense cap mena de dubte, almenys per mi, és una de les parts més importants del pensament, ja que a través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i “donem sentit” al que ens envolta.

Llegir article

el_meu_racoLa primera impressió ... és la que compta?

La primera impressió ... és la que compta?

Ara feia dies que no escrivia! La veritat és que no ha estat per falta de ganes, perquè a mi m’agrada escriure. He tingut molta feina (i no és una excusa!) i per escriure jo necessito temps. Com potser he dit algun cop sempre que escric tinc la sensació que ordeno les meves idees. Qui no te un calaix ple de coses, que sap que hi són, que les troba quan les necessita (es podria matisar) ... però que de vegades quan busca “una” en troba “una altra” que no hi comptava i te una sorpresa!

Llegir article

el_meu_racoL’optimisme ... i el Nàstic.

L’optimisme ... i el Nàstic.

De vegades, un fa les coses bé ... i no surten com espera o bé els altres no les interpreten com cal ni com es mereix qui les fa. Els criteris a l’hora de fer valoracions sobre una tasca que han realitzat altres és relativa i subjectiva. Per avaluar les coses com cal ... és necessari saber el que passa o ha passat de debò. Això no sempre és així. Quan les coses no surten com tu vols ... et pot envair el pessimisme! Aleshores, esperes poc o res de les teves iniciatives per prevenir la desil·lusió que provoca el fracàs. Això provoca ansietat! I entres en una dinàmica negativa ... que et fa rendir menys.

Llegir article

el_meu_racoHo haveu vist?

Ho haveu vist?

Buenu ... feia dies que no escrivia i no per falta de ganes (m’ha quedat bé això, no?), la veritat ... porto uns dies “liadillu” amb molta feina, més de la puc i vull fer ... però de vegades no controlem la situació i passa el que em passa a mi. Però m’aplico tota la teoria de l’educació emocional i intento no anar estressat i continuar sent el més feliç que pugui. I no em puc queixar ... tot va bé! Doncs ja estic aquí i com em sento content d’escriure a la meva estimada web, avui ho faré de futbol, sí ... confieu en mi ... parlaré de FUTBOL i clar, del Nàstic que és la meva passió. Però avui no m’aniré pels núvols com faig altres cops ... estic decidit a concretar!

Llegir article

el_meu_racoLa mentalitat ... i el Nàstic.

La mentalitat ... i el Nàstic.

Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte.

Llegir article

el_meu_racoIsaac Newton ... i el Nàstic.

Isaac Newton ... i el Nàstic.

M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?

Llegir article

el_meu_racoPronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.

Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!

Llegir article

el_meu_racoPor ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

Llegir article
“NAPS i ... COLS”Josep Maria Cornadó, 09-10-2011
La primera impressió ... és la que compta?Josep Maria Cornadó, 16-08-2009
L’optimisme ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-02-2009
Ho haveu vist?Josep Maria Cornadó, 28-01-2009
La mentalitat ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-12-2008
Isaac Newton ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó , 31-10-2008
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.Josep Maria Cornadó, 01-10-2008
Por ... davant el nou curs?Josep Maria Cornadó, 03-09-2008
“Xapat ... per vacances”Josep Maria Cornadó, 23-06-2008
La “barra de ... ferro”.Josep Maria Cornadó, 21-05-2008
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9
Webmaster: Webmaster <webmaster@nasticdetarragona.com>
Disseny: Albert Sola <asola@tinet.org>

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Web allotjat a: La Tecla Network

Optimitzat per 1024x768.
Utilitzem cookies pròpis i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències.
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.