ÉS QUAN ESTIC DESPERT ... QUE SOMIO!!!

Fa temps vaig escriure “és quan dormo que hi veig clar” com el Foix. El títol de la seva poesia em va inspirar un petit article. Avui tinc ganes d’escriure d’una altra cosa.

Dormir és necessari. Estem d’acord, no? A banda ... senta de meravella. Almenys a mi quan ... una nit dormo bé (plàcidament), l’endemà em “menjo el món”. En canvi quan no dormo les hores suficients al matí següent estic rebentat. Em sento “fora de cobertura” com el mòbil. Si al damunt he de fer alguna alguna activitat que requereix “xispa”, un mínim estat de forma o concentració ... millor no explicar el resultat. Un autèntic desastre!!! M’agrada sortir de nit fins tard, m’ho passo bé, buenu, bé és poc, la veritat ... de meravella, però normalment l’endemà em penedeixo “una miqueta”. Però no patiu amics ... el proper dia que “toqui” tornaré a sortir. També és veritat què ... no únicament és qüestió de son ... no sé, no sé ... ho deixo aquí, val? Millor no entrar en masses detalls!!!

Ara bé, si dormir és fonamental ... somiar encara ho és més. Està comprovat científicament que una persona que no somia pot arribar a embogir. És un tipus de tortura. Tothom, en condicions normals somia. Hi ha qui recorda cada dia el que somia, i també qui diu que mai no recorda de res. Conec també qui ho recorda i no ho vol explicar per prudència. Sense comentaris.

Hi ha molts tipus diferents de somnis que ara no entraré a descriure, però existeixen uns que s’anomenen “simbòlics”. En aquests, el subconscient ens envia missatges en forma de símbols. Preocupacions, desitjos (de vegades ... “poc formals”, no?), idees ... sobre les que ens vol enviar informació. No us passat mai que al matí heu trobat solucions a algun problema que teniu abans d’anar a dormir? Això no és casualitat. De fet, res no és casualitat!!! Doncs és fruit del subconscient. D’aquest somni simbòlic. Sovint són difícils d’interpretar. Però cada persona ha de reflexionar sobre el que somia i perquè ho somia. Segur que troba alguna explicació. Que ho expliqui o no és el de menys, el cas és que ha somiat ... i això ha passat per algun motiu.

Reconec que sóc un somiador crònic. De vegades em fa una mica de vergonya donada l’edat que tinc però em segueixo il·lusionant per algunes idees i per alguns pensaments que sé ... són impossibles. De fet, impossible no hi ha res ... però són difícils que es facin realitat. Crec en les fades, els prínceps, les princeses, les bruixes ... fins i tot en la “Bella dorment”. També crec en el Nàstic. És curiós però acostumo a ser bastant pragmàtic per la majoria de coses de la meva vida, en canvi per altres ... sóc capaç de somiar despert. No tinc remei.

Quan porto una estona corrents per la platja, per algun camí o pel bosc començo a pensar en “coses meves” i tinc la sensació que somio despert. És igual ... pot ser la lluna, el cel, el bosc, una arrel d’un pi (què perilloses són no?) ... sempre hi ha alguna cosa que m’obre la porta del somni, de la il·lusió, del desig, de l’esperança ... diguem-ho com vulgueu. Aleshores “somio despert”. És bonica aquesta frase. També és contradictòria. Literalment no es pot somiar despert, perquè per somiar cal estar dormit, i aleshores no podem estar desperts. En canvi ... la utilitzem quan pensem coses que ens il·lusionen, ens fan sentir bé ... en definitiva, quan desitgem alguna cosa amb totes les forces que tenim.

M’encanta somiar despert. Ho faig molt sovint. Segurament ... molt més del que em convé. Deixo oberta la meva imaginació ... i em transporto a un altre lloc. Puc fugir de la realitat temporalment. Em senta bé fer-ho. I te l’avantatja que puc evitar els “malsons”. De fet ... ben pocs cops he tingut malsons. Quan somio despert no tinc sensació d’intranquil·litat, o d’angoixa i encara menys d’opressió al pit. Al contrari els meus sentiments són del tot agradables i les meves emocions també. Clar, és normal ... perquè trio sobre el que vull pensar. És com anar a veure una pel·lícula.

La passada temporada el Nàstic ens va fer somiar. Vam somiar desperts. Es va fer realitat un somni. Aquesta temporada el repte era molt complicat. La realitat és dura i difícil. Alguns van tornar a somiar desperts. Jo no. Deia que no val la pena somiar coses impossibles. Però ... tampoc no tinc molt clar el què és possible i el què no. M’agrada més parlar de probabilitat que no pas de possibilitat. En fi ... el somni de la primera divisió s’acaba. Espero que no acabi com un malson. Ja ho he dit ... sempre els somnis ens donen informació. Potser podríem aprendre del que ha passat, per fer les coses millor d’aquí en endavant.

De fet ... estic convençut que les persones no podem viure sense somiar algunes coses que desitgem. Jo no ho penso deixar de fer. Somiar per a mi també és sinònim de viure. El Nàstic és important a la meva vida. El “meu Nàstic” però!!! I quan dic “meu” no ho dic en sentit de pertinença sinó únicament afectiu. En aquest moment em costa una mica imaginar-me sense ... el Nàstic.

Hi ha persones que t’ajuden a somiar. Millor dit, la companyia d’algunes persones ens ajuda a tenir una millor vida. Vull dir de més qualitat. Hi ha persones que et fan aportacions molt importants. Quina sort què sigui així. I de vegades surten des d’on menys t’ho esperes. Jo he tingut moltes sorpreses en aquest sentit.

(Aquest article li dedico a Luis César. L’he promès. Marxarà aviat. Ens deixarà un gran record com a persona i com entrenador. Te sentit de l’humor. És intel·ligent i culte. Ha estat un orgull que sigui entrenador del Nàstic i a mi m’ha agradat “conversar” amb ell del que sigui. De futbol també. Li desitjo molta sort. Aquí a Tarragona ... l’enyorarem durant molts anys encara que tornem a Primera.)

¿Oíste Luis? Gracias a ti ... ahora sé porque las personas tenemos dos orejas y sólo una boca!!! ¿Y tanta gente ... sin saberlo, no? Si lo supieran ... las cosas serian de otra manera!!!

Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article
“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article