Entra Registrar-se

Seccions

Fòrum

futbol NO
cserrall

Notícies

Nàstic 0 – 3 AD Alcorcón
Gimnastic de Tarrago

La Bústia

J-36. NÀSTIC_0-1_REUS
En pocas palabras… 14/17
José Antonio Luaces<

Anàlisis

El verano llega al Nàstic.
José Antonio Luaces
Els millors Porra
cserrall2
steve_b1
man-grana1
No hi ha cap votació

#webofical

#Tarragona2018

02/05/2007

MIRAR, VEURE ... I BEURE.....CONTEMPLAR.

MIRAR, VEURE ... I BEURE.....CONTEMPLAR.

Al llarg de la història de la filosofia, un dels sentits que més s’ha discutit, estudiat, exaltat i, també, per què no dir-ho, condemnat, ha estat la vista i la seva expressió, la mirada. La mitologia grega ja diu que el primer sentit que van crear els déus en els homes va ser la vista. Els ulls eren els “portadors de la llum”.

Hi ha paraules que semblen sinònims i no ho són. És el cas de veure, mirar i observar. No signifiquen exactament el mateix. I beure, amb “b”, és un complement per veure, mirar i observar. A banda d’això, podem fer combinacions: beure i veure, beure i mirar, i també beure i observar. Aquí no faré apologia de la beguda, de cap manera!!! Cal beure amb mesura, però tampoc sóc dels que pensa que beure només serveix per apagar la set. Beure amb moderació ajuda en les relacions socials. Crec que és un fet gairebé acceptat en totes les cultures. Algun dia hauré de fer una reflexió seriosa sobre això, perquè ara m’adono que gairebé sempre que em relaciono tinc un got a la mà. I en funció de l’hora del dia i de la companyia, en canvia el contingut!

Bé, avui em voldria centrar en el sentit de la vista i començo per definir els tres conceptes que he esmentat:

Veure és captar les característiques d’un objecte mitjançant el sentit de la vista, amb poca o nul·la implicació personal i emocional. És percebre la imatge (d’un objecte o persona) que els rajos lluminosos que provenen d’aquest objecte o persona formen al fons de l’ull sobre la retina. És un acte molt fisiològic. És una percepció.

Mirar consisteix en dirigir la nostra atenció visual cap a un objecte o una persona. Quan mirem, d’alguna manera busquem, tot i que no sempre trobem. És fixar la vista sobre algú o alguna cosa.

Observar és el que podem anomenar una visió detallada i atenta, normalment acompanyada d’una certa reflexió, a través de la qual intentem donar un cert sentit al que veiem.

Hi ha qui creu que mirar i observar són sinònims, similars quant al significat. No puc opinar igual. Jo hi trobo alguna diferència, algun matís ... Mirar és el que percebem amb els ulls quan els dirigim en alguna direcció; però, quan mirem, encara que sigui amb interès, només rebem informació general, indiscriminada, del qui està davant nostre. En canvi, quan observem, tractem de donar sentit al que mirem. Mirar és percebre amb la vista i observar és buscar el sentit del que es mira.

Està bé això de buscar sentit, no? D’alguna manera, viure és trobar sentit al que fem cada dia, al que escoltem, ... i per què no? al que mirem!!!

Tothom fa les tres accions. De vegades veiem, o mirem, i també d’altres observem. De què depèn que fem una cosa o l’altra? Sens dubte, depèn de l’interès que tinguem en la persona o cosa que tinguem al davant. Del sentit que li vulguem donar i de la implicació personal que signifiqui. Aquí, diria que les emocions hi tenen molt a veure. Tothom té present la manera com una parella d’enamorats es mira. M’atreviria a dir que el verb mirar en aquest exemple no és el més correcte. N’hauríem d’utilitzar molts més. O el que fa Anibal Leiter ... Hi ha molts tipus de mirades, des de les més exagerades fins a les més prudents.

A mi m’agrada observar “les mirades”. Sempre intento fixar-me en com mira tothom que tinc al meu voltant. Crec que es pot treure molta informació de la mirada. De vegades, més que de les paraules que ens diuen. Especialment, quan em miren a mi, sovint tinc la sensació que puc arribar a llegir la mirada. Potser més que llegir, fóra més correcte parlar d’interpretar. Hi ha qui t’ho fa fàcil i amb la mirada et diu moltes coses i totes ben clares. Hi ha qui, però, té una mirada més ambigua i te’n dificulta la interpretació. És clar, una cosa és interpretar i una altra de molt diferent és endevinar.

Hi ha mirades que somriuen. N’hi ha d’altres que ploren. Algunes, fins i tot estimen. D’altres, rebutgen. Uf, és difícil tot això, no? Jo intento parlar amb la mirada. No sé si ho aconsegueixo sempre. Bé, de fet, a qui m’interessa sí que li transmeto informació, però que la sàpiga llegir ja no està a les meves mans. Algun cop heu parlat amb una persona que no us mira als ulls? Us heu fixat que la comunicació és pràcticament nul·la? És molt incòmode parlar i que no et mirin. És tremendo!!! O escoltar a qui et parla i no et mira. És clar que parlem amb els ulls i amb la mirada. Unes persones més que d’altres, però gairebé tothom ho fa.

Jo no veig el Nàstic. Ni tan sols el miro. Fins i tot em sembla que no l’observo. Quina és doncs la meva relació visual amb el Nàstic? Em fa l’efecte que el contemplo. Sí, ha de ser això, perquè jo miro el Nàstic i quedo absorbit. D’això, se’n diu “contemplar”. Això no és veure, ni mirar, ni observar, és una cosa diferent. Aquesta acció em produeix plaer ... una sensació agradable, i em fa sentir molt i molt bé. No es tracta de resultats. No es tracta del final. Sens dubte, estic parlant del procés temporal que dura mentre el veig, el miro, l’observo i ... el contemplo. En gaudeixo. De vegades, el veig, i no hi és al davant! Aquesta és una possibilitat de la qual no he parlat. Això és un procés cognitiu i emocional que em permet sentir-lo a prop encara que físicament no hi sigui, i la memòria, l’evocació de les imatges mentals, m’ajuda a estimar-lo.

Contemplar ... és estimar. És això el que volia dir.
Jo contemplo el Nàstic!!!

M’encanta una frase d J. Wagensberg: “El fet simple de VEURE potser es transformarà en MIRAR (en el qual mirar no és res més que aturar l’esguard en alguna cosa que valgui la pena); fins i tot, no se n’exclou, que una certa manera de MIRAR es converteixi en un OBSERVAR (en la qual observar és repetir una manipulació per tornar a mirar).”

Autor: Josep Maria Cornadó

el_meu_raco “NAPS i ... COLS”

La percepció és un procés nerviós “superior” que permet a l’organisme, bàsicament a través dels sentits, REBRE, ELABORAR i INTERPRETAR la informació que prové de l’entorn i d’un mateix. Sense cap mena de dubte, almenys per mi, és una de les parts més importants del pensament, ja que a través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i “donem sentit” al que ens envolta.

Llegir article

el_meu_racoLa primera impressió ... és la que compta?

La primera impressió ... és la que compta?

Ara feia dies que no escrivia! La veritat és que no ha estat per falta de ganes, perquè a mi m’agrada escriure. He tingut molta feina (i no és una excusa!) i per escriure jo necessito temps. Com potser he dit algun cop sempre que escric tinc la sensació que ordeno les meves idees. Qui no te un calaix ple de coses, que sap que hi són, que les troba quan les necessita (es podria matisar) ... però que de vegades quan busca “una” en troba “una altra” que no hi comptava i te una sorpresa!

Llegir article

el_meu_racoL’optimisme ... i el Nàstic.

L’optimisme ... i el Nàstic.

De vegades, un fa les coses bé ... i no surten com espera o bé els altres no les interpreten com cal ni com es mereix qui les fa. Els criteris a l’hora de fer valoracions sobre una tasca que han realitzat altres és relativa i subjectiva. Per avaluar les coses com cal ... és necessari saber el que passa o ha passat de debò. Això no sempre és així. Quan les coses no surten com tu vols ... et pot envair el pessimisme! Aleshores, esperes poc o res de les teves iniciatives per prevenir la desil·lusió que provoca el fracàs. Això provoca ansietat! I entres en una dinàmica negativa ... que et fa rendir menys.

Llegir article

el_meu_racoHo haveu vist?

Ho haveu vist?

Buenu ... feia dies que no escrivia i no per falta de ganes (m’ha quedat bé això, no?), la veritat ... porto uns dies “liadillu” amb molta feina, més de la puc i vull fer ... però de vegades no controlem la situació i passa el que em passa a mi. Però m’aplico tota la teoria de l’educació emocional i intento no anar estressat i continuar sent el més feliç que pugui. I no em puc queixar ... tot va bé! Doncs ja estic aquí i com em sento content d’escriure a la meva estimada web, avui ho faré de futbol, sí ... confieu en mi ... parlaré de FUTBOL i clar, del Nàstic que és la meva passió. Però avui no m’aniré pels núvols com faig altres cops ... estic decidit a concretar!

Llegir article

el_meu_racoLa mentalitat ... i el Nàstic.

La mentalitat ... i el Nàstic.

Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte.

Llegir article

el_meu_racoIsaac Newton ... i el Nàstic.

Isaac Newton ... i el Nàstic.

M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?

Llegir article

el_meu_racoPronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.

Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!

Llegir article

el_meu_racoPor ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

Llegir article
“NAPS i ... COLS”Josep Maria Cornadó, 09-10-2011
La primera impressió ... és la que compta?Josep Maria Cornadó, 16-08-2009
L’optimisme ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-02-2009
Ho haveu vist?Josep Maria Cornadó, 28-01-2009
La mentalitat ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-12-2008
Isaac Newton ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó , 31-10-2008
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.Josep Maria Cornadó, 01-10-2008
Por ... davant el nou curs?Josep Maria Cornadó, 03-09-2008
“Xapat ... per vacances”Josep Maria Cornadó, 23-06-2008
La “barra de ... ferro”.Josep Maria Cornadó, 21-05-2008
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9
Webmaster: Webmaster <webmaster@nasticdetarragona.com>
Disseny: Albert Sola <asola@tinet.org>

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Web allotjat a: La Tecla Network

Optimitzat per 1024x768.
Utilitzem cookies pròpis i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències.
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.