LES COSES .... SÓN COM SÓN?

És veritat que ... les coses són com són però també ho és ... que algunes poden canviar. El fet que siguin de determinada manera no vol dir necessàriament que sempre hagin d’estar així. Insisteixo, les coses poden canviar i de fet canvien. Hi ha coses que penses que mai no faries o que no et passarien ... i et passen. Tothom ha tingut alguna sorpresa en aquest sentit, no? Cada un de nosaltres pot intentar millorar alguns aspectes de la seva vida, però per aconseguir-ho és fonamental trobar-se amb l’entorn precís i sobretot amb les persones adequades. Això però, sé que ... és una loteria com es diu vulgarment. La vida et va (generalment) ... segons les companyies que tens. Estic convençut que és així. Les persones del teu voltant influeixen de manera decisiva en “com et van les coses”. Anem per parts ... “primer l’u i després el dos”, no?

Quan tens persones positives a prop ... les coses van molt millor que quan les que tens ho veuen tot negatiu, o són de les que “van fent”. És fonamental envoltar-te d’amics que t’ajudin a ser ... millor persona i que t’acceptin i t’estimin. No és difícil ... crec. Ara bé, cal triar ... de manera adequada.

La nostra salut mental i equilibri personal estan molt vinculats amb la forma en la qual vivim les relacions amb els altres. La convivència, com ens sentim, pot resultar reconfortant o convertir-se en un malson. Hi ha de tot. Jo veig qui gaudeix de les relacions amb els altres i en canvi observo qui ... què per dir-ho d’alguna manera ... les pateix. És una sort tenir algú per compartir un somriure, un petó, una idea ... una il·lusió, una conversa telefònica, un treball, una abraçada, una alegria, un sms, un secret ... o una cervesa, no? És fonamental ... de fet és la “xispa” de la vida.

De vegades ... una amistat de “sempre” ... d’altres una de “nova”, o d’altres també una “antiga” retrobada de casualitat ... qualsevol excusa és bona, per passar una estona amb algú amb qui que et sents a gust. Què bé poder-ho fer!!! Quina sort, no? Sé que no és gens fàcil ... però val la pena.

Les habilitats socials són una sèrie de conductes i gestos que expressen sentiments, actituds, desitjos i drets de cada un de nosaltres. Si les utilitzem adequadament podrem aconseguir satisfaccions en tots els àmbits de la nostra vida, però especialment en el de les amistats.

La cara expressa les emocions fonamentals: por, ràbia, menyspreu, alegria, tristesa i sorpresa. Hi ha dues zones de la cara que representen especialment aquestes emocions: els ulls i la zona inferior de la cara (boca).

Mirar als ulls ajuda a establir el contacte i depenent de com siguin aquestes mirades s'expressen les emocions: en general es consideren més properes a les persones que miren més el seu interlocutor. Mirar “poc” o de manera esquiva pot ser signe de timidesa. La mirada acompanya la conversa: si mirem quan escoltem animem l'altra persona a comunicar-se. Mirar als ulls quan parlem converteix el nostre discurs en més convincent (almenys això crec), i ens reforça quan parlem. Ara bé, també necessitem que ens mirin. Quan parlo i no em miren ... jo sempre ho reclamo: Si us plau ... em pots mirar els ulls? “Si no em mires ... no t’ho explico”. La resposta sempre és positiva i molts cops acompanyades d’un somriure ... no es poden dir coses importants a un altra persona sense que et miri. És del tot impossible ... és massa complicat, almenys per ami.

El somriure quasi sempre denota proximitat, suavitza tensions i facilita la comunicació. Però si el gest somrient expressa ironia o escepticisme pot manifestar rebuig, indiferència o incredulitat. Per tant, hem de procurar fer-ho amb naturalitat. El somriure ajuda a tot. Afavoreix a la persona que el fa, i sobretot tranquil·litza a la que el rep. Les persones que somriuen tenen més facilitat per establir relacions que les que no ho fan (estudi als EEUU, clar!!!). És veritat ... de vegades un “somriure diu més ... què mil paraules”. Jo agraeixo molt ... un somriure. Un “je-je-je” no te preu!!!

Les mateixes paraules amb entonació diferent transmeten sentiments tan diversos com ironia, ira, excitació, sorpresa, alegria, felicitat o desinterès. Un to esmorteït és senyal de cansament, abatiment o depressió. De vegades parles amb algú i notes que està cansat. Què està fent més feina de la que pot ... i encara que intenti dissimular no ho aconsegueix. A mi em sap greu ... detectar el cansament. De vegades ... no ens organitzem prou ... i anem cansats.

Una conversa que es manté sempre en el mateix to pot resultar monòtona i avorrida i suscita poc interès. Es fa sentir més i comunica millor, la persona que juga amb les modulacions de veu al llarg de la seva xerrada. El to, que tan poc cuidem normalment, és de vegades tan important com el mateix contingut de les nostres paraules.

Un volum alt de veu expressa seguretat i domini de la situació, però quan s'eleva massa pot suscitar rebuig i connotar agressivitat. El volum baix, per la seva part, pot suggerir estats d'ànim com debilitat o falta de confiança en un mateix però també confidencialitat i proximitat. I quedar-se sense veu?

Quedar-se sense veu ... és símptoma de sensibilitat i emoció. Qui es queda sense veu en una conversa? La resposta és ... qui està molt bé sentint el que sent ... o molt malament. O també qui ... no te res a dir, perquè està a gust sentint el que li diuen ... i no vol deixar d’escoltar ... i tampoc no vol que aquella veu calli. Les seves cordes vocals s’han relaxat ... i la veu ha marxat. Em sento bé quan jo parlo i la persona que m’escolta ... es queda sense veu.

El cos també és important. Els gestos expressen com se sent interiorment la persona d'acord amb la seva manera de ... seure, de moure’s, de caminar... es poden transmetre diferents estats anímics: escepticisme (encongint-se d'espatlles), agressivitat (estrenyent els punys), indiferència (asseient-nos quasi estirats quan algú ens parla).

La distància física entre persones que es comuniquen també indica la proximitat emocional entre ells. Dos cossos propers expressen proximitat afectiva. Lo millor però ... una abraçada. L’abraçada és afecte i “donar-te” a l’altre ... i també agafar tot el que et dona. És el cos a cos ... a mi m’encanta. I si hi ha un dit ... què es va movent ... és perfecte, no?

De fet ... l’abraçada es mereix un capítol a part, no?
Ja el faré.

(També està dedicat ... t’ho mereixes)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article